PAWN Gang, la màfia del trap català

Si vostè té fills adolescents, és probable que hagi escoltat com retronen als seus telèfons mòbils cançons en un idioma poc intel·ligible per a l’oïda d’un adult. També pot ser que hagi vist com els seus fills es relacionen amb els seus amics en un estrany argot derivat del català. Si és així, aquests joves segueixen la doctrina de l’autodenominada «màfia catalana» (musical, s’hi ha d’afegir). Tot i que, com tot allò que envolta aquest col·lectiu, aquesta definició cal no prendre-se-la al peu de la lletra. Ells són la PAWN Gang, acrònim que significa Pretty Ass White Niggas (una cosa així com la Banda dels Negrates Blancs amb el Cul Maco), i són la banda sonora de molts patis d’institut.

«No tot el que diem és literal; quan ens coneixes ja veus que no som cap banda de criminals, som gent normal», defensa, per a tranquil·litat  de mares i pares, Monrra, un dels sis integrants del grup. «Crec que ens veuen com els dolentots que voldrien ser», afegeix Goodjan. L’alineació de la PAWN Gang la completen Teuma Thug, Yung Mare, Lil Guiu i Willfree, tots a la vintena.

Catalunya és 'trapera'

Ara ja fa més de cinc anys que fan trap, un gènere derivat del rap sorgit als EUA i que ha arrelat amb força a Espanya com a fenomen musical i també social. De Catalunya n’han sortit molts dels artistes que dominen l’estil i les seves ramificacions. En són una mostra els membres del col·lectiu PXXR GVNG (ara Los Santos), Yung Beef, Kaidy Cain i Khaled i els germans Kinder Malo i Pimp Flac, així com Blondie i La Zowi, referents femenines del trap fet aquí. Tots ells canten en castellà i els seus temes acumulen milions de reproduccions a les plataformes digitals amb un públic gairebé exclusivament jove.

PAWN Gang, no obstant, lluita des del primer dia des de la trinxera del trap en català, cosa encara poc freqüent en el gènere. De fet, bàsicament es reparteixen el pastís amb Bad Gyal, que utilitza aquest idioma en bona part de les seves cançons, malgrat que ella fuig de l’etiqueta trap i se situa en la del dancehall. «Nosaltres vam ser els primers a fer trap en català», reivindica PAWN Gang. «Ens va sortir natural, amb lletres menys forçades, i ens podíem expressar molt millor», apunta Teuma. Encara que més que català, el que usen és una llengua pròpia. «En el grup de WhatsApp que tenim, la nostra mànager moltes vegades no ens entén».

Com a banda musical, PAWN Gang va néixer a finals del 2011. «Escoltàvem una classe de música que aquí no es feia, i la idea era fer-la nos-altres per poder-la escoltar», explica Monrra. I amb «un micro del xinès» i el sagrat i vital autotune (un processador que permet distorsionar la veu), van començar a gravar i a compartir a Youtube les seves cançons, que de seguida van anar sumant milions de reproduccions. Ara fan el salt al mercat discogràfic tradicional publicant un disc «en format físic» (Pretty Ass White Niggas, Kirk Music) que sortirà a la venda la setmana que ve. I ho fan a la seva manera: «Si ens han de dir com hem de fer les coses, no les fem». Un projecte que volien «esborrar de la llista» i que han compatibilitzat amb les seves vides i feines, ja que cap membre se sustenta amb la música. «Si fóssim tres, potser podríem viure bé d’això», assenyala Willfree.

Drogues, sexe i tràfic

Les cançons de la PAWN Gang, igual que les de la resta de grups de trap, donen voltes a la vida quotidiana a través d’«una exageració molt basta de la realitat». Drogues, sexe, tràfic, discussions, amor i altres narcòtics. «El que volen els nais (nois)», puntualitzen. «De fet, el nostre contingut s’assembla molt al rock and roll: expliquem històries macabres, de drogues, de sexe... També hi ha un punt de personatge, deixem anar l’animalet que portem tots a dins», reflexiona Mare. «Hi ha molta ironia i molta broma en les nostres cançons», afegeix Monrra. 

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

nais Per això han rebut moltes crítiques i algunes de les seves lletres han sigut qualificades de masclistes. «Quan diem puta, no ens referim a una dona; pot ser un home, una cosa… És la traducció del bitch del rap», apunta Willfree. «El nostre nom ho diu: ens agrada carregar-nos els gèneres, les races…, i ens carreguem el gènere quan diem puta», afegeix Mare

És per l’arrelament que tenen entre la gent jove que La Marató de TV-3, que aquest any tracta sobre les malalties infeccioses, els va demanar un tema per divulgar aquesta problemàtica sanitària entre els seus seguidors. Serà una altra oportunitat per donar-se a conèixer entre el gran públic, com la que van tenir el maig passat quan van col·laborar amb Manel (una barreja d’aigua i oli) a la cançó Io cumpateshu.