Antonio Orozco: "He sentit un amor absolut per part del públic"

Antonio Orozco torna a casa per posar el punt final a la seva gira Destino amb dos concerts, avui i demà, al Sant Jordi Club. El cantant de l’Hospitalet de Llobregat s’acaba de recuperar d’una infecció respiratòria que fa tot just un parell de setmanes el va obligar a cancel·lar un recital a l’Auditori Internacional de Música de Torrevella.

–¿Com es troba? 

–Molt bé. La història és bastant simple, però sembla que l’han volgut complicar encara més. Vaig agafar una grip bastant severa i no vaig acabar de curar-me. Llavors vaig passar de tenir una grip normal a una que se me’n va anar als pulmons. El metge em va dir que no podia continuar i vaig haver de suspendre un concert. No sé quin tipus de comunicació es va fer, perquè vaig arribar a llegir que tenia una recaiguda. Es van començar a dir moltes coses sobre el que em passava. Al final vaig haver de fer un comunicat per Facebook, perquè la gent no es pensés que tenia una malaltia greu. Vaig pensar que el millor era demostrar que estava bé.

–La part bona és que ha pogut passar molt més temps amb el seu fill, ¿no? 

–Tota l’estona. Estic en un moment monotemàtic a Instagram amb el meu fill [riu]. He estat molts dies a casa, sense moure’m pel refredat, i he passat molt temps amb ell. M’he atipat d’estar amb ell [riu]. Gravantlo, escoltant-lo… Li agrada molt la música, toca molt bé. Està molt amb les mescles, amb el hip-hop. De cop, hem tingut tantes coses maques per compartir…

–¿Qui més el recolza quan està malament? Perquè aquest any [a l’octubre va morir la mare del seu fill] els deu haver necessitat més que mai. 

–Moltíssima gent. Vull donar les gràcies als mitjans, que han sigut respectuosos i molt amables amb mi, i s’han guardat molt bé les distàncies. I, sobretot, a la gent que d’alguna manera, sense necessitat de fer-ho públic, m’han donat suport. Gràcies a ells, tot ha sigut una mica més fàcil i suportable. Encara que he estat una mica apartat de la realitat, he sentit moltíssim suport i carinyo. Després de recuperar el fil dels concerts i tornar a la meva vida normal, em vaig adonar que la gent era superconscient del que m’estava passant. I he sentit un amor absolut per part del públic. Ha sigut molt emocionant.

–¿Què li ha donat Destino

–És un disc que ja em va donar moltes coses bones durant el procés de composició, encara que, per descomptat, no esperava el que va passar després. Al final, Destino s’ha convertit en el més important de la meva vida. Mi héroe és una de les cançons més importants de la meva carrera per molts motius, però principalment perquè el públic me l’ha tornat molt més gran del que jo l’hi vaig donar. Hi ha hagut un corrent d’empatia molt fort entre el disc, jo i la resta. Ho he sentit així i m’ha semblat molt especial. Era un treball amb un cert risc, perquè és molt directe.

–¿Per què va decidir anomenar-lo així? 

–És una mica bogeria. Quan jo vaig començar en el món de la música, fa uns 17 anys, no sempre podia triar. Sempre he fet les meves cançons, però el camí ha sigut difícil, amb decisions compartides. El destí de tots aquests anys era fer aquest disc així, tan directe. És el disc més important perquè crec al mil per cent que hem estat implicats en tots els aspectes. Preteníem arribar a la gent d’una forma molt clara i molt concreta i crec que ho hem aconseguit.

–La gira culmina a Barcelona amb un doble concert. ¡I coincidint amb les eleccions! 

–Abans que s’anunciés la data de les eleccions ja s’havien venut totes les entrades del concert del dia 21. Així que ens vam plantejar una segona data, perquè hi havia molta gent que s’estava queixant. Realment, jo no m’havia plantejat mai fer una segona data per a un final de gira, però el nostre afany ha sigut compartir això amb la gent en tots els aspectes. Crec que és un final de gira de somni, i l’únic que puc dir és gràcies. Gràcies sobretot al públic i als mitjans pel regal increïble d’aquests últims anys.

–A Operación Triunfo va sonar Operación TriunfoMi héroe

–El que vaig dir en el tuit va ser: «Les cançons a vegades saben més que nosaltres mateixos; avui potser tot té més sentit». Això ho vaig dir perquè quan vaig escriure Mi héroe estava en un moment de la meva vida en què sentia coses molt concretes. És una cançó molt compromesa i s’ha convertit en molt important per a mi. En el tuit no vaig entrar a qualificar el que havia fet Luis, el que vaig fer va ser donar-li les gràcies per l’afecte. Perquè en realitat les coses es poden fer de moltes maneres, però si les fas sense posar-hi carinyo, es converteixen en una merda. Era molt més fàcil no escriure o callar. O criticar-ho. I em va semblar que tenia molt talent. Bé, com tots els que eren allà.

–¿Quins nous reptes l’esperen quan acabi la gira? 

–Primer toca replantejar-se algunes coses, sobretot en l’àmbit personal i en el familiar. Ubicar-nos de nou. Hem d’aprendre a nedar, com aquell que diu.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

–¿I després? 

–Anirem al teatre. L’obra està acabada, només falten detalls que estem acabant a l’estudi. Està fora del que és ordinari, del que estem acostumats a veure. Aquesta és la intenció, jugar-nos-la, i fort, perquè tinc ganes de comprometre’m amb això. Suposo que s’estrenarà a finals del 2018 o principis del 2019.