Jessica Chastain, la reina del pòquer

Molly’s game narra la vida d’un personatge que només pot ser nord-americà: una dona marcada pel triomf i la caiguda, l’esforç i l’ètica. El reverenciat guionista Aaron Sorkin –cronista de la vida americana de les últimes dues dècades– es posa per primera vegada darrere de les càmeres per dirigir una història basada en fets reals: la vida de Molly Bloom, reina del pòquer i esquiadora d’elit. Una dona forta, íntegra, assenyada, intel·ligent i líder, la mena de paper en què s’ha especialitzat Jessica Chastain, fulgurant i combativa estrella de Hollywood (La noche más oscura, Criadas y señoras, L’arbre de la vida, La cumbre escarlata...).

L’actriu californiana va visitar Madrid el mes de març passat per presentar El cas Sloane, un vibrant relat de les tripes de la política nord-americana. Al desembre va tornar a trepitjar Espanya per fer el mateix amb la pel·lícula Molly’s game, que s’estrena avui a les sales del nostre país. Els periodistes estaven avisats: prohibit fer preguntes sobre l’escàndol d’abusos sexuals a Hollywood arran del cas Weinstein. Curiós. Per dos motius. Primer, Chastain és una de les veus més feministes i reivindicatives de la indústria del cine. Segon, si d’alguna cosa parla Molly’s game és, precisament, d’abusos. Intel·ligent i serena, la protagonista de la pel·lícula –fent cas omís de l’advertència dels seus mateixos publicistes– va parlar amb la premsa espanyola de tot, Weinstein inclòs. Es veu que a Chastain no li agrada que ningú li digui de què ha de parlar o de què no. Com als personatges que interpreta a la gran pantalla.

EN UN MÓN D’HOMES

Molly’s game mostra una joveníssima esquiadora d’elit que ha entregat la seva vida a l’esport. S’ha sacrificat i s’ha esforçat per ser la número u, controvertit ideal que li ha inculcat el seu castrador pare (Kevin Costner). Un gravíssim accident l’allunya de la neu i les botes. Llavors comença a viure per si mateixa i acaba convertida en la princesa del pòquer, l’organitzadora de partides milionàries, glamuroses, secretes i molt exclusives on poderosos homes de Hollywood i de Wall Street es gasten diners a cabassos. Però finalment l’FBI caça Molly i el joc s’acaba. Llavors comença el judici que decidirà si la reina de les cartes, una dona brava que es mou en un món d’homes, és culpable o innocent.

 «Aquesta pel·lícula té molt a veure amb la societat patriarcal en què vivim. Parla de les regles que Molly ha de seguir, creades per homes rics i poderosos i que no dubten a canviar al seu gust», analitza l’actriu. «La història reflecteix tota aquesta lluita, tot al que ha de renunciar i fins i tot en el que s’ha de convertir per no ser invisible per a la resta del món. Tot el que ha de fer per aconseguir l’èxit», afegeix.

XERRADA DEFINITIVA

La història està basada en fets reals. De fet, el que va convèncer Sorkin (creador d’El Ala Oeste de la Casa Blanca i guionista de La xarxa social i Steve Jobs, entre altres títols) no va ser tant el llibre autobiogràfic que va escriure Molly Bloom, sinó una xerrada personal amb ella. A Chastain li va passar una cosa semblant. En aquella entrevista, l’actriu va ensorrar diversos mites i falsedats que ella mateixa s’havia creat sobre l’exesportista d’elit.

  

  A Chastain li agrada Molly’s game. Se li nota. Està especialment orgullosa d’interpretar dones reals, dones de veritat. No tant perquè Molly Bloom sigui, efectivament, real, sinó perquè la seva història és creïble i no respon a la fantasia d’un home (de fet, la pel·lícula no aborda en cap moment la sexualitat de la protagonista). La combativa Chastain, que ha muntat una productora de cine per recolzar el treball de directores, va criticar el mes de maig passat els papers femenins de les pel·lícules vistes a Cannes, on va formar part del jurat. «És preocupant com ens veu el món», va deixar anar la californiana, dues vegades candidata a l’Oscar.

ARREGLAR UN «SISTEMA TRENCAT»

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Fascinada pels absorbents i veloços diàlegs marca de la casa Sorkin, Chastain elogia el debutant director per haver posat el seu granet de sorra en la lluita feminista. «Podia haver fet la pel·lícula que hagués volgut i li haurien donat els diners sense dubtar-ho. Però Sorkin va escollir aquesta història femenina i va escollir una dona com a directora de fotografia. Així és com arreglem aquest sistema trencat», sentencia.

Si alguna cosa ha trencat Hollywood és el cas Weinstein. No obstant, Chastain està totalment convençuda que els abusos sexuals no són un patrimoni exclusiu de la indústria del cine: «El focus es posa en Hollywood perquè allà hi ha els grans mitjans de comunicació, però el problema també està a Wall Street. I a la Casa Blanca».