Corto Maltès viatja a l'Equatòria esclavista

Cinc potents presències femenines es creuen amb el renascut Corto Maltès a 'Equatòria'. Una d’elles és Aïda (basada en Ida Treat, la intrèpida i pionera periodista nord-americana que s’obria pas en un ofici que a principis del segle XX era encara cosa d’homes). En una vinyeta aquesta suggereix al llegendari mariner de còmic que escriurà un reportatge sobre ell a la revista 'National Geographic'. Però ell li diu: «No tinc cap intenció de convertir-me en un aventurer de paper». «Pobre Corto, com si això es pogués escollir», li respon Aïda. Un gest còmplice amb el mite que li brinda el tàndem de creadors espanyols que el 2015 van assumir amb èxit el repte de continuar donant vida, a 'Sota el sol de mitjanit', al personatge creat fa mig segle pel «mestre» Hugo Pratt (1927-1995).

Ara ho tornen a brodar, superant-se i anant més enllà: Juan Díaz Canales (guionista de 'Blacksad', que li va valer el Nacional de còmic 2014 i diversos premis Eisner) i Rubén Pellejero ('Dieter Lumpen') embarquen el mariner en una nova història, ambientada a l’Àfrica colonial i esclavista del 1910, que comença, sí, amb una girafa galopant a través de la veneciana plaça de Sant Marc, que no sap, segons Corto, que una «de les seves avantpassades va conviure amb Lord Byron». I d’allà, rere els passos de la llegenda del Preste Juan, amb un jove Churchill i el poeta Kavafis, entre d’altres, com a estrelles convidades. 

Estimular la curiositat

Perquè, seguint l’exemple d’Hugo Pratt, els dos dibuixants segueixen imbricant ficció amb personatges reals. També es creuen a les vinyetes d’'Equatòria' el traficant d’esclaus Tippu Tip, l’escriptor, aventurer i contrabandista Henry de Monfreid (autor de l’autobiogràfic 'Los secretos del mar Rojo') o el sanguinari coronel Richard Meinertzhagen: «Una eminència en ornitologia que va ser portat a judici per massacrar un poble africà. És un exemple que la realitat supera la ficció. I, com feia Pratt, el repte és estimular la curiositat sense ser didàctic, només deixant pistes sobre els personatges històrics, molts d’ells esborrats per la història, o referències culturals i literàries», assenyala Díaz Canales. 

«Vaig arribar a 'Equatòria' a través d’històries d’exploradors buscant les fonts del Nil i d’Emin Pasha, l’últim governador d’aquesta regió de Sudan del Sud –afegeix el guionista–. Allà hi va haver en la segona meitat del segle XIX una rebel·lió semblant a la d’avui a Síria o a l’Iraq, amb un gihad que va posar la zona de cap per avall. Era un protectorat egipci, que al seu torn era protectorat turc, que a la vegada era protectorat britànic...».  

El primer ‘fake’

I cap allà es dirigeix Corto rere aquell misteriós i idíl·lic regne cristià del Preste Juan. «Va ser un invent propagandístic per promoure les croades. Potser un dels primers fakes de la història», ironitza, sobre la carta firmada per aquell suposat monarca enviada el 1156 a l’emperador de Bizanci que va fer revifar la guerra santa. 

'Equatòria', que acaba d’arribar a les llibreries en català i castellà de la mà de Norma Editorial (que també en llança una edició especial en blanc i negre), transcorre en uns anys que Pratt va deixar sense explorar. «És un escenari apassionant perquè és un canvi d’era –continua–. Hi ha tensions prebèl·liques a Alemanya, Anglaterra, amb els nacionalismes... És la fi del colonialisme a l’Àfrica a un minut de la col·lisió de tots els imperis en la primera guerra mundial. És el final de l’era dels exploradors, de Stanley, de Livingstone, és un món romàntic que s’acaba. I és un moment de canvi pel que fa a drets humans perquè es posen en qüestió l’esclavisme i l’explotació dels recursos del tercer món».

Acabats d’arribar de promoció a França (on 'Equatòria' s’ha llançat amb una tirada espectacular de 250.000 exemplars), Díaz Canales i Pellejero admeten que després de la bona acollida de crítica i lectors que va rebre 'Sota el sol de mitjanit' s’han alliberat de la pressió. «Ja no hem treballat sota l’ombra de Pratt», admet el guionista i autor de 'Como viaja el agua'. «Estem molt agraïts als lectors de Pratt que han acceptat molt bé el retorn de Corto –afegeix Pellejero–. I molta gent jove s’hi ha enganxat. Això ha fet que el personatge s’hagi revitalitzat perquè tot i que és una icona havia patit una caiguda de vendes». De fet, Norma acaba de llançar una edició de luxe de La balada de la mar salada amb motiu dels 50 anys d’aquesta, la primera aventura del mariner, publicada el 1967.

Illa de Malta

Cinc són les dones d’'Equatòria'. La periodista Aïda, la filla germanicosomali d’Emin Pasha (totes dues basades en personatges reals), una desenfadada i liberal monja («és la cara altruista de la colonització, de missioners generosos que avui serien cooperants»), una enigmàtica esclava... i l’illa de Malta, transformada pel traç de Pellejero en una cara femenina en «escenes molt líriques» en què dialoga amb Corto. «És el retorn a casa que flota en tota l’aventura –apunta Díaz Canales–. Ell és com Ulisses, que dubta entre tornar o continuar el seu periple. Amb les dones passa el mateix. La seva eterna lluita entre el compromís i el no-compromís. Se sent lligat a les persones emocionalment però alguna cosa li impedeix establir amb elles relacions de llarga durada».

Al costat dels oprimits

Notícies relacionades

La resurrecció de Corto Maltés

Juan Díaz Canales: La vida i la mort després de Corto Maltés

Gràficament, Pellejero (que acaba de publicar a més 'El largo y tortuoso camino' amb Christopher, a Astiberri) s’ha fet seu el personatge. «És el meu Corto, tot i que no m’aparto de les coordenades que tots coneixem d’ell i respecto elements de Pratt mantenint el seu esperit. Seria un error fer-ne una còpia. Jo treballo més els fons i l’ornamentació visual, hi aporto el 'look' narratiu i les composicions i no jugo tant amb els espais en blanc com feia ell». 

Corto segueix al costat dels oprimits i encarnant la llibertat personal. «Ell és diferent dels aventurers que posen el focus únicament en l’exotisme i el viatge. Està en constant contradicció personal, entre el seu compromís ideològic i el seu individualisme perquè ell diu que sempre salva la pell però que, en canvi, mai deixa tirat a ningú i el mou l’amistat. És un apàtrida que està constantment exposat a haver de prendre partit i prendre decisions morals», assenyala Díaz Canales, que també destaca «la ironia i l’humor indissociable del personatge», perquè això «és l’expressió màxima del pensament crític, i en els temps que corren el necessitem més que mai».