Balaguer recupera l'obra mestra de Juan Muñoz

Dos mil metres quadrats i una obra mestra. Això és 'Double bind', la peça que Juan Muñoz (1953–2001) va crear per a l’emblemàtica Sala de Turbines de la Tate Modern de Londres l’any de la seva mort. Va ser la primera instal·lació a ocupar l’espai (abans només havien trepitjat la sala que després han ocupat els millors artistes del món –Anish Kapoor, Ai Weiwei, Tacita Dean...– les escultures de Louise Bourgeois). Muñoz va fer una peça monumental i psicològica que parla de l’individu en la societat contemporània, i que passa per ser «el seu projecte més ambiciós i extrem», en opinió de James Lingwood, amic de l’artista i comissari d’aquella mostra. La peça es va exposar durant un any, després es va desmuntar i es va guardar. Fins ara. Més de tres lustres després s’ha reconstruït –amb la supervisió de Lingwood i l’escultora Cristina Iglesias, viuda i representant de l’autor– a Planta, el projecte impulsat per la Fundació Sorigué a Balaguer (Noguera).

L’obra té dos nivells, un de superior no transitable, lluminós i amb claraboies reals i d’enganyifa; un altre nivell inferior, fosc, que simula un anònim espai industrial, i al mig, unes obertures interiors per les quals es reparteixen 20 figures humanes. I els dos nivells, també l’intermedi, estan creuats per dos ascensors buits que aporten profunditat i moviment. «Al cor de l’obra s’hi intueix la recerca d’alguna cosa o d’algú», explica Lingwood. «Alguna cosa hi ha d’això en la intersecció entre la llum de dalt i la foscor de baix», continua al veure com la gent disminueix la marxa a l’entrar a la instal·lació: «Busquen el camí en la foscor». No en va, el títol de la peça surt de la Bouble Bind Theory desenvolupada per l’antropòleg Gregory Bateson als anys 60.

En el pla més físic la instal·lació respon als elements amb els quals a Muñoz li agradava jugar: verticalitat, horitzontalitat, perspectiva, il·lusió, visibilitat, invisibilitat... I és una rèplica de la que es va veure a la Tate: «Més completa que mai», sentencia Lingwood. Muntar-la no ha sigut difícil, o sí, però el que no hi ha hagut és problema d’espai, el que acostuma a tenir una obra que ocupa 2.000 metres quadrats, ja que llueix en una nau on fins fa poc es fabricaven les dovelles de la línia 9 del metro, nau situada en un entorn industrial i en actiu com és la gravera del grup Sorigué. Gravera i molt més, ja que el recinte és també seu del projecte Planta, el concepte que uneix la part industrial de l'empresa i la part artística de la Fundació Sorigué, institució que custodia una col·lecció d’art contemporani de 450 peces amb firmes tan destacades com Kiki Smith, Tonny Cragg i Anish Kapoor.

Un búnquer de la guerra civil

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«Planta és un lloc on l’art contemporani ajuda a emfatitzar els processos productius, un lloc on el coneixement és la columna vertebral», segons Ana Vallés, presidenta del grup i de la fundació. El projecte inclou un edifici, previst per al 2020, dissenyat per Iñaki Ábalos i Renata Sentkiewicz, que substituirà el presentat el 2014, però no realitzat i que firmava Kees Kaan. La construcció, de 7.500 metres quadrats, acollirà tant l’activitat empresarial com la col·lecció d’art, a més d’intervencions especials, com la que està realitzant Wim Wenders i la que també té en marxa Chiharu Shiota amb forma d’un túnel de set metres de profunditat.

Més immediata, per al gener, està prevista la nau que ocuparan dues peces de William Kentridge; i per a la primavera s’haurà condicionat un altre espai per a l’espectacular 'Ocean without a shore', de Bill Viola. El videoartista ja compta amb una sala pròpia a la gravera: un búnquer de la guerra civil en què es pot veure una altra de les seves peces. L’objectiu és convertir Planta en un centre de referència de l’art contemporani i atraure-hi visitants. De moment, el complex obrirà per primera vegada al públic a partir de dilluns, amb cita prèvia, amb Juan Muñoz com a reclam. Un reclam que té previst cinc anys d’estada i que el procés no posa en perill: «No afectarà en absolut l’acord. De fet, tenim dipositada una obra al Macba i hi continua sent», sentencia Iglesias.