EL RETORN DELS IRREDUCTIBLES GALS

Astèrix viatja a una Itàlia que Juli Cèsar vol unida

zentauroepp40474778 asterix en castellano171009161810

zentauroepp40474778 asterix en castellano171009161810
zentauroepp40474777 asterix en castellano171009161749
zentauroepp40473675 icult nuevo asterix en italia171009111724

/

3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

“Com a la Gàl·lia, a Itàlia hi ha molts pobles: hi ha els vènets, els etruscos, els umbres, els oscos, els messapis, els pullesos... i Juli Cèsar té moltes dificultats per controlar-los”. Estirat en un llit, Astèrix intenta explicar-li a un desconcertat Obèlix que a Itàlia no només hi ha romans. ‘Astèrix a Itàlia’, el nou àlbum de la sèrie creada el 1959 per Albert Uderzo i el desaparegut René Goscinny, té com a teló de fons un país dividit. Juli Cèsar somia amb una Itàlia unificada, però la península està formada per múltiples regions que tracten de mantenir la seva independència.

La vida no és fàcil per a les guarnicions de legionaris romans. ¿Certa aroma actual? Potser. Però les vel·leïtats sobiranistes no són el tema central de les noves aventures de l'heroi gal. Després d'‘Astèrix i els pictes’ (2013) i ‘El papir del Cèsar’ ‘El papir del Cèsar’(2015), el tàndem format per Jean-Yves Ferri (guionista) i Didier Conrad (dibuixant) Jean-Yves FerriDidier Conradbuscava un destí fora de les fronteres gal·les per a la seva tercera història.

Així va sorgir la idea de fer una carrera per etapes a través de les vies romanes. Una competició oberta a tots els pobles del món conegut en què Juli Cèsar imposa com a condició la victòria del carruatge romà.

A més d'una referència al país natal d'Uderzo i a la seva afició pels cotxes, el plantejament del guió permetia recórrer la geografia i els pobles de la península Itàlica, segons han explicat els autors del còmic en una roda de premsa a París en què l'editor, Albert-René, ha mostrat la portada i un parell de vinyetes, per escalfar la sortida de l'àlbum, el dia 19, que a Espanya publicarà Salvat en català i en castellà.

“Era temptador mostrar una Roma envoltada de províncies hostils, una mica com el mapa gal”, admet el guionista en conversa amb aquest diari. 

“Hi ha irreductibles a Catalunya”

“¿Quan hi haurà un Astèrix a Catalunya?”. “Seria un tema tranquil. Passar les vacances a Catalunya durant les manifestacions... Hi ha irreductibles a Catalunya, oi?”, diu rient Ferri abans de passar a un registre una mica més seriós. “Ara no és especialment divertit, perquè ens preguntem en quina mesura la gent està manipulada. No hi ha cap fet objectiu per jutjar la situació. Des del moment en què no hi ha hagut un vot real, un es pot qüestionar això. No conec bé la història de l'autonomia catalana. No coneixem bé el context. M'hauria de documentar per enviar-hi l'Astèrix”.

Els autors d'Astèrix potser ho intenten amb Catalunya. No se sap mai. Ferri és pirinenc i somia amb una aventura a les muntanyes del Pirineu central. “D'aquí es podria passar a Catalunya...”, insinua. Guionista i dibuixant estan d'acord que el petit gal viatja sempre per atonyinar els romans.

Conrad esmenta que quan Goscinny i Uderzo eren al capdavant de les historietes, en els seus còmics hi planava el record de l'ocupació alemanya de França. Després va ser l'imperialisme nord-americà i ara és Europa, la globalització. “Els romans representen això. Tot el que és símbol d'opressió”.

Un auriga emmascarat com a dolent

L'aventura italiana té tots els ingredients esperables. També el dolent. Aquesta vegada encarnat en el personatge d'un auriga emmascarat de nom Coronavirus, un campió romà que amaga darrere la seva façana una gran debilitat. “Els dolents, més que dolents, són tontos. Astèrix és un excel·lent retratista de la tonteria”, diu Ferri.

Entre les novetats, el paper d'Obèlix. Aquesta vegada és ell qui porta les regnes del carro gal, qui dirigeix la història. Els autors han volgut donar-li un rol més important que de costum. “Obèlix és menys simple del que sembla. És el personatge més infantil de la sèrie i per tant més susceptible d'evolucionar”, explica Conrad.

Notícies relacionades

La ironia i l'humor dominen, com sempre, la mirada dels gals als romans i els pobles que competeixen en la carrera. Encara que el dibuixant admet que els temps han canviat. “Ara hi ha més tensió que en l'època de Goscinny. Se suposa que no ens hem de burlar dels estereotips, però si la gent fa una lectura literal, Astèrix s'ha acabat”, subratlla Conrad.

La carrera d'‘Astèrix a Itàlia’, el número 37 de la saga, comença el 19 d'octubre, data en què surt a la venda amb una tirada de cinc milions d'exemplars, dos a França i tres a la resta del món. Serà distribuït en 25 països i traduït a 16 llengües.