Llegir per Nadal: 25 llibres per a nens recomanats per tres grans llibreters

Si el llibre és per Nadal més que mai un regal, encara ho és més per als petits. I el dubte acostuma a ser majúscul, sobretot si el comprador és un oncle, padrí o àvia que pot no estar al dia del conte que demana cada nit l’interessat o de l’últim llibre que ha llegit. Sense arribar a exigir el «llibre a mida», com lamenta Paula Jarrín que a vegades li demanen, preguntar a llibreters especialistes en la literatura per als més petits i conèixer gustos i aficions de l’interessat és més que convenient. Tres llibreters ens seleccionen aquí els seus títols preferits del 2017.

7 recomanacions de Miguel Ángel Rincón (La Petita)

A la llibreria del carrer de Marià Aguiló del Poblenou, Miguel Ángel Rincón destaca dos títols per a nens i nenes més petits de 6 anys. El primer, ‘Don Romualdo’, de Margarita del Mall i Natascha Rosenberg (Tres tigres tristes). El protagonista, Don Romualdo, surt de casa. No sabem qui és fins al final, i això ens farà tornar al principi. «Un llibre que es converteix en un llibre de buscar. Està bé que tot sigui maco i fantàstic, però també plantejar un repte a qualsevol lector». ‘La princesa y el poni’, de Kate Beaton (Astronave), és divertit: una princesa guerrera vol un brau corser però li regalen un poni rodonet i inofensiu. «Posa la nena en el paper que sol tenir el nen, té el punt escatològic que agrada en aquestes edats, és graciós», repassa Rincón. I dels 7 anys cap amunt, ‘El món és casa meva’ / ‘El mundo es mi casa’, de Maïa Brami i Karine Daisay (Zahorí), descobreix els països a través dels nens, les seves llengües, els seus costums...

‘El problema’, d’Iwona Chmielewska (MTM), fa d’un àlbum il·lustrat «un instrument comunicatiu i un artefacte literari extraordinari». La marca de la planxa sobre una peça de roba mostra com convertir un problema en una oportunitat. A partir dels 10 anys («he rigut molt i he plorat una mica», va dir la filla d’11 anys dels llibreters), ‘Supersorda’, de Cece Bell (Maeva), explica la història d’una nena que ha de portar un voluminós audiòfon. «En els llibres ben pensants s’imposa la tesi, però aquí té integrat el missatge, la literatura, l’ingenu i el grafisme», valora Rincón, que afegeix, «perquè tracta d’un tema necessari i per la repercussió que està tenint», ‘Contes de bona nit per a nenes rebels’ / ‘Cuentos de buenas noches para niñas rebeldes’, d’Elena Favilli i Francesc Cavallo (Destino / Estrella Polar), cent biografies de dones que s’han guanyat un lloc en la història. I la recomanació acaba amb un clàssic ressuscitat: ‘El rapto del príncipe Margarina’, de Mark Twain, Philip Stead i Erin Stead (Océano). Twain va deixar les notes d’aquest llibre que explicava als seus fills. Stead li va donar forma i el va convertir en un diàleg entre els autors i  Stead l’ha il·lustrat «de forma elegantíssima». «Un conte de fades, però per a lectors de 12 o 13 que ja puguin entendre aquesta polifonia», detalla.

   I·lustració de 'Bea baila'.

Els 8 suggeriments de Ricardo Rendón (Abracadabra)

