RESUMEIXEN CULTURAL DE L'ANY
Els millors discos nacionals del 2017
Els crítics d'EL PERIÓDICO escullen 'Transilvania', de Josele Santiago, com el millor disc nacional del 2017
josele-santiago
El nou disc en solitari de Josele Santiago, cantant i guitarrista de Los Enemigos, encapçala la selecció de millors treballs de l'any a càrrec dels redactors i col·laboradors d'aquest diari. Una llista que, com a reflex d'aquest intens i productiu 2017, conté altres substancioses obres al voltant del rock, el pop, la cançó, el nou flamenc i el r’n’b.
10. MISHIMA 'Ara i res'. Fina Estampa
Semblava que amb discos com ara Ordre i aventura o L’amor feliç, Mishima ja havia demostrat fins on podia arribar, però aquí segueix avançant i refinant l’art de la cançó pop. David Carabén i companyia buiden el so, fent-lo més clar, i entreguen composicions brillants, més obertes que mai, amb les quals canten una vegada més a la joie de vivre, ara a través dels contrastos de l’experiència. Cim de pop adult.
9. ROSALÍA ‘Los Angeles’. Universal
Allunyada dels entorns familiars del flamenc, aquesta debutant de Sant Esteve Sesrovires construeix una proposta nova recorrent a cantes antics, de veus com ara La Niña de los Peines o Manolo Caracol, i citant Bonnie Prince Billy. Disc de pèrdua i dol, però extremadament juvenil, en el qual Rosalía s’esperona al costat de la inventiva guitarrística de Raül Fernández a través d’una litúrgia a la vegada ancestral i avantguardista.
8. MIQUI PUIG & ACP ‘Escuela de capataces’.
Després de nou anys sense publicar material nou, l’ex-senzillo recupera el pols d’un pop esvelt i mundà, una mica sixties però eternament modern, amb traços negres i olfacte per les melodies encertades. Amb més guitarres i menys sintetitzadors, arranjaments de corda i metall aquí i allà, i composicions de despert pop de mitjana edat, amb enginy i traços de melancolia, com Los Modena i El sastre de Genestacio.
7. BFLECHA Kwalia’. ArkestraDiscos
Quatre anys després d’haver sorprès amb Beta, la gallega Belén Vidal entrega una obra intrigant fonent els llenguatges del r’n’b i l’electrònica amb un matisat instint pop. Bflecha sembla utilitzar la música per construir una pel·lícula somiadora a través de la ment, fonent els llenguatges urbans amb imatges exòtiques i projeccions futuristes. Música que casa la metafísica i la sensualitat, amb còmplices com El Guincho.
6. LA BIEN QUERIDA ‘Fuego’. Elefant Records
Ana Fernández-Villaverde fa un pas endavant amb el seu romancer modern, regit per commovedores peripècies melòdiques. El seu cinquè disc ofereix una síntesi de la cançó popular i la sensibilitat electrònica amb ocurrències refrescants: aquells 7 Días juntos compartits amb Joan Miquel Oliver, a cop de cúmbia i amb l’ai al cor, o la rumbera Recompensarte, aliada de Jota (Los Planetas) i Muchachito. Mal d’amors fet art.
5. WILD HONEY ‘Torres blancas’. Lovemonk
Sota la marca Wild Honey, títol d’un disc post-surfer dels Beach Boys, opera el madrileny Guillermo Farré, creador amb aptituds per a la cançó pop delicada, de veu xiuxiuejant i cura melòdica. En el tercer disc perfecciona les seves arts en composicions envoltants, de poder seductor, amb arranjaments de corda firmats per Sean O’Hagan (The High Llamas). Refinament sense excés de pretensions, bellesa sense embafament.
4. JOE CREPÚSCULO ‘Disco duro’. El Volcà Música
Joël Iriarte té un do per construir hits, un darrere l’altre, que si no ho són ho haurien de ser, a base de tornada inquietant de traç gruixut i electrònica robusta. Amb tot, el seu vessant més expansiu es fon aquí amb escenes de melancolia, embolcallades en arranjaments retrofuturistes, temes amb clarobscurs que donen un altre aire a la seva lírica irònica. «Música per a adults que no pots comprendre», adverteix. Potser no, però sí gaudir-ne.
3. RENALDO & CLARA ‘Els aforis’. Bankrobber
El grup de Lleida abrillanta la seva delicada manufactura pop i li injecta una mica de fibra sense renunciar a les seves propietats interioristes i canalitzadores de melancolia. Amb aquesta nova premissa entrega un repertori encertat, ric en plecs emotius i girs melòdics que transiten carreteres secundàries. Cançons pop discretament refinades, amb lànguids hitos com ‘Monument’ o ‘Fent amics’, que et parlen amb el cor a la mà.
2. MARIA ARNAL I MARCEL BAGÉS ’45 cerebros y 1 corazón’. Fina Estampa
Només per Canción total i Tú que vienes a rondarme ja està justificat acostar-se a aquest disc d’emotivitat colpidora, que compta amb una veu hiperexpressiva sense ser exhibicionista i una guitarra aventurera al voltant d’un cançoner que apunta cap a la reparació de la memòria col·lectiva. Arnal i Bagés, que revisen amb la seva mirada plena de vida Ovidi Montllor, Brossa i Estellés, contagien ganes d’abraçar el món i deslliurar-lo de l’abisme.
1. JOSELE SANTIAGO ‘Transilvania’. Altafonte
El retorn de Los Enemigos havia deixat en un segon pla el Josele Santiago solista, que va començar a caminar amb Las golondrinas etcétera (2004) i que a Transilvania recupera la seva veu individual amb tots els seus matisos, el seu empipament i el seu humor negre. Combinant la cruesa sonora amb el detallisme, i entregant textos tan corrosius com el d’Un guardia civil, la cançó que obre el treball. «Es el dedo de Dios / el que aprieta / el gatillo o no», canta sobre un espès mantell de guitarres acústiques.
És un Josele Santiago crescut com a cantautor rocker de mirada fonda, filòsof de guàrdia i consciència crítica serena, sense histèries. Madrileny instal·lat des de fa uns anys a Barcelona, s’ha valgut de la producció de Raül Fernández, Refree, i de músics com Xarim Aresté per trobar solucions instrumentals a mida de cada cançó, del nu de la letal Ángel a la corpulència emotiva d’El bosque, i amb detalls inesperats: aquells sintetitzadors que embolcallen la sufocant Saeta.
Per sobre de tot, un autor en la seva plenitud, que fa de la barreja de tendresa i brutalitat un art en cançons com Magia negra, i que ret honors a una actitud molt rock’n’roll sense clixés, amb una mirada adulta i sense cap mena de complaences. Disc de contorns abruptes, com la regió balcànica evocada en el títol per al treball de Santiago.
Notícies relacionades10 cançons nacionals del 2017
La llista de millors discos internacionals de l'any ha sigut elaborada amb les votacions de Jordi Bianciotto, Quim Casas, Ignasi Fortuny, Juan Manuel Freire, Julián García, Roger Roca i Rafael Tapounet.
