Colson Whitehead: "Els nazis van prendre les seves idees de puresa racial dels EUA"

'El ferrocarril subterrani' (Periscopi / Literatura Random House), la novel·la que va obtenir el Pulitzer del 2017 i el National Book Award del 2016, comença com un relat de l’esclavitud en una plantació de Geòrgia, en la línia d’Alex Haley, o encara més de 'Beloved', de Toni Morrison. I hi ha també una èpica persecució de l’esclava fugada Cora, passant per les dues Carolines i acabant a Indiana, a càrrec d’un caça-recompenses digne de Cormac McCarthy. Però després arriba un gir amb elements fantàstics, seguit d’un altre, i un altre. El ferrocarril subterrani, la xarxa d’evasió d’esclaus del sud al nord, passa a ser un tren real. El règim d’esclavitud a Carolina del Sud es converteix en una distopia eugenèsica, empitjorada pel que l’esclava fugitiva Cora troba després a la Carolina del Nord. El seu autor, Colson Whitehead, ha estat a Barcelona per presentar el llibre.

–¿Per què aquest doble nivell, la història realista i la fantàstica?

–Volia evitar una història convencional sobre les evasions d’esclaus cap al nord. Vaig triar la fantasia, però començo diferent a Geòrgia, amb una plantació realista, presentant els personatges i donant un testimoni, per modest que sigui, de quin era el context de l’esclavitud, abans d’entrar en un territori estrany i trastocar les coses.

–A cada Estat inventa una versió trastocada de l’esclavitud, quasi més imaginativa que el ferrocarril del títol. ¿Quines arrels històriques tenen aquestes distopies esclavistes?

–Des del principi volia que cada Estat fos una Amèrica alternativa, una exageració del que realment va passar. Utilitzar capítols de la història per fer un retrat global d’Amèrica. No volia cenyir-me als fets però sí a la veritat. Després de la guerra civil, en l’era de Jim Crow, caracteritzada pel terror racial, ¿quina seria l’extensió natural d’ella? La Solució Final del problema negre, que situo a Carolina del Nord. A Carolina del Sud, als negres se’ls dona llibertat, treball, educació, en una espècie de programa de la Gran Societat dels anys 60. Però la cara fosca de la intervenció estatal va ser l’esterilització forçada d’immigrants i gent de color, experiments mèdics com el de Tuskegee…

–Un personatge sembla resumir el punt de vista del llibre. Ve a dir que els EUA arrosseguen un pecat original.

–Aquest personatge diu que si hi hagués alguna justícia al món, els EUA no haurien d’existir, perquè els seus fonaments són l’assassinat, el robatori i la crueltat. Els personatges del llibre es refereixen a l’extermini dels indígenes. Però les dones no tenien drets llavors, i encara hi ha discriminació de gènere. No és necessari concentrar-se en una sola plaga del nostre sistema, hi ha cosa per triar.

–En aquesta mateixa línia, Cora, amagada en unes golfes a Carolina del Sud per evitar ser descoberta i penjada, ¿és una referència a Ana Frank?

–Sí, és clar, en aquests capítols utilitzo el llenguatge de l’Alemanya nazi, la solució final del problema negre a través de l’extermini. No és casual: els nazis van prendre les seves idees del racisme científic i eugenèsic de principis del segle XX als EUA, que va inventar les idees de puresa racial, esterilització d’inadaptats…

–¿I per què el fracàs d’aquesta espècie de granja utòpica negra a Indiana?

–És el que acostuma a passar, la majoria de comunitats utòpiques acaben col·lapsant. Als EUA assassinem els nostres messies: JFK, Martin Luther King. Els experiments de comunitats agràries negres autosuficients van ser incendiats pels seus veïns blancs. 

–¿Què opina del que va succeir a Charlottesville per la retirada de l’estàtua del general Lee, incloent-hi la del president Trump?

–Si s’expliqués de veritat què va ser l’esclavitud a les escoles, probablement aquesta estàtua no seria allà. Tot i que l’important és no eliminar els episodis desagradables de la història, sinó aprendre’n, no sé per què hi ha d’haver una estàtua de Lee. ¿Per intimidar? ¿Per reafirmar la supremacia blanca? Potser seria millor posar una estàtua de Richard Pryor.

–I Trump…

–Parla en nom d’un gran percentatge del país que és intolerant, racista i detesta els immigrants, les dones, els gais i les lesbianes. Aquesta gent no ha aparegut perquè hagi arribat Trump, ell els ha encoratjat perquè actuïn i parlin d’una manera que no ho haurien fet fa quatre anys. 63 milions de persones van votar per Trump i estan d’acord amb la seva intolerància.

–¿Com passa un país en quatre anys de reelegir el primer president afroamericà a elegir Trump?

–Hi ha gent que veu qualsevol avanç de les dones o dels negres com una pèrdua de poder de l’home blanc. Quan Trump afirma ‘farem que Amèrica torni a ser gran’ està dient ‘tornem a l’Amèrica dels anys 50 en què no ens havíem de preocupar ni dels negres ni de les dones’. I recordem que Obama va ser elegit pel 51% dels vots; és a dir, el 49% no van votar per ell.

Notícies relacionades

Colson Whitehead: de sobte, un miracle

Barcelona, capital de la innovació social

–¿Com avança la sèrie d’Amazon que adaptarà 'El ferrocarril subterrani'?

–La dirigirà Barry Jenkins [Oscar per Moonlinght], serà una minisèrie de vuit capítols. S’estan acabant els guions i si tot va bé entrarà en producció el 2018.