A la seva llibreria infantil del barri de Santa Caterina, Ricardo Rendón coincideix d’entrada amb el seu col·lega del Poblenou a recomanar El problema. Per als més petits segueix amb ‘El ratolí que volia fer una truita’ / ‘El ratón que quería hacer una tortilla’, de Davide Coli i Maria Dek (Patio), un conte per llegir abans de dormir que va acumulant persones i ingredients, i  ‘Soy la vida’ i ‘Soy la muerte’, d’Elisabeth Helland Larsen (Barbara Fiore ed.). «Aconsegueix explicar de forma molt clara un tema del qual és difícil parlar; et deixa la sensació que serà més o menys comprensible per a un nen que la vida i la mort són inseparable», assenyala Rendón. Més lleugera és ‘Bea baila’, de Luciano Lozano (Tres tigres tristes): Bea és pleneta i va malament de matemàtiques. La seva mare està preocupada però el psicòleg descobreix què passa quan posa música: Bea és ballarina. Ballant és feliç (i millora en matemàtiques). «Una història molt ben explicada», diu Rendón. Per als lectors de 10 a 12 anys, dos títols. ‘Mujeres de ciencia’, de Rachel Ignotosfsky (Nórdica / Capitán Swing), biografies de «dones completament convençudes del que feien» en un àmbit en què «normalment han sigut discriminades». I ‘Nos-altres, la nostra història’ / ‘Nosotras, nuestra historia’, d’Yvan Pommaux i Christophe Ylla-Somers (Joventut). «Deixa clar que els protagonistes de la història no són les grans figures, sinó la gent que viu la seva pròpia història. Ho fa d’una manera que no és eurocèntrica i té un missatge pertinent avui: sota certes condicions, nosaltres ens podem convertir en uns extremistes i fanàtics».  Per a lectors a partir dels 10 anys, ‘Piara’, de Mónica Rodríguez i Patrica Metola (Narval), «una història tràgica de trobada entre el món rural i la ciutat», autèntica literatura que parla de l’«amor, de la vida i de la mort», i la gamberra ‘Los Bandídez’, de Siri Kolu (Nórdica), la història d’una nena atrapada per una banda d’assaltadors de cases que acaba trobant-li el gust a la mala vida. I un divertit joc: ‘Sin fronteras’ (Libros del Zorro Rojo): a l’estil d’aquells llibres que barregen parts d’animals i creen monstres, un altre que combina noms de països i banderes. Poden aparèixer Costaguai, Franquistan, Alegria...

9 propostes de Paula Jarrín (Al·lots)

‘A l’atac’, d’Agustín Comotto (El cep i la nansa), és la primera recomanació que ens fa Paula Jarrín a Al.lots / El Petit Príncep com a lectura en veu alta. El protagonista vol ser pirata i converteix tot el que veu en animals perillosos o vaixells sacsejats per tempestes. També per a molt petits, de Meritxell Martí i Xavier Salomó, ‘Bona nit’ i ‘Bon dia’ (Combel), en català i en castellà; dos bonics llibres amb pestanyes que desperten o envien a dormir els personatges. «Una altra història senzilla, un clàssic que està molt bé que hagin recuperat, és ‘Ernest i Celestina’ / ‘Ernesto y Celestina’, de Gabrielle Vincent (Kalandraka). Molt divertit és ‘L’enigma de Vilagallina’ / ‘El enigma de Villagallina’, d’Albert Arra-yás (Babulinka): un detectivesc infantil, amb gallines que comencen a desaparèixer dies abans del concurs a la millor gallina. I té la llibretera fascinada ‘Mi primer libro de física cuántica’, de Sheddad Kaid-Salah Ferrón i Eduard Altarriba (Joventut): un Einstein guia en un llibre molt il·lustrat entre preguntes que van de «¿en quants traços podem dividir un pastís?» a «els fotons: ¿àtoms i partícules?». Per a nens a partir de 10 anys, acompanyats i amb curiositat.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

I·lustració d''Ernesto y Celestina'

Per a lectors ja desimbolts, Jarrín elegeix ‘El vol protector de l’harpia’, de Ricardo Alcántara (Ànima), sobre l’elecció del xaman de la tribu, amb dos candidats que es relacionen amb els déus foscos i els clars i «amb la qual pots viatjar a l’Amazònia», i ‘La mona de l’assassí’ / ‘El mono del asesino’, de Jakob Wegelius (Viena / Sushi), on un simi que viatja en un vaixell de càrrega intenta aclarir un assassinat. «És un thriller, i literatura de debò», recomana amb èmfasi. I per acabar, ‘Mites nòrdics’ / ‘Mitos nórdicos’, de Neil Gaiman (Catedral / Destino). Paraules majors. «Aquí hi és tot. Transporta, diverteix, recupera amb enginy un patrimoni cultural i demostra que tot està escrit». Per cert, encara que s’acostumi a dir que el llop de la Caputxeta és el primer transvestit de la literatura tradicional, abans hi va haver Thor. Encara que remenant llibres, al comprador potser li han entrat ganes d’emportar-se a casa alguna cosa per a si mateix: Jarrín proposa l’‘Antologia literària per tornar a la infantesa’ (Catedral), selecció de textos de grans autors com Ana María Matute, Dylan Thomas, Svetlana Aleksiévitx...