Un 'Totem' fascinant

Amb més de 30 anys d’experiència, el Cirque du Soleil segueix apanyant-se-les per sorprendre el públic. Ho va fer, una vegada més, dimarts en l’estrena a Madrid de Totem, espectacle que recalarà a l’Hospitalet del Llobregat a partir del 23 de març. L’impressionant muntatge recupera una mica de l’essència d’Alegría, la primera producció de la companyia canadenca que va arribar a Espanya. Artistes de primer nivell i una posada en escena a l’última transporten l’espectador a un món màgic on estranyes criatures conviuen amb pallassos, equilibristes i trapezistes. L’evolució de l’ésser humà serveix de fil conductor de la proposta, dirigida per Robert Lepage, una gran figura de l’escena teatral a qui el públic barceloní va poder veure al Lliure fa dues temporades amb el seu magnífic espectacle autobiogràfic 887. 

Tot just començar, els números aeris i les acrobàcies realitzades en una estructura de formes orgàniques van deixar bocabadat el personal. La perfecció i coordinació dels artistes, la rapidesa i estilització de cada moviment, van impactar en les retines dels espectadors que abarrotaven la carpa. No és el mateix veure el circ en un gran estadi que en el càlid entorn del Grand chapiteau, l’envelat convertit en un dels símbols originals d’aquesta companyia de Mont-real. 

El Cirque du Soleil és circ de luxe, amb vestidors cuidats al detall i una escenografia que incorpora les últimes novetats tecnològiques en il·luminació i projeccions. Però Totem manté l’essència del circ, encarnada, per exemple, en la parella de clowns formada pel nord-americà Jon Monastero i l’ucraïnès Misha Usov i en el número aeri amb anelles executat per Vladímir Novotny, Virginie Canovas i Maciej Labutin, un dels moments àlgids d’un xou que evoluciona gràcies a un equip de 46 artistes entre actors, músics i cantants. I les sorpreses van in crescendo, encara que més val no explicar-les. Fins i tot l’escenografia adquireix vida en certs moments.

Entre els números més ovacionats en l’estrena va destacar també el protagonitzat pel magnífic duo de trapezistes canadencs Louis-David Simoneau i Marie-Christine Fournier; quan un pensava que ja ho havia vist tot, ells complicaven encara més l’exercici amb arriscades piruetes i equilibris que feien perdre l’alè. I sense xarxa. Un altre exercici fabulós és el de les dues contorsionistes mongoles, amb un maquillatge fluorescent a to amb el seu vestuari; costa creure que els moviments que realitzen Oyun-Erdene Senge, que ja va estar a Alegría, i Nyangerel Gankhuyag, incorporada fa només cinc mesos a aquesta famosa troupe internacional, siguin possibles.

Representació espanyola

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Al Cirque du Soleil hi ha artistes de tot arreu, també espanyols. El torero que obre la segona part de l’espectacle no ho és, però el francès Nicolas Pires es mereixeria sortir per la porta gran després de completar un increïble número que comença amb un diàbolo que cau des del lloc més alt. La representant espanyola és Denise Garcia-Sorta, que, vestida d’índia americana, executa un dels números més difícils sobre patins de quatre rodes amb l’italià Massimiliano Medini. El seu exercici, molt aplaudit, impacta per la combinació de risc i velocitat.

Un magnífic espectacle on tots els detalls estan cuidats al màxim. Un únic però: a vegades passen tantes coses i tan ràpid que un té la sensació d’haver-se perdut alguna cosa. Impossible retenir-ho tot, però la impressió és inoblidable.