'Liga de la Justicia', entre dues terres

Si Wonder Woman va superar totes les expectatives de taquilla va ser, entre diversos motius, però sobretot, per ser divertida. Així de senzill. Adeu a l’alegria destructiva, la foscor gairebé autoparòdica i (et mirem a tu, Escuadrón suicida) el cinisme de les primeres entregues de l’univers cinematogràfic de DC. Hola «cor, heroisme, humanitat i humor», nous motors de les pel·lis DC, segons el productor Jon Berg.

Després del relatiu fracàs de Batman v Superman. El amanecer de la justicia, es va encarregar a Berg i Geoff Johns (cap creatiu de DC Entertainment) que supervisessin les pròximes cintes superheroiques de DC/Warner. Segons sembla, Johns havia insistit anteriorment, sense gaire èxit, en la necessitat de reduir càrega a les pel·lícules, però ningú li havia fet gaire cas. Mentrestant, sèries televisives DC amb l’encantadora lleugeresa d’Arrow, The Flash i Supergirl enamoraven els fans d’arreu del món.

Els consells de Johns es van notar a Wonder Woman, la pel·lícula més exitosa fins al moment (en tots els sentits) de l’UCDC. En gran part, va ajudar el fenomen que no fes falta haver vist altres pel·lícules per disfrutar-la. Bé, d’acord, hi havia referències a Batman v Superman: la fotografia d’heroisme en temps de guerra que Diana (Gal Gadot) rep al principi de la cinta, amb una nota de Bruce Wayne per darrere. Aquest detall a part, era una història d’orígens fàcilment disfrutable sense necessitat de manual geek d’instruccions.

Segons explicava Diane Nelson, presidenta de DC Entertainment, en un article molt informatiu recollit a la web de cultura pop Vulture, la seva pretensió és mantenir aquesta vocació inclusiva en futurs projectes: «La nostra intenció segons avancem, sens dubte, és usar la continuïtat per assegurar-nos que res divergeix de forma que no tingui sentit. Però no hi ha insistència en una història general o una interconnectivitat en aquest univers».

Peripècia coral

DC Entertainment es prepara a més per estrenar un subsegell, que encara falta batejar, en el qual directors personals oferiran la seva pròpia visió de l’univers de la marca; com Fox va deixar a James Mangold fer amb Llobató a Logan, de la qual existeix fins i tot una versió alternativa en blanc i negre. Todd Phillips (conegut per comèdies com la saga Ressaca) donarà la seva pròpia visió del Joker, per a la qual no pensa comptar amb Jared Leto.

Però abans de tot això, d’aquest mirar de deixar anar cadenes i avançar-se al possible cansament del públic, encara quedava un escull per superar: Liga de la Justicia, pel·lícula que sí que connecta personatges i que ve firmada per Zack Snyder, el responsable (o culpable, segons a qui es pregunti) de les últimes pel·lícules liderades per Batman i Superman.

La Liga de la Justicia del títol uneix (espòiler, potser, o segurament no) aquests dos personatges, interpretats, respectivament, per Ben Affleck i Henry Cavill, amb l’exitosa Wonder Woman i altres personatges que encara falten assentar a l’UCDC: Cyborg (Ray Fisher), Aquaman (Jason Momoa) i Flash (a qui dona vida Ezra Miller i no Grant Gustin, el molt estimat Flash televisiu, segons Snyder perquè el to de la sèrie no té res a veure amb la seva visió).

Torna a ser la fi del món

Bruce Wayne/Batman, com un  baró de Münchhausen amb uns bons i treballats abdominals, reuneix  aquest selecte grup d’herois per lluitar contra un enemic que (sorpresa) vol acabar no amb una gran ciutat, sinó amb el món tal com el coneixem actualment. Parlem de Steppenwolf (Ciaran Hinds, gairebé tot el temps animat amb tecnologia de captura del moviment), una figura diabòlica que té una legió de paradimonis al seu servei. Un malvat, siguem sincers, poc interessant: possiblement, la baula dramàtica més feble del relat.

L’ambient és (pre)apocalíptic, però d’entre els núvols s’escapen rajos de llum i pinzellades d’humor. Els personatges emprenen batalles d’enginy que s’assemblen a les escrites per Joss Whedon per a Els Venjadors i la seva seqüela… Essencialment perquè és el mateix Whedon qui les ha escrit. Aquest és el mateix creador que va trencar amb Marvel per desafiar-se a si mateix en projectes «més petits». El guionista Brian Michael Bendis (Jessica Jones) també acaba de canviar Marvel per DC: ¿la competició entre marques s’igualarà?

Liga de la justicia acaba sent una pel·lícula d’autoria compartida. Snyder aporta l’acció histriònica, la foscor ambiental, els intents d’emoció a l’ombra de Malick. I Whedon hi incorpora uns acudits (Flash es queda sempre els millors) i una humanitat (aquest Batman conscient ja de la seva edat) que fan el conjunt menys onerós.

En un principi, Whedon va arribar a Liga de la Justicia només per afegir-hi alguns diàlegs graciosos i una emotivitat més natural que la de Snyder. Però el rodatge va estar tocat per la tragèdia: Autumn Snyder, filla de 20 anys del director, es va treure la vida, i després de la renúncia final de 

Snyder per poder fer el dol, Whedon va agafar les regnes del projecte.  

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Segons expliquen els rumors, el pare de Buffy, caçavampirs va acabar reescrivint una tercera part del film, i per això es va haver de rodar o tornar a rodar moltes escenes a última hora. Els rodatges addicionals (una pràctica del tot corrent en aquestes superproduccions transmèdia) van necessitar fins a dos mesos, molt més temps del normal i desitjable.

Els endarreriments van causar problemes d’agenda i també… pèl facial. Cert: gran part dels últims esforços es van dedicar a esborrar digitalment el mostatxo de veritat que exhibia Henry Cavill a la sisena entrega de Missió: Impossible, que l’actor no es podia afaitar per qüestions contractuals. La infografia és capaç de fer tot tipus de miracles.