George Lucas, sempre a la seva

George Lucas. Una vida comença in media res, enmig de l’assumpte, amb un breu relat de com va patir per acabar La guerra de les galàxies. La Fox havia anat «escamotejant recursos a cada pas, negant-li els diners que necessitava perquè tot funcionés». Ningú creia gaire en aquella pel·lícula, ni tan sols Lucas: trist per l’experiència i preocupat pels resultats, es va saltar la festa que ell mateix va organitzar per celebrar el final de rodatge a Tunísia. I, no obstant, La guerra de les galàxies, juntament amb Tauró, del seu amic Steven Spielberg, va canviar les pel·lícules per sempre: el seu èxit va anunciar l’era del blockbuster, el cine de gran espectacle i penetrants tentacles comercials que encara avui suposa l’oxigen de Hollywood.

En el llibre publicat per Reservoir Books, el biògraf especialitzat en icones de la cultura pop Brian Jay Jones fa un retrat expansiu (gairebé 700 pàgines) del principal responsable del model de cine que domina la taquilla des de fa quatre dècades. La carrera per fer els efectes digitals més exuberants, el so que t’envolta o et satura, la importància del marxandatge: tot això es retrotreu a Lucas.

Cada cert temps apareix una onada d’articles sobre com Lucas i Spielberg van arruïnar els èxits del Nou Hollywood amb films que semblaven excuses per vendre joguines. La resposta gairebé immediata: peces sobre les bondats de les sagues La guerra de les galàxies i Indiana Jones. S’ha escrit tant d’aquestes franquícies que podem arribar a pensar que sabem molt de Lucas. «Però, en certa manera, l’home s’ha escapolit per sota del radar gràcies a aquesta saturació d’informació sobre les seves creacions», explica Jones via Skype. En realitat, només s’ha publicat una biografia amb la seva participació, la firmada per Dale Pollock el 1983. «Després de parlar amb ell per a aquest llibre [Skywalking: The life and films of George Lucas], va assegurar que no tornaria a parlar amb un altre biògraf. Lucas va detestar aquest llibre».

El ‘no’ del protagonista

Jones va tenir la idea d’escriure el seu quan va saber que a Lucas li havia agradat la seva biografia de Jim Henson, el mestre de les marionetes. «Li vaig escriure un e-mail i la resposta va ser negativa», explica. «Si no participa en llibres, és perquè li encanta controlar-ho tot. No vol que ningú controli la seva història, igual que no vol que ningú controli les seves pel·lícules. Però vaig decidir seguir endavant; el tema era massa divertit», afegeix.

Sense la complicitat de Lucas, ni gairebé cap dels seus familiars, amics, col·legues i col·laboradors (només destaquen en la llista d’entrevistats el director Randal Grease Kleiser i el productor Gary Kurtz), Jones es va veure obligat a confiar sobretot en els materials a la seva disposició en biblioteques, hemeroteques, videoteques, extres de DVD, etcètera. I aviat va advertir que «tot i la seva reticència a seure davant una gravadora, Lucas parla pels colzes». «Hi havia tantes entrevistes per filtrar. Havia d’obrir-me pas entre el soroll i treure’n una narrativa. Era difícil. Quan creia haver acabat, va donar aquella gran entrevista a Charlie Rose en què va titllar de ‘negrers’ la gent de Disney [la companyia a la qual va vendre Lucasfilm per quatre bilions de dòlars]… Sempre hi havia alguna cosa més. A vegades vaig pensar que mai acabaria el llibre».

Notícies relacionades

Els Mariscal bufen espelmes al Palo Market Fest

El Museu Britànic s’obre a tornar a Grècia el fris del Partenó

A poc a poc, i sumant endarreriments en l’entrega del manuscrit, Jones va aconseguir donar forma al caos. Va sortir la història d’un jove una mica escanyolit, víctima del bullying, hereu malgrat ell d’una botiga d’articles de papereria, supervivent d’un accident de cotxe, que va arribar al cine gairebé de rebot (anava per a conductor de carreres) i va acabar per redefinir Hollywood a tots els nivells.

«El que he après escrivint el llibre –diu Jones– és l’afany de Lucas per controlar cada aspecte de la creació cinematogràfica. El tema del sistema THX em fa riure. Lucas fa El retorn del Jedi i està orgullós de la seva banda sonora, però quan la sent en un cine descobreix que no sona el violoncel del tema de Leia. Finalment, fa que els cines canviïn el seu sistema de so i li paguin a ell per fer-ho. ¡És increïble!».