Yoko Kamio: "Els personatges del meu manga em donaven forces per seguir dibuixant"

Yoko Kamio (Tòquio, 1966) és tota una celebritat al Japó. És la dibuixant de No me  lo digas con flores (Planeta Cómic), el manga shojo (d’amor) més venut de la història al seu país, amb 61 milions de volums comercialitzats. Ha sigut la convidada estrella del Saló del Manga, que ahir va tancar les portes.

–Quan era jove, volia ser cambrera.

–Sí. Amb 17 anys ho vaig aconseguir... i al cap d’un mes ho vaig deixar. Llavors encara no dibuixava. Quan vaig entrar a la universitat em vaig adonar que dins del pla d’estudis hi havia moltes coses que no m’agradaven. Em vaig plantejar què volia fer i vaig pensar que potser podia provar a dibuixar manga. Vaig debutar amb 19 anys.

–El 1992 va començar a publicar la seva gran obra, No me lo digas con flores

–El shojo estava ple de personatges femenins febles, que es passaven el dia plorant perquè els agradava un noi que no els feia cas. Jo també vaig començar dibuixant aquesta mena  d’històries, però no funcionaven, així que vaig pensar que era el moment de crear un personatge fort, amb personalitat, tot al contrari del que es publicava. 

–És el manga shojo 

–No me l’esperava. Més o menys un any després de començar a publicarlo, vaig començar a adonar-me de l’èxit... Per exemple, veia que hi havia cua a l’estació del tren per comprar-lo. Per mi va ser una gran motivació per seguir.

–¿Com manté un autor la motivació per publicar durant 12 anys una mateixa història?

–Físicament estava molt cansada, però els personatges eren molt forts i era com si em donessin força per seguir dibuixant. Sona fantasiós, però la meva experiència personal és aquesta, tenir la sensació que m’estiraven quan estava cansada.

–Hi va haver adaptació a l’anime, a sèrie i a pel·lícula d’imatge real, sèries a Corea del Sud, la Xina, Taiwan, Turquia, l’Índia, el Pakistan…

–Quan em vaig adonar que la meva obra es popularitzava a tants països, que se m’escapava de les mans, el repte va ser no deixar-me influir. Quan una persona té molt èxit en un aspecte de la seva vida, el perill és que després se senti molt sola. 

–¿Què va pensar l’endemà que va donar per acabat aquest manga?

–Durant 12 anys vaig estar pensant en aquests personatges. Quan es va acabar, no em vaig sentir sola, perquè ja formaven part de la meva vida. Però tenia ganes de dedicar-me a fer altres coses, així que ràpidament vaig començar nous projectes. 

–El 2015 va decidir donar-li una continuació, titulada Hana Nochi Hare

–La base és la mateixa, però són històries diferents. Comparteixen el mateix món i la mateixa època, i això em permet una cosa fantàstica: que alguns personatges de No me lo digas con flores puguin visitar la nova sèrie. Espero que la gent que va disfrutar llavors disfruti també d’aquesta.

Notícies relacionades

Raphael: "Fer una gira de comiat seria com suïcidar-me cada nit"

¡A MANAR!

–¿S’imagina 12 anys més publicant Hana Nochi Hare

–[Riu] Suposo que no seran 12 anys, però hi ha una història que vull explicar i faré tot el possible per transmetre-la als lectors.