'Tres anuncios en las afueras' i 'Lady Bird' triomfen als Globus d'Or

Va ser la nit dels vestits de gala negres, la nit en què l'alfombra vermella del Beverly Hilton de Los Angeles es va transformar en alfombra negra per homenatjar les víctimes dels abusos sexuals que van començar a trencar el seu silenci arran de l'escàndol Harvey Weinstein. Aquestes reivindicacions, expressades amb l'eslògan de Time’s up (s'ha acabat), van dominar la 75 edició dels Globus d'Or, els premis que entrega l'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood. Com ja és habitual, es van repartir generosament. Tres anuncios en las afueras va guanyar com a millor drama, un podi que va compartir amb Lady Bird,Lady Bird una pel·lícula modesta i de baix pressupost, en la categoria de comèdia.

Tres anuncios en las afueras es va convertir en la pel·lícula a batre de cara als Oscars després d'imposar-se, no sense certa sorpresa, a La forma del agua,La forma del agua Los archivos del Pentágono, Call me by your name i Dunkerque.Dunkerque La comèdia negra de Martin McDonagh, guardonat amb el globus al millor guió, narra la història d'una mare (Frances McDormand) disposada a remoure cel i terra per resoldre l'assassinat de la seva filla, fet que inclou enfrontar-se al xèrif local interpretat per Woody Harrelson. El film li ha valgut a McDormand el seu primer Globus d'Or, una altra estatueta per a una actriu que ha conquistat els principals premis del cine, el teatre i la televisió nord-americana.

“Mantinc les meves opinions polítiques en privat, però ha sigut fantàstic estar aquesta nit aquí i ser part del canvi tectònic en l'estructura de poder de la nostra indústria”, va dir McDormand, que ja va guanyar un Oscar per Fargo. El quart premi per a Tres anuncios en las afueras se'l va emportar Sam Rockwell com a millor actor secundari.

La nit va acabar sent molt monotemàtica, una dinàmica que ja es presagiava des que Hollywood va començar a airejar la cultura tòxica que impera darrere de la pantalla i que ha servit perquè s'obri un seriós diàleg sobre els abusos a les dones en tots els àmbits de la vida nord-americana. Seth Meyers, el mestre de cerimònies de la gala, va ser el primer a disparar. “Per als nominats presents aquesta nit a la gala, aquesta serà la primera vegada en tres mesos que senten el seu nom en veu alta sense estar terroritzats”, va dir al monòleg inicial. Weinstein, Woody Allen i Kevin Spacey van ser el blanc dels seus dards àcids. També hi va haver espai per a Donald Trump, ignorat en gran mesura posteriorment. “Tres paraules que ningú hauria pogut concebre millor per fer enfurir el nostre president: Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood. L'únic nom que el podria fer enfadar encara més és el de l'Associació de les Amanides Mexicanes de Hillary”, va dir Meyers.

El discurs reivindicatiu d'Oprah Winfrey

Encara que el seu parlament inicial va estar a l'altura, Meyers va desaparèixer a mesura que avançava la cerimònia per cedir el protagonisme a Oprah Winfrey, la idolatrada matriarca del talk show nord-americà. Oprah va fer posar dreta la platea amb els vuit minuts de discurs que va pronunciar després de rebre el premi honorífic Cecil B. DeMille, la primera vegada que s'entregava a una actriu negra. “Durant massa temps, les dones que es van atrevir a dir la veritat sobre el poder d'aquests homes no van ser escoltades o cregudes. Això s'ha acabat”, va dir l'empresària i presentadora de televisió, que va ser violada quan tenia 9 anys i va perdre el seu únic fill al néixer quan en tenia 14. “Un nou dia surt a l'horitzó”, va clamar Oprah alhora que milers d'internautes li demanaven a les xarxes socials que es presenti a la presidència, un rumor que fa uns mesos que circula.  

El britànic Gary Oldman va guanyar com a millor actor dramàtic per la seva interpretació de Winston Churchill a La última noche de la humanidad i l'omnipresent James Franco va fer el mateix en la categoria de comèdia pel seu paper a The disaster artist. Alguns dels grans favorits de la nit, com Los archivos del Pentágono, la pel·lícula de Steven Spielberg sobre la llibertat de premsa, que sortia amb sis nominacions, se'n van anar de buit. El mateix va passar amb Mudbound o la comèdia Déjame salir Déjame saliro Call me by your name.

El mexicà Guillermo del Toro va aconseguir l'estatueta al millor director per la seva feina al capdavant de La forma del agua, una pel·lícula fantàstica marca de la casa que narra la història d'amor entre una dona muda i un estrany amfibi humanoide. El premi a la millor banda sonora per a Alexander Desplat va acabar de completar el modest palmarès de la pel·lícula que sortia amb més nominacions (set).

Notícies relacionades

El camaleònic Gary Oldman s'enfronta a Churchill

La importància del context

Pixar va afegir una altra estatueta a la seva col·lecció de cine animat amb Coco i la producció francoalemanya En la sombra va donar la sorpresa entre la producció estrangera imposant-se, entre altres, a la sueca The square.

En televisió va ser la nit de The handmaid's tale,The handmaid's tale la sèrie basada en la novel·la homònima de Margaret Atwood i produïda per Hulu. Només li va fer ombra Big little lies, la minisèrie de la HBO amb actrius com Nicole Kidman i Laura Dern, totes dues premiades ahir a la nit.