RESUM DE L'ANY CULTURAL
Les millors pel·lícules espanyoles del 2017
Els crítics d'EL PERIÓDICO escullen els 10 films més destacats de l'any, entre els quals hi ha tres 'opere prime'
estiu-1993-carla-simon
Un any més, el cine espanyol ha demostrat que lluita per la varietat de gèneres i que recolza els nous realitzadors. Els crítics d'EL PERIÓDICO han escollit els deu millors films del 2017 i, entre ells, hi ha tres primeres pel·lícules. La quota de pantalla, mentrestant, es manté similar a la de l'any anterior (14%).
10. 'ABRACADABRA', de Pablo Berger
Comença com una comèdia hilarant sobre un matrimoni, però es converteix en el brillant retrat d’una Espanya trastocada que esmorza xurros greixosos en bars cutres. Passa així de la rialla al drama amb tocs de gènere negre, fantàstic i de terror.
9. 'FE DE ETARRAS', de Borja Cobeaga
Estrenes de la setmana.Tràiler de ’Fe de etarras’. (2017) /
Borja Cogeaba i Diego San José són els responsables d’una comèdia valenta que beu de l’humor d’Ocho apellidos vascos i Vaya semanita. Produïda per Netflix, Fe de etarras narra les vivències d’un comando d’acudit format per quatre ximples que odien tot el que és espanyol i creuen que ETA no s’hauria de dissoldre.
8. 'JÚLIA IST', d'Elena Martín
L’actriu catalana Elena Martín, protagonista de Les amigues de l’Àgata, debuta darrere de la càmera amb una pel·lícula en absoluta primera persona i en què també fa d’actriu. Júlia ist relata la seva experiència d’estudiant a Berlín. És un film lliure en què es veuen els dubtes d’una persona que està definint la seva identitat.
7. 'LA LLIBRERIA', d'Isabel Coixet
De tots els personatges que ha creat Isabel Coixet, la protagonista de La llibreria –una viuda de guerra que somia vendre llibres als anys 50– és amb el que més s’identifica. La pel·lícula ha tingut una excel·lent acollida en taquilla i aspira a endur-se 12 Goya.
6. 'LA VIDA Y NADA MÁS', d'Antonio Méndez Esparza
Gairebé a mig camí entre la mirada documental i la ficció, la segona pel·lícula d’Antonio Méndez Esparza ens submergeix en la duríssima vida d’una dona negra que lluita per tirar endavant els seus fills enmig d’un entorn hostil. Rodada als Estats Units, és tot un exemple de cine compromès que respira veritat.
5. 'COLOSSAL', de Nacho Vigalondo
La primera pel·lícula nord-americana del director Nacho Vigalondo trenca tots els esquemes de la comèdia romàntica. Anne Hathaway surt apoderada d’aquest film feminista, de factura impecable i amb un guió que és molt més que una idea boja: un monstre que amenaça Seül repeteix els gestos de la protagonista.
4. 'MUCHOS HIJOS, UN MONO Y UN CASTILLO', de Gustavo Salmerón
Un dels títols més estimulants de l’any cinematogràfic. Una pel·lícula amb ànima que emociona i fa riure. Una mena d’El desencanto. Un documental familiar que, al mateix temps, és la història d’Espanya, des de la segona República fins a l’actual crisi.
3. 'VERÓNICA', de Paco Plaza
Tràiler de ’Verónica’ (2017) /
És una pel·lícula que parla d’espectres pels passadissos d’un pis de Vallecas i de qui som (o qui érem als anys 90): els vasos Duralex, la llet bullida al foc, Héroes del Silencio, el netejador Centella i els col·legis de monges. Verónica parla del duríssim pas que comporta deixar enrere la infància i convertir-se en una persona adulta.
2. 'ALGO MUY GORDO', de Carlo Padial
Tercer llargmetratge del barceloní Carlo Padial (i primer que aconsegueix tenir distribució comercial), Algo muy gordo és una insòlita reflexió sobre la comèdia i l’univers digital del cine. Escrita en col·laboració amb Berto Romero, que la protagonitza, ha sigut injustament desterrada de les nominacions als premis Goya.
1. 'ESTIU 1993', de Carla Simón
Notícies relacionadesEl festival de Màlaga va donar a conèixer aquesta joia, en la qual la debutant Carla Simón narra amb bellesa, subtilesa i tendresa l’autobiogràfica història d’una nena òrfena per culpa de la sida que necessita trobar el seu lloc al món. Lluminosa com poques, Estiu 1993 reivindica la intel·ligència dels nens, éssers que se saben adaptar a tot tipus de situacions però que també tenen el seu costat fosc. En el cas de la protagonista, la gelosia envers la seva cosina. La pel·lícula aspira a conquistar vuit premis Goya, entre ells millor pel·lícula, direcció principiant i actors (Bruna Cusí i David Verdaguer).
La llista de millors pel·lícules nacionals de l'any ha sigut elaborada amb les votacions de Quim Casas, Desirée de Fez, Eduardo de Vicente, Juan Manuel Freire, Julián García, Olga Pereda i Rafael Tapounet
