Batman i Stalin se citen a 'Matrix'

Any 2035. El programa informàtic Psychobook controla la vida dels habitants de Tallinn, la capital d’Estònia. Davant l’amenaça del virus Unió Soviètica, l’agent especial D. T. Gagano penetra a Psycho­book, però es perd al seu interior i, misteriosament, acaba transportat a una realitat paral·lela a Betta Etiopia, on el líder polític, Batfro, va vestit de Batman. Aquesta al·lucinació, o una cosa per l’estil, és la trama de Jesus shows you the way to the highway (Jesús et mostra el camí a l’autopista), la segona pel·lícula del director madrileny Miguel Llansó, que es rodarà l’estiu que ve entre Etiòpia i Estònia. «És una còpia de moltes coses, una barreja de Matrix i James Bond destinada a denunciar els poders a l’ombra, les màfies, la corrupció. Cine polític, en suma», explica Llansó, autor també de l’obra de culte de ciència-ficció rara Crumbs (2016), en comunicació telefònica des de Tallinn, on resideix des de l’agost passat.

    

Inclassificable relat d’amor i ciència-ficció postapocalíptica produït i rodat a Etiòpia, Crumbs va ser, dins de la seva condició de cine alienígena, un notable èxit. «Vam recuperar la inversió, vam arribar a més de 100 projeccions en festivals internacionals i fins i tot es va poder veure en els viatges de cinc aerolínies», recorda Llansó. El temps va anar passant, no obstant, i les possibilitats de rodar a Espanya es van diluir fins a l’extrem que el director madrileny, fart de la desídia institucional, va acabar fent les maletes rumb a Estònia. Allà, a la Universitat de Tallinn, imparteix classes de guió i direcció i es dedica al projecte de Jesús shows you the way to the highway. Fa uns mesos, va posar en marxa un programa de finançament a través de Kickstarter que ha recaptat prou diners per emprendre la part del rodatge que tindrà lloc a Etiòpia. «Després suposo que serà més fàcil trobar diners per rodar a Europa», comenta Llansó.

    

De moment, ja es pot disfrutar del seu teaser-tràiler, pastitx distòpic de poc més de tres minuts amb escenes de guerra freda, arts marcials etíops, superherois a l’estil lluitador mexicà i cares flamígeres de Stalin, en què no falta l’icònic protagonista de Crumbs, Daniel Tadasse, sacsejat per les forces fosques del poder. «Volia treure la pel·lícula del temps en què vivim. El cine ha de portar-te a una altra dimensió del temps, i res millor per fer-ho que el pastitx. Facebook és, per mi, la mateixa definició del pastitx», explica el director, que assegura haver-se inspirat també en el cine dels demencials estudis Wakaliwood de Kampala, Uganda. «No sé si els coneix. Són uns tipus que fan versions de pel·lícules d’arts marcials a l’estil Van Damme, però supercutres. Pel·lícules d’acció amb un pressupost de tan sols 200 dòlars que triomfen a internet. Uns paios que han fet de la cutreria i del pastitx el seu propi gènere. Com Pablo Picasso quan va pintar la seva versió de Les Menines: absorbir i reciclar influències per fer una cosa nova».

Les coves de l’àngel

En el fitzcarraldià rodatge de Crumbs, Llansó i el seu equip van témer més d’una vegada per la seva vida. El director de fotografia, Israel Seoane, va caure en unes arenes movedisses d’on només va aconseguir sortir amb l’ajuda d’un bastó i una cadena humana; i un grup d’homes armats amb kalàixnikovs els van assaltar enmig del rodatge per demanar-los diners. «Aquesta vegada tot ha anat bastant millor», admet Llansó, fascinat per Etiòpia des que va visitar el país africà per primera vegada el 2008 fins al punt de quedar-s’hi a viure uns quants anys i dirigir dos documentals sobre atletisme, dos curtmetratges i la seva esmentada opera prima.

    

Llansó recorda que volien rodar escenes a les cabaloses cascades del Nil, però les autoritats etíops els van advertir que estaven seques. «¿Per què aneu a rodar allà si no hi ha aigua?’, ens van dir. Per sort, tres dies abans de rodar va caure el diluvi universal». També pretenien gravar unes escenes de kung-fu a l’interior d’una església, però no tenien permís. «Llavors algú ens va parlar d’un individu de Sashamane, la terra promesa dels rastafaris, que feia 40 anys que excavava el seu propi sistema de coves perquè un àngel l’hi havia demanat», explica. Havia construït uns 400 metres de galeries sense solta ni volta. «Al principi, ho havia de convertir en una església, després en un hotel. L’home té com 75 anys i segueix baixant cada dia a picar pedra. Estava encantat que promocionéssim les seves coves».

    

El director s’entusiasma avui al recordar el portentós treball dels lluitadors d’arts marcials que protagonitzen els clips promocionals. «Yared Negusse és subcampió mundial de jiu-jitsu brasiler. Altres són professors de taekwondo. Es van preparar la coreografia durant una setmana sense haver anat a les localitzacions. Van pencar molt. Jo ja sabia de la bogeria dels etíops per l’atletisme o el futbol, però desconeixia completament la seva passió per les arts marcials. A cada poble hi ha un gimnàs d’arts marcials, clubs de taekwondo i karate. hi ha un trilió de llocs».  

Notícies relacionades

Nazis i Tortugues Ninja a Etiòpia

Barcelona, capital de la innovació social

    

El propòsit, ara, és poder tenir acabat el segment etíop de la història per al juliol del 2018. «Després voldríem rodar la resta a Tallinn, que és una ciutat plena d’indrets com d’un altre temps, d’estètica pròpia dels anys 70, construïts durant el comunisme, amb una força magnètica per parlar de poders desapareguts o transformats com la URSS», explica Llansó. No en va, van rodar part del primer teaser de presentació del projecte a l’Hotel Viru de Tallinn, on tota una planta estava ocupada pels sofisticats equips de vigilància que tenia el KGB amb l’objectiu d’espiar els hostes. «I si tot va bé, si ho aconseguim, podrem estrenar l’abril del 2019. Aquest és l’objectiu».