LES ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA
Denis Villeneuve: "No m'interessa saber si Deckard és un replicant"
El director canadenc estrena 'Blade Runner 2049', l'esperada continuació del clàssic de Ridley Scott
denis-villeneuve
Envoltat
de secretisme i expectació, avui arriba a les nostres pantalles Blade runner 2049, la seqüela de l’obra seminal de ciència-ficció que Ridley Scott ens va presentar el 1982. Aquesta vegada, al pont de comandaments hi ha el canadenc Denis Villeneuve, director de Sicari i La llegada. Comptant amb la benedicció de Ridley Scott (productor executiu), i amb Ryan Gosling, Harrison Ford i Ana de Armas en el repartiment, Villeneuve ens transporta a la ciutat de Los Angeles tres dècades després que el detectiu Rick Deckard i la replicant Rachel desapareguessin del mapa.
–¿Com va reaccionar quan va saber que comptava amb l’aprovació de Ridley Scott per dirigir aquesta pel·lícula?
–Va ser una de les condicions que vaig posar per dirigir-la. Necessitava saber de boca de Ridley que estava content amb la idea que jo prengués el testimoni. La primera vegada que vam parlar, va ser molt generós i directe amb mi. Vam tenir una conversa molt llarga en què vam parlar més de la seva pel·lícula que d’aquesta. Em va explicar els seus punts de referència i del que va suposar la gènesi i l’ADN de la primera pel·lícula, i després em va dir: «Ara és tota teva. És la teva responsabilitat. Si em necessites, truca’m, però a partir d’ara tens llibertat d’acció».
–Per a molts, 'Blade runner' és cine negre. ¿Va buscar referències cinematogràfiques en aquest gènere?
–Quan faig una pel·lícula, miro d’evitar qualsevol referència cinematogràfica. A vegades m’he inspirat en algun pintor o algun fotògraf. Per primera vegada en la meva carrera de director he fet una pel·lícula que està relacionada directament amb una altra d’importantíssima. Blade runner ha sigut la meva font d’inspiració. Sé que Michael Green, el guionista, es va inspirar en el cine i en la novel·la negra per escriure la història, però jo havia de trobar la meva pròpia visió.
–¿Fins a quin punt es va involucrar en els extraordinaris i innovadors efectes especials que hi veiem?
–Quan un comença a gestar la pel·lícula, el primer que té al cap són les imatges, i és responsabilitat teva que es portin a terme com tu les has concebut. Per això treballo molt de prop amb el director d’efectes especials, necessito un expert que sàpiga portar la meva visió a la pantalla. És cert que hi ha moltes coses a la pel·lícula que mai abans s’havien fet. Els efectes especials del primer film els va fer Douglas Trumbull, i sens dubte segueixen sent dels més espectaculars que hem vist al cine. Per això el departament d’efectes especials es va trencar el cap per fer coses que honressin el llegat de la primera cinta.
–Les dues pel·lícules parlen sobre la connexió entre replicants i humans, entre humans i Déu.
Notícies relacionades–Per a mi, la primera va ser com un poema sobre la nostra ira cap a Déu, cap al creador. ¿Per què som aquí? ¿Per què hem de lluitar tant sense tenir ni idea de per a què serveix? És la història de Frankenstein, ja present en la primera pel·lícula i que segueix sent-hi en aquesta.
