GUARDÓ
Antoni Bassas: "No he volgut fer un llibre oportunista"
El periodista guanya el Pla amb 'Bon dia, són les vuit!', les seves experiències al capdavant d''El Matí de Catalunya Ràdio
zentauroepp41508240 bassas180107185809 /
El periodista Antoni Bassas jura i perjura que el llibre pel qual li han donat el Pla no és cap venjança. Assegura que Bon dia, són les vuit! és una celebració dels 14 anys en què va tripular El matí de Catalunya Ràdio. Caldrà llegir-lo perquè fa tota la sensació que una dècada més tard encara li continua fent mal.
–¿Com li va a l’altre costat de la notícia?
–Bé, em dic a mi mateix que és fantàstic que, malgrat tot, la cultura encara sigui capaç de produir una certa il·lusió a partir dels guanyadors d’un premi literari.
–La paraula clau és il·lusió.
–I és evident que hi ha un motor de negoci, però millor al voltant de la venda de llibres que no de la venda d’armes.
–El temps del periodisme i el d’un llibre són diferents.
–Sí, molt diferents. Perquè un periodista escriu molt però sempre ho fa per a l’endemà.
–O per al pròxim minut.
–Ara tot s’ha accelerat molt. Aquesta és la gran diferència de quan jo conduïa El matí. Tot i això, m’ho he pres amb tranquil·litat, perquè no volia fer un llibre oportunista, aprofitant el final polèmic del programa. Per això, deliberadament, he deixat passar uns anys.
–Assegura que no és un llibre de batalletes.
–No. Aquells van ser els millors anys de la meva vida, però al mateix temps d’una exigència física i intel·lectual enorme. Pensi que vaig començar a fer el programa amb 33 anys i el vaig acabar amb 46. Per a mi és com si haguessin posat a la meva disposició la Filharmònica de Berlín, els millors músics, el repertori que jo volgués i la millor de les audiències.
–¿Segur que no és cap revenja?
–No, jo me’n vaig anar precipitadament i una de les reflexions de fons és que no vam ser capaços de crear un final millor perquè al capdavall jo, després de 14 anys, ja em sentia al final d’aquella experiència. M’hi estava deixant la pell. Crec que no vam ser hàbils.
–¿Vam ser?
–Sí, m’incloc en el plural. No vam saber fer-ho. O potser qui tenia la capacitat de prendre les decisions tenia més pressa que jo i la necessitat de controlar el relat.
–Ara del relat se’n parla molt.
–Sí, està passant per sobre de la importància dels fets.
–¿El llibre intenta explicar la Catalunya de fa 10 anys o la d’ara?
–La seva lectura ajudarà a entendre moltes coses de les que estan passant, que té les seves arrels el 2000. Acabo de rebre un missatge d’Iñaki Gabilondo, em diu que té ganes d’entendre més amb el meu llibre.
–¿Com valora haver guanyat un premi en un grup com el Planeta que ha traslladat la seva seu social fora de Catalunya?
–És que el llibre parla precisament d’això.
–Sí, però des d’una mirada política totalment oposada.
–(S’ho pensa una bona estona) Ho valoro com el fet que publicant el meu llibre segurament els editors no han perdut l’olfacte del que interessa a la societat catalana.
Notícies relacionades–¿Només això?
–Bé, també que la vida és plena de contradiccions.
