Així són les 10 novel·les finalistes del premi Planeta

El premi Planeta s'entregarà aquesta nit a Barcelona: el 15 d'octubre, com cada any, caigui en el dia de la setmana que caigui, en record de l'onomàstica de Maria Teresa Bosch, la dona del fundador de l'editorial Planeta. Aquest any la cerimònia d'entrega del guardó coincideix en un moment de tensió política, en què el primer grup editorial en llengua espanyola ha anunciat el trasllat de la seva seu social a Madrid, encara que el president de Planeta, Josep Crehueras, va anunciar aquest dissabte que la intenció del grup és mantenir a Barcelona la celebració del premi i, i això és més important, els equips editorials i l'activitat dels segells que tenen la seva seu operativa a l'edifici de la Diagonal de Barcelona.

En aquest ambient, l'assistència d'autoritats al sopar del Planeta encara és incerta, tot i que es compta amb la de la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i el conseller de Cultura, Lluís Puig, i el d'Empresa, Santi Vila.

Aquest dissabte, com és tradicional, s'ha celebrat un dinar en què els directius del grup han passat revista al moment del mercat i el jurat del premi, format per Alberto Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Emili Rosales, ha avançat una sinopsi del contingut de les 10 novel·les finalistes que competiran pel premi, dotat amb 601.000 euros, o per la consolació de ser el finalista, amb una dotació de 150.250 euros. Aquesta és la descripció de totes les obres en paraules de Juan Eslava Galán, en funcions de portaveu. Si les experiències anteriors serveixen com a predicció, no compteu com les principals favorites aquelles en què consta públicament el nom de l'autor i fixeu-vos en les que l'autor apareix cobert pel mantell del pseudònim.

'El astrónomo', de Heinrich Von Kügel (pseudònim)

"L'astronomia i l'astrologia tenen una gran presència en aquesta novel·la protagonitzada per un estudiós que acaba convertit en astrònom de les Corts de Castella al segle XI. Amb una galeria molt extensa de personatges, sorgeix el record d'una novel·la amb què la podríem comparar, respecte a la qual no desmereix".

'Es que tengo hambre', de María Eugenia Mayobre Jahn

"Una veneçolana emigrada als EUA, una noia bulímica, ajuda la seva sogra a cometre un suïcidi assistit. Dit així fa la impressió que no seria una novel·la que vingués de gust llegir. Però l'estudi de la personalitat és interessant, és ple d'humor, amb un estil molt desenfadat. La gràcia narrativa fa que la novel·la sigui al final molt apetible".

'La nueva vida de Penélope', de Bella Linardi (pseudònim)

"Tenim una mestressa de casa avorrida que té una aventura fugaç amb un home misteriós en una habitació d'hotel i només té d'ell un amulet i la novel·la que estava llegint. I a través d'això ella tracta de recuperar-lo d'alguna manera, fer alguna indagació sobre quina mena d'home és, i això la porta a Tànger i allà descobreix la desconcertant coincidència entre la vida que sembla d'aquest home i la reflectida a la novel·la. Hi ha un doble pla temporal que se superposa, un còctel literari perfecte com podeu comprendre, misteri, indagació gairebé policíaca i una brillant exposició de personatges. No hi ha res de personatge encartonat i anem veient la psique canviant d'aquesta dona a mesura que va trobant coses. Evidentment ha de ser algú que té un alt coneixement de l'ofici".

'Primera parte', d'Antolín Sánchez Lancho

"Novel·la coral, amb diverses trames molt ben travades, al voltant de la preparació d'un segrest aeri per part de revolucionaris veneçolans dels anys 80. És realment un 'thriller'. Tenim els que cometran el segrest, la policia que intenta detenir-los, una ambientació excel·lent, i un perfecte dibuix dels personatges amb complexes circumstàncies personals que té molt mèrit".

