Mazoni, el poder dels primers cops

Jaume Pla, Mazoni, va pensar que podia ser una bona idea portar fins al final el missatge d’una de les seves cançons, Per primer cop, que parla amb enyorança de les experiències baptismals, i entregar les seves composicions a músics d’un altre lloc del món, Turquia, per observar quin efecte els produïa i quins colors i timbres hi podien aportar. Posant el focus en el poder de les primeres impressions, Pla ha acabat construint tot un concert que va mostrar divendres a la Fira Mediterrània, de Manresa, ahir a l’Auditori de Girona i avui a l’Apolo, aquest dins del cicle Connexions.

A la base hi ha el documental 'Per primer cop', fet per un col·lectiu de Banyoles, Navigam, que va ser emès el gener passat per TV-3 i que documenta un viatge a Istanbul, en un entorn de músics que els productors van anar coneixent de forma casual, i la reacció que els va produir aquella precisa cançó que Mazoni va gravar al disc, 'Fins que la mort ens separi' (2011). En el documental es veu el mateix Pla desplaçant-se més endavant a la ciutat turca i compartint-la amb ells. «El moment més emocionant és quan la cantant, Ülkü (Aybala), comença a improvisar una lletra i després, al preguntar-li, diu que la cançó la feia pensar en les primeres vegades que fas una cosa. ¡La va clavar!», se sorprèn Pla.

Temps dilatat

Cinc d’aquells músics turcs, agrupats ara sota el nom d’Istanbul Street Ensemble, han passat aquests dies assajant amb Pla i dos dels seus còmplices habituals, Miquel Sospedra i Aleix Bou, a l’Espai Vapor, de Terrassa. Creadors d’àmbits dispars: Ülkü Aybala disposa d’un disc en solitari en una línia de cançó folk intimista («el meu so acostuma a ser més fosc que el de Mazoni», assenyala), mentre que, per exemple, Hakan Güngör i Yurdal Tokcan cultiven la música antiga i són col·laboradors de Jordi Savall. Proposen, assegura Pla, una manera tranquil·la d’afrontar la missió musical. «Amb ells la sensació de temps és més dilatada, i no és perquè demanin més protagonisme, sinó perquè així s’expressen artísticament», explica l’autor d’'Eufòria'.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

A les seves mans, les cançons de Mazoni, que donen forma al gruix del repertori (juntament amb composicions d’Aybala i peces tradicionals turques), es decanten cap a l’Orient tan bon punt sonen les primeres notes d’instruments com el kaval, la flauta tradicional, o aquella forma d’arpa coneguda com a kanun. «Són màgics, i és sorprenent veure com et transporten a quilòmetres de distància», destaca. Ülkü Aybala s’atreveix a cantar-ne alguns fragments en català. «Un idioma que em sona molt melòdic», apunta. L’experiència en el seu conjunt li sembla «emocionant» i explica que hi contribueix amb els seus «sentiments i experiències».

Oxigenar la carrera

Al llarg dels assajos ja van comprovar com la fusió prosperava encara que l’entesa lingüística resultés força complexa, ja que no tots parlen i entenen bé l’anglès. «Però si quan acabem una cançó ens posem a riure és que sabem que hem trobat el punt», il·lustra Jaume Pla, un músic procliu a provar formes inèdites de creació, com quan fa dos anys es va tacar durant tot un mes a l’Arts Santa Mònica amb l’objectiu de compondre. «M’agraden aquests projectes perquè oxigenen la carrera més enllà del disc gira. No es tracta tant d’experimentar, com un fet  professional, com de viure una experiència». El fruit encara es pot veure avui a l’Apolo. «És un concert ple de sorpreses tant per al públic com per a nosaltres mateixos», subratlla Ülkü Aybala.