Bieito explora al Lliure el territori d''Obabakoak'

Calixto Bieito (Miranda de Ebro, 1963) torna a Barcelona després d’una llarga absència amb 'Obabakoak', un muntatge en basc amb subtítols en català que adapta l’obra homònima de Bernardo Atxaga. El Lliure de Montjuïc acull aquesta ambiciosa producció amb 11 intèrprets estrenada la setmana passada al teatre Arriaga de Bilbao. Bieito és el nou director artístic de l’espai, càrrec que compagina amb el seu càrrec com a director resident al teatre de Basilea (Suïssa).

    

La seva primera intenció era encarregar a un altre la posada en escena del primer gran èxit editorial de la literatura basca, una col·lecció de contes arrelats en els paisatges i folklore d’Euskadi. «No volia dirigir jo l’obra però, tras conèixer a Atxaga, no vaig tenir més remei. Conectamos de seguida perquè és un gran humanista. Hablamos de literatura, de poesia i altres coses nada transcendents», confessa amb veu cansada Bieito, el director més internacional de l’escena espanyola. També va quedar fascinat amb la novel·la. «'Obabakoak' ho té tot: amor, desamor, desesperació, soledat, paisatges, cossos humans, infància, bogeria, la lluita de l’artista i el sentit de la vida». L’autor, que va confiar cegament en Bieito i no va voler presenciar cap assaig per no interferir en el seu treball, ja ha acudit dues vegades a veure l’obra. «M’ha escrit un text meravellós», diu content el director. «Li ha agradat perquè ens hem acostat a un món més centreeuropeu».

    

El director, que va dirigir al Lliure muntatges com 'Amfitrió', ha dedicat moltes hores a adaptar la novel·la, composta de 26 contes entrellaçats. «El principal repte ha sigut transmetre tota la humanitat dels contes. M’he deixat portar per l’atzar i la intuïció a l’hora escollir-los».

Records sense folklore

Ha mantingut tot allò de la novel·la que va despertar els seus records, com la seva infància a Miranda de Ebro, el principi de la seva adolescència, el cotxe que el seu pare tenia amb matrícula de Bilbao, les seves passejades en bici... Aquells vehicles de dues rodes són per a Bieito «el mirall en què tots ens reflectim». I ha descartat l’element pintoresc. «He deixat fora la tradició i el folklore de la novel·la. Per a mi això s’ha malinterpretat. 'Obabakoak' és senzillament un paisatge del món. És una novel·la de paisatges amb molts matisos i molt expressionista».

    

Bieito estarà a l’estrena d’aquesta nit, però se n’anirà al cap de poc. La seva agenda treu fum, per variar. Entre els seus projectes segueix dominant l’òpera, encara que ell intenta dirigir com a mínim una producció teatral a l’any. «Aquí sembla que ningú se n’adona, però no importa», confessa.

    

Un es cansa escoltant la seva tirallonga de projectes, internacionals tots. ¿Quin és el seu secret per arribar a tot? «Visc per a això. L’escena em fa sentir millor i em dona molta llibertat. L’única llibertat ara mateix és en la cultura, en l’art». No obstant, fins i tot ell s’ha vist obligat a fer retocs en el seu famós muntatge de l’òpera Carmen, estrenat el 1999 a Peralada i recentment reposat al Real. En els temps que corren, el tracte que al seu dia va donar a la bandera espanyola (que s’utilitzava com a tovallola i com  a capa de toreig) podia aixecar suspicàcies i ha preferit evitar-les.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

    

Tampoc vol aprofundir gaire en la seva falta de connexió amb l’escena barcelonina després de la brillant etapa com a director del Romea i les seves sonades estrenes al Liceu. Considerat per molts com un enfant terrible per la violència i el contingut sexual de les seves versions, ell sempre ha defugit els que l’acusen de buscar polèmica amb les seves creacions. No és que se seenti incomprès a Catalunya, afirma. «Tinc molt bons records de la Barcelona dels anys 90. També n’hi ha alguns de dolents, però no importen». A Europa no para. Entre els pròxims projectes destaquen 'La Pasión según San Juan' i 'Sueño de una noche de verano'.