'Mujeres rotas', de Voli estas povi (pseudònim)

"Tenim tres generacions, àvia dura i soferta que tots hem conegut, que ha d'acollir de sobte la filla divorciada i la neta que ve amb ella i que ni estudia ni treballa. Les tres veus intimistes es van alternant, cada una, és un dels grans mèrits d'aquesta novel·la, és coherent amb el vocabulari i amb la mentalitat que ha de tenir aquella persona. A mesura que es desenvolupa aquesta novel·la anem ampliant l'objectiu. Hi ha un espai poc obvi per a l'humor i assistim a una intriga que inclou un quadro misteriós, l'amant d'un alt oficial nazi, o sigui, una família com qualsevol família normal però que té secrets, esquelets a l'armari".

'La isla de las musas', de Ricardo Pedreira Ulloa (pseudònim)

"L'acció passa l'any 36 però no és una novel·la de la guerra. Hi ha una illa familiar a la costa gallega i allà s'ha apartat, a veure si aconsegueix crear, un escriptor que és alcohòlic. L'illa és de la seva família, té un far, i l'home està en dic sec, com a vegades ens passa als escriptors. Hi ha una dona misteriosa que apareix a l'illa i que sembla que li torna la inspiració a aquest home, però també li desperta moltíssims malsons. Hi ha un misteri a l'illa, un far, on es va cometre un assassinat passional seguit de suïcidi. Tot això s'entronca amb el problema que té aquest home. En resum, és una novel·la clàssica d'intriga i terror. També és una novel·la romàntica de passions i extrems".

'El infierno bajo la piel', de Jesús Miguel Martínez

"És una novel·la negra pura i dura. Té un excel·lent ritme narratiu, una història molt ben travada. Tenim un inspector de policia problemàtic a Caracas, que és una ciutat també molt problemàtica, i investiga l'assassinat d'un polític amb un ambient de màfia, droga, corrupció. S'ha de subratllar que en part l'acció passa a Barcelona".

'La montaña artificial', de Victoria Goodman (pseudònim)

"Tenim un expert de la Universitat de Dublín, encara que d'arrels espanyoles, que arriba a Madrid i es veu implicat en un grup d'estudi una mica estrany que segueix el rastre del Sant Grial, en la literatura i en l'art. El que sembla una investigació científica es veu complicada amb l'assassinat d'un dels membres d'aquest grup. A mi personalment m'ha sorprès la tremenda erudició que hi he trobat i que desenvolupa l'autora o l'autor d'aquest llibre. Òbviament us podeu imaginar que hi ha una acció trepidant, molts escenaris, tots a Espanya, i una gran riquesa de referents culturals".

'A la sombra de una mentira', de M. Palma Medina

Notícies relacionades

Una capital editorial qüestionada

El president de Planeta demana diàleg "dins de la llei" per reformar la Constitució

"Una intriga policíaca que ens recorda les intrigues d'Agatha Christie. La policia li entrega a un jutge una pel·lícula amb l'assassinat de dos adolescents que ha aparegut a la caixa de seguretat d'un senyor presumptament mort. La filla troba aquesta pel·lícula terrible que va a parar a mans del jutge. S'estableix una relació entre aquest jutge, jove i esquerp, i la filla del difunt. Tenim a la novel·la un doble curs, per una part la investigació i per l'altra la relació sentimental entre aquests dos personatges. Una excel·lent novel·la".

'Una fea encantadora', d'Eva Florencia Benavidez

"Una novel·la romàntica, clarament, meravellosament ambientada a l'Anglaterra victoriana. Tenim una jove 'lady', ja sabeu com eren els costums d'aquella cort, tan secs, que quan et vestien de dona tenies cinc temporades socials per trobar nòvio. Si se't passava la cinquena temporada passaves al departament de les solteres, la paraula més lletja de l'anglès en un idioma tan característicament bell. Aquesta noia, que és lletja, passa a aquest departament fins que apareix un home guaperes, molt guapo, que té un secret, que s'ha de casar en el termini d'un any i tenir un fill perquè si no perd una herència. Al final triomfa l'amor. Ens recorda molt els serials de ‘Betty la fea’, són culebrons que no són d'una gran altura intel·lectual, però aquesta novel·la té molt humor amb situacions absolutament enginyoses".