Algunes revelacions sobre el creador de Dràcula

El mestre 

Moltes són les revelacions de la biografia de David J. Skal, que es postula com a definitiva. El llibre explora les relacions de Bram Stoker amb el més famós actor del teatre britànic del segle XIX, John Irving. Stoker va tenir una adoració absoluta per l’histriònic intèrpret des que el va veure per primera vegada en una funció. Va acabar sent el seu secretari i gerent del seu teatre, i mantenia amb ell una relació de dependència no gaire allunyada de la de Renfield, el pacient del psiquiàtric, respecte del seu mestre, Dràcula. Skal veu en les maneres melodramàtiques d’Irving, que solia sostenir el crucifix aixecat a Faust, el model de la teatralitat del comte. 

El masoquista 

Tanta reverència i submissió respecte a l’egòlatra Irving, en opinió de Skal, no pot ser interpretat més que com la confirmació d’una relació sadomasoquista entre tots dos. Durant 30 anys i sense que això comportés una «intimitat corporal», Stoker va treballar per a l’actor gairebé sense compensacions i a la seva mort va ser apartat pels seus hereus sense cap reconeixement. Se sol dir que va escriure Dràcula com una forma de venjar-se de l’home que li havia robat la vida, però Skal manté que la seva actitud va ser la de qui se sotmet de grat. «L’esclavisme és la validació i la gratificació definitiva del masoquista», escriu. 

El gai 

Stoker, com tants altres victorians, es va casar, sense passió, potser sols per mantenir les aparences. A penes se li coneixen episodis amb dones i totes les seves relacions importants van ser amb homes. Però no hi ha documents que puguin oferir llum a aquesta sospita perquè era molt gelós de la seva intimitat i a penes va deixar cartes ni diaris que ens diguin si era gai o bisexual. Skal traça un paral·lelisme amb el seu contemporani Oscar Wilde. 

Tots dos eren irlandesos, van estudiar al Trinity Collegue, van compartir l’atmosfera teatral londinenca i Stoker es va casar amb la bonica Florence Bascombe, una antiga nòvia de Wilde a qui no va fer gaire cas. 

L'estimat

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

A més de John Irving i dels avui oblidats W. G. Wills, pintor i dramaturg, i Hall Caine, novel·lista, una de les relacions més carismàtiques va ser la que va mantenir, principalment per correspondència, amb Walt Whitman, quan Fulles d’herba havia despertat la controvèrsia però encara no es parlava obertament del seu rerefons homoeròtic. En les  primeres cartes que es van enviar tots dos, Stoker confessa a l’autor nord-americà d’una forma emocionada, rara per a l’època, que en la seva poesia ha trobat «plaer i consol». Whitman li va agrair una carta «tan poc convencional, tan fresca, tan masculina i també tan afectuosa».

El sifilític

El 1975, el biògraf Daniel Farson, homosexual declarat, va revelar, per a desgrat de la resta de la família Stoker, que l’autor havia mort de sífilis terciària. Skal busca més dades per recolzar aquesta conclusió que li sembla molt encertada. Sigui com sigui, la malaltia és una clarificadora metàfora de la vampirització, el terrible temor al contagi  per via sexual o sanguínia, tan característic de l’Anglaterra victoriana. No és l’únic dels enigmes de Stoker, de qui s’han descobert recentment poemes amb una important ambigüitat sexual i una última novel·la The Russian professor de caràcter subtilment homoeròtic.