RESUM DE L'ANY CULTURAL
Les millors pel·lícules internacionals del 2017
manchester-by-the-sea-filming-locations-poster-e1486498630240-1000x423
Possiblement el primer que el lector veurà al revisar aquesta llista són les pel·lícules que no hi surten. Però, abans de jutjar-nos, tingui en compte el que sol dir-se de les opinions. I, sobretot, aturi's a pensar en els deu títols que sí que hem inclòs -tant de bo hi hagués espai per a 20, per a 'Z, la ciudad prohibida', per a 'Silencio', per a 'Crudo', per a...- i en els bons moments que hem passat davant d'una pantalla gràcies a ells.
10. 'MÚLTIPLE', de M. Night Shyamalan
Confirma que potser Shyamalan ja no posseeix l’elegància i el control narratiu d’abans, però té més ganes de divertir-se que mai, creant atmosferes opressives i fent saltets entre la intriga i el psicodrama i la comèdia negra i, és clar, jugant a despistar tant amb els seus personatges com amb nosaltres.
9. 'LA LA LAND', de Damien Chazelle
la-la-land-bo /
És un musical que no té coreografies memorables, i això hauria de ser la seva condemna. Però el cas és que cap altra pel·lícula del 2017 s’ha instal·lat amb tanta autoritat en l’imaginari col·lectiu: durant part de l’any molta gent no va saber parlar de res més. I tanta gent amb la mateixa opinió no pot estar equivocada.
8. 'BLADE RUNNER 2049', de Denis Villeneuve
Tràiler promocional de ’Blade runner 2049’. /
Pren les qüestions plantejades per la seva precursora al voltant del que ens fa humans i les porta a territoris més ambigus i reflexius; i en el procés s’erigeix en una de les pel·lícules de ciència-ficció més profundes i provocatives que es recorden, i en un subministrament constant d’imatges, sons i atmosferes corprenedores.
7. 'LA VIDA D'EN CARBASSÓ', de Claude Barres
Tràiler de ’La vida d’en Carbassó’. (2016) /
Aborda assumptes tan dolorosos com la mort, l’abús a menors i l’alcoholisme, i que ho faci a través de ninots de làtex i silicona hi afegeix una capacitat commovedora extraordinària. Qui no s’emocioni al veure-la –i tots, especialment els nens, ho haurien de fer– és que és un sense ànima.
6. 'PERSONAL SHOPPER', d'Olivier Assayas
Mentre passa de puntetes per gèneres com ara el cine de terror, el thriller psicològic, l’idil·li eròtic i la sàtira anticapitalista, vessa una capacitat de fascinació tan misteriosa com rotunda. I en aquest procés fa que una cosa tan poc fotogènica com els missatges de text pugui resultar increïblement sensual i aterridora.
5. 'EN REALIDAD, NUNCA ESTUVISTE AQUÍ', de Lynne Ramsay
S’endinsa en una enlluernadora boirina d’imatges i sons i records i miratges amb la intenció de retratar la ruïna psicològica d’un home maltractat pel món (interpretat per Joaquin Phoenix) que ha decidit contraatacar, literalment a cops de martell. No és una experiència amable, però sí del tot transcendent.
4. 'DÉJAME SALIR', de Jordan Peele
Exhibeix una increïble habilitat per sumir-nos en un estat de tensió i per alliberar-nos en el moment precís amb un ensurt o una rialla. I mentre ens fa miques els nervis aconsegueix dir més coses provocadores sobre temes de raça que molts d’aquells drames desesperats per guanyar premis junts.
3. 'A GHOST STORY', de David Lowery
Una història de fantasmes que no vol espantar-nos, sinó meditar sobre l’amor i la pèrdua, sobre el temps i el petit lloc que ocupem en el cosmos; una obra sorprenentment original, audaç i captivadora que ens acompanyarà durant molt de temps, com l’espectre d’un ésser estimat que es va arrossegant al nostre costat.
2. 'DUNKERQUE', de Christopher Nolan
Tràiler de ’Dunkerque’ (2017), de Christopher Nolan.
Una obra sensacional en tots els sentits, que impacta en la ment i el cor a través del sistema nerviós: ens submergeix des del principi en el caos, dins de les barques i dels avions de combat i a la platja al costat dels soldats, i després es nega a concedir-nos un moment per respirar. Veient-la, de fet, un gairebé s’oblida d’agafar aire.
1. 'MANCHESTER FRENTE AL MAR', de Kenneth Lonergan
Notícies relacionadesEnfrontar-se a la mort d’un ésser estimat causa ferides terribles que no es tancaran mai. No, no es tancaran mai. La vida no tornarà mai a ser el mateix, i aquest és un fet que la tercera pel·lícula de Kenneth Lonergan entén millor que cap altra que vostè recordi sobre la pèrdua i el dol. I mentre ho fa, vessa dolor i resignació i humor negre i a estones una combinació impossible de tot plegat per deixar-nos clar que és molt ridícul que, enfrontada a una situació tan traumàtica, la vida segueixi. No és fàcil recomanar Manchester frente al mar, però no perquè ens enfonsi en la misèria –es cuida molt de no fer-ho–, sinó perquè a l’explicar-la tot elogi es queda curt.
La llista de millors pel·lícules internacionals de l'any ha sigut elaborada amb les votacions de Quim Casas, Desirée de Fez, Eduardo de Vicente, Juan Manuel Freire, Julián García, Olga Pereda i Rafael Tapounet
