El premi Sant Jordi aconsegueix matar Franco

Com si es tractés de Maleïts malparits, aquella pel·lícula que culminava amb la massacre de la cúpula nazi, Hitler inclòs, la novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi també proposa un atemptat de calat, d’aquells de necessitar una dosi extra de suspensió de la incredulitat: ni més ni menys que a Franco. 

    

I perquè ningú s’equivoqui es titula Jo soc aquell que va matar Franco. Vaja, que el franquisme en aquesta Espanya alternativa no s’acaba amb els comunicats de l’equip mèdic habitual i amb el dictador morint plàcidament al llit. Aquesta versió ucrònica la firma Joan-Lluís Lluís, català de Perpinyà amb treballs tan celebrats com Xocolata desfeta i El navegant, i encara que s’afanya a dir que no l’ha escrit en clau d’actualitat, serà molt difícil que no es llegeixi així. Lluís, escriptor refinat, prefereix la comparativa amb La conjura contra América, de Philip Roth: «Potser la millor ucronia que s’ha escrit mai», assegura. Encara que algun aspecte tarantinià es filtra en la seva declaració d’intencions: «L’he escrit com una venjança i, sí, imaginar amb tots els seus detalls la mort de Franco ha sigut orgàsmic». 

VETLLADA EXCEPCIONAL

El Sant Jordi i tots els premis de la Nit de Santa Llúcia, la festa de les lletres catalanes, celebrada ahir a la nit al poliesportiu Virrei Amat de Nou Barris, han tingut en aquesta edició un caràcter excepcional. Amb Jordi Cuixart a la presó, l’evocació del president d’Òmnium Cultural, entitat que organitza l’esdeveniment, va ser permanent al llarg de tota la vetllada. De fet, en la portada del butlletí de l’associació pot llegir-se un article de Cuixart, i la seva tipografia i la del cartell al·ludeix a la censura.

    

«És la primera vegada en 50 anys d’història que un president d’Òmnium no està present a la Nit», va dir el portaveu de l’entitat, Marcel Mauri, que havia demanat a tots els participants «normalitat i bon humor», cosa que van acatar amb evidents mostres de no sentir-se així.

    

La novel·la del guanyador té com a protagonista un català de Solsona, un noi i més tard un home fascinat per la llengua i els diccionaris que, arran d’haver sigut reclòs al camp d’internament d’Argelers, decideix fer-se maquis. Fins a aquest moment, tot passa segons el que es pot esperar, però Lluís decideix que Franco s’aliï amb Itàlia i Alemanya i participi en la segona guerra mundial, fet que condueix la trama per camins desconeguts. «L’origen d’aquesta obra s’ha de buscar en una inscripció que vaig llegir d’adolescent, Malfia’t de la història. Somnia-la i refés-la, que amb els anys vaig saber que era de Pere Quart».

CONTISTA PER DESCOBRIR

Si en anys anteriors el Rodoreda de contes va anar a parar a autores amb trajectòria com Empar Moliné i Jenn Díaz, en aquesta ocasió ha sigut la inèdita Clara Queraltó la que s’ha donat a conèixer amb El que pensen els altres. «El fil temàtic dels 16 contes del llibre jo diria que és el patiment», explica aquesta noia en la vintena que va néixer i créixer al Pla del Penedès i ara és professora de llengua i literatura catalanes.

    

Ample vol de la nit és el llibre amb què Josep Maria Fulquet ha guanyat el premi Carles Riba de poesia. Una aposta d’altura, ni més ni menys que una relectura del Paradís perdut de Milton que tracta temes tan essencials com la naturalesa de l’art, el dolor per l’absència i la fugacitat dels moments feliços. ¿Fa falta dir que Andreu Gomila, membre del jurat, definís aquest llarg poema com «no gaire alegre»? 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

    

La resta dels guardons són el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per a Ivan Ledesma per Negorith, fantasia amb tocs sobrenaturals; l’Internacional Joan B. Cendrós, a l’activista nord-americana Jody Williams, una dels 24 premis Nobel que va demanar una mediació per a Catalunya, i el Muriel Casals de comunicació (que s’estrena amb el nom de l’expresidenta) a les redaccions d’informatius de TV-3 i Catalunya Ràdio. També es van anunciar els finalistes del futur premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, que es decidirà al febrer o al març. ¿Els candidats? Els estranys, de Raül Garrigasait; Robinson, de Vicenç Pagès, i Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch.