Lluís Homar estrena 'Cyrano' en clau contemporània

Lluís Homar estrena Cyrano aquest divendres en una versió contemporània. Feia temps que l’actor acariciava la idea de ficar-se en la pell de Cyrano de Bergerac, el cèlebre personatge nassut d’Edmond Rostand, tan encertat amb la seva espasa com en la rima dels seus versos. Pau Miró (Un tret al cap, Victòria, Els jugadors), que ja el va dirigir a l’aclamada versió unipersonal de Terra baixa, torna a treballar amb ell. En aquesta ocasió s’acompanya, a més, d’un repartiment més ampli, amb Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat i Àlex Batllori, que debuta en el teatre. El muntatge, una de les novetats més esperades del festival Temporada Alta, s’estrena el dia 8 al Teatre Municipal de Girona i des del 15 s’instal·larà al Teatre Borràs de Barcelona.

    

Fer teatre popular des de l’excel·lència és l’objectiu d’Homar, recentment premiat amb el Premi Butaca per Ricard III. Ja ho va demostrar a Terra baixa, d’Àngel Guimerà, i torna a intentar-ho ara amb aquest clàssic que ha sigut portat al cine en diverses ocasions, entre elles una de protagonitzada per Gérard Depardieu el 1990. «L’excel·lència no està renyida amb la popularitat», va afirmar ahir l’actor en la presentació del muntatge.

    

Homar va descobrir el teatre des de molt jove com a membre d’un grup aficionat d’Horta i està entusiasmat amb aquesta relectura contemporània de la peça que ambienta l’acció en un espai on es practica l’esgrima. Tan sols uns detalls en el vestuari permetran diferenciar els nou personatges (que interpreten els cinc actors) a què s’ha reduït el repartiment. A Cyrano només li cal el seu enorme nas, a altres, algun detall simbòlic més enllà de la indumentària professional d’esgrima, el seu uniforme en escena. En la minimalista escenografia de Lluc Castells destaquen una passarel·la per als duels amb espasa i unes grades.

LA MÚSICA

El mateix equip amb què va treballar a Terra baixa recolza Homar en aquesta nova aventura. Sílvia Pérez Cruz contribueix a crear una atmosfera idònia entre els cinc actes amb creacions pròpies inspirades en el text de Rostand. «La seva música, plena d’exuberància i sensualitat, és oxigen entre tant vers alexandrí i estocades», va assenyalar Miró. Encara que el director va assistir a la roda de premsa amb febre, es va anar animant a l’hora d’explicar la seva nova aventura, aquesta vegada en vers, que compta amb una nova traducció d’Albert Arribas i Oscar Valsec­chi com a ajudant de direcció. Xavier Albertí, el director del TNC, s’ha encarregat de les llums juntament amb David Bofarull. Tot un luxe.

    

Reescriure els versos no ha sigut una tasca fàcil. «S’havia de mantenir la brillantor dels alexandrins sense que la forma els empresonés ni perjudiqués penetrar en el pou d’emocions dels personatges», va destacar Arribas. Hi ha hagut un treball en l’accent i la musicalitat de les paraules, però respectant certa llibertat.

    

La nova versió ha tingut en compte tant el text original en francès com una versió italiana i l’última traducció catalana, la de Xavier Bru de Sala, que es va estrenar amb èxit a la Biblioteca de Catalunya el 2012, amb Pere Arquillué com a protagonista en una producció dirigida per Oriol Broggi. Anteriorment, a mitjans dels 80, Josep Maria Flotats va interpretar l’obra al Poliorama.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

    

En les últimes temporades, Homar ha estat recuperant el temps que va escatimar al teatre per dedicar-se al cine. Després de triomfar al TNC amb la seva versió de Terra baixa, ha protagonitzat El professor Bernhardi, d’Arthur Schnitzler, i un Ricard III, de Shakespeare, amb el qual ha afegit a la seva col·lecció un altre Premi Butaca com a millor actor. Però, com ell mateix reconeix, segueix identificant-se amb el teatre popular. Després de la seva moderna relectura de Terra baixa, una peça que anava a l’essencialitat que va aconseguir connectar amb el públic d’avui, ara intenta fer el mateix amb Cyrano. «Més enllà de la filigrana dialèctica, el més important és fer ressonar la veritat d’aquesta peça, mostrar tota la humanitat del personatge.» Per ell, Cyrano no és una festa, sinó el drama d’algú que no s’accepta, un ésser contradictori. «El nostre muntatge gira al voltant de la dualitat de Cyrano, un ésser que lluita amb si mateix i compensa la seva vulnerabilitat amb una cuirassa», afegeix Miró.