RESUM DE L'ANY CULTURAL
Les millors exposicions del 2017
EL PERIÓDICO escull 'Joan Ponç. Diàbolo' com la millor exposició del 2017 a Barcelona
zentauroepp40422379 barcelona 05 10 2017 exposicion diabolo de joan pon en la p171224165313 /
5. 'PICASSO. RETRATS'. MUSEU PICASSO
Picasso va retratar al llarg de la seva llarga i prolífica carrera amics i coneguts. Mai va deixar de fer-ho i mai els va executar per encàrrec. 85 retrats i 41 retratats, de Guillaume Apollinaire a Olga Khokhlova, passant per Carles Casagemas i Santiago Rusiñol, van lluir en aquesta mostra que va aprofundir en la relació entre el gènere i el geni: des de les pintures acadèmiques de joventut fins a les espontànies teles del final de la seva vida.
4. 'LA CAIXA ENTRÒPICA'. MNAC
Diferent i atrevida és aquesta mostra comissariada per Francesc Torres que el que fa és posar el MNAC del revés traient de les reserves peces mutilades per la història, com les pintures de Josep Maria Sert cremades durant la guerra civil a causa de la ideologia del pintor. Una reflexió sobre el patrimoni i sobre la violència: la que exerceix el museu sobre aquestes obres al retirar-les i la de la història al destrossar-les. Fins al 14 de gener.
3. SUSAN MEISELAS. MEDIACIONS'. FUNDACIÓ TÀPIES
No es pot entendre la massacre d’Anfal, el genocidi portat a terme pel règim de Saddam Hussein contra el poble kurd el 1988, sense les imatges de Susan Meiselas; com necessàries són les seves fotografies per evidenciar el que va passar al Salvador i Nicaragua als 70 i 80. Tot plegat ho recull l’exposició de la Tàpies, fins al 14 de gener, en la que és la retrospectiva més completa dedicada a Europa a aquesta foto
2. 'DAVID BOWIE IS'. MUSEU DEL DISSENY
Amb tants fans com detractors (els puristes de l’art), al maig va aterrar una d’aquelles exposicions que són més que una exposició: una experiència immersiva. En aquest cas en la música i el món de David Bowie. La mostra va reunir 300 objectes extrets de l’arxiu personal de l’artista, des dels seus vestits més icònics –com el bodi amb cames en semicercle de la gira Aladdin Sane– fins al sintetitzador SYNTHI que li va regalar Brian Eno.
1. 'JOAN PONÇ. DIÀBOLO'. LA PEDRERA
Notícies relacionadesJoan Ponç (Barcelona, 1927–Sant Pau de Vença, 1984) va ser un dels creadors més originals i importants de l’escena catalana de la segona meitat del segle XX; també, un dels menys valorats i, de vegades, menys apreciats de la història de l’art d’aquest país, alhora que un dels menys exposats. Ha costat, però finalment la tantes vegades anunciada i posposada retrospectiva dedicada a ell va obrir portes a l’octubre a la Pedrera. La mostra,que ha sigut comissariada per la historiadora Pilar Parcerisas, recorre tota la trajectòria d’aquest singular artista, des dels seus inicis als 40 fins a les seves últimes peces, sense oblidar el seu pas per Dau al Set i Brasil.
Ponç va crear un univers propi extremadament ric i únic, també oníric i simbòlic, poblat de criatures inquietants, mig humanes i mig animals. Un món irreal que li va valer guanyar-se qualificatius com grotesc, torturat, diabòlic, carnavalesc, màgic... Però va perseverar en el seu estil. No es va apuntar a cap dels ismes de les avantguardes. I aquesta inclassificació és un dels motius que el va mantenir i mantenen en un cert oblit. Hi ha més coses, com la baralla pel seu llegat i, per sobre de tot, l’allargada ombra d’Antoni Tàpies. Ponç va fundar amb Joan Brossa Dau al Set, moviment al qual el pintor matèric es va sumar i del qual després sempre va renegar. Per Tàpies, Ponç sempre va ser aquell pintor que feia monstres. Uns monstres que recorren la Pedrera fins al 4 de febrer.
