La 'República luminosa' d'Andrés Barba, premi Herralde de novel·la

L'escriptor madrileny Andrés Barba ha rebut el premi Herralde de novel·la, convocat per l'editorial Anagrama i dotat amb 18.000 euros, amb la novel·la 'República luminosa'. Diego Vecchio ha resultat finalista amb 'La extinción de las especies'.

Aquesta és la sinopsi de la novel·la distribuïda per l'editorial: "¿Què ha de passar perquè ens vegem obligats a redefinir la nostra idea de la infància? L'aparició de 32 nens violents de procedència desconeguda trastoca completament la vida de San Cristóbal, una petita ciutat tropical encaixonada entre la selva i el riu. Vint anys després, un dels seus protagonistes redacta aquesta 'República luminosa', una crònica teixida de fets, proves i rumors sobre com la ciutat es va veure obligada a reformular no només la seva idea de l'ordre i la violència sinó fins i tot la mateixa civilització durant aquell any i mig en què, fins a la seva mort, els nens van ocupar la ciutat. Tensa i angoixant, amb la nitidesa del Conrad de 'El cor de les tenebres', Barba suma aquí, a la seva habitual audàcia narrativa i el seu talent per a les situacions ambigües, la dimensió d'una faula metafísica i fosca que té l'alè dels grans relats".

Guanyador i finalista

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Andrés Barba (Madrid, 1975) es va donar a conèixer el 2001 amb 'La hermana de Katia' (finalista del premi Herralde i portada a la gran pantalla per Mijke de Jong). A Anagrama també ha publicat dos llibres de novel·les curtes, 'La recta intención' i 'Ha dejado de llover', i cinc novel·les més: 'Ara tocad música de baile', 'Versiones de Teresa',, 'Les manos pequeñas', 'Agosto, octubre' i 'En presencia de un pallasso'. També és l'autor de 'Muerte de un caballo', els assajos 'Caminar en un mindo de espejos', 'La ceremonia del porno' (escrit amb Javier Montes i guanyador del premi Anagrama d'assaig) i 'La risa caníbal', el llibre de poemes 'Crónica natural' i, en col·laboració amb el pintor Pablo Angulo, 'Libro de las caídas' i 'Lista de desapariciones'. 

Diego Vecchio (Buenos Aires, 1969) és narrador, assagista i traductor. Ha publicat 'Historia calamitatum' (2000), 'Egocidios: Macedonio Fernández i la liquidació del yo', (2003), 'Microbios' (2006) i 'Osos' (2010). Des del 1992 viu a París. Treballa a la universitat de Paris 8 Vincennes-Saint Denis, fent classes de literatura hispanoamericana i tallers de confecció de llengües imaginàries i espectrals.