GUARDÓ

Fernando Aramburu, Premio Nacional de Narrativa, gràcies a 'Patria'

El jurat ha destacat "la voluntat d'escriure una novel·la global sobre uns anys convulsos al País Basc"

zentauroepp35596115 barcelona  barcelon s   19 09 2016    icult    entrevista co171017122433

zentauroepp35596115 barcelona barcelon s 19 09 2016 icult entrevista co171017122433 / DANNY CAMINAL

1
Es llegeix en minuts

L'escriptor donostiarra Fernando Aramburu, amb la novel·la 'Patria' (Tusquets), ha obtingut aquest dimarts el Premio Nacional de Narrativa 2017. El jurat ha destacat l'obra guardonada "per la profunditat psicològica dels personatges, la tensió narrativa i la integració dels punts de vista, així com per la voluntat d'escriure una novel·la global sobre uns anys convulsos al País basc".

Fernando Aramburu (Sant Sebastià, 1959) és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i des del 1985 resideix a Alemanya, on va impartir classes d'espanyol.

És autor de les novel·les 'Fuegos con limón' (1996), 'Los ojos vacíos' (2000), 'El trompetista del Utopía' (2003), que va ser adaptada al cine per Félix Viscarret amb el títol 'Bajo las estrellas'; 'Bami sin sombra' (2005), 'Viaje con Clara por Alemania' (2010), 'Años lentos' (2012), pel qual va obtenir el premi Tusquets, 'La Gran Marivián' (2013), 'Ávidas pretensiones' (2014), pel qual va ser guardonat amb el premi Biblioteca Breve; 'Las letras entornadas' (2015) i 'Patria.

'Patria', avalada per la crítica i els lectors, ja té un currículum de premis com el Francisco Umbral al Llibre de l'Any a més del de la Crítica de Narrativa.

Notícies relacionades

També ha publicat diverses col·leccions de relats com 'Los peces de la amargura' (2006), sobre les víctimes d'ETA, amb què va obtenir diversos premis com el Dulce Chacón, el Vargas Llosa o el de la Real Academia. Com a poeta ha publicat diversos poemaris bilingües, en espanyol i eusquera, com 'Ave Sombra' (Itzal Hegazti, 1981) o 'Bruma y conciencia' (Lambroa eta kontzientzia, 1993). 

A començaments de la dècada del 1980 va ser un dels creadors i promotors del grup de literatura Cloc de Arte y Desarte a Sant Sebastià, que entre el 1978 i el 1981 va editar una revista i va intervenir en la vida cultural del País Basc, Navarra i Madrid amb propostes d'índole surrealista i accions de tot tipus caracteritzades per una barreja particular de poesia, contracultura i sentit de l'humor.