Tres escombres

Res no fa pensar que en escriure L’escombra del sistema (Nostre Senyor tingui a la glòria els editors de Periscopi) a David Foster Wallace li passés pel cap el cas català, però el fet és que a hores d’ara els habitants del sistema literari en la llengua de Joan-Lluís Lluís devem ser la gent més repolida del món, escombrats per totes bandes.

Hi ha l’escombrada del llibre i el seu món, que perd pes específic, presència entre els més joves i importància a l’univers mental de la població en general, per molts plans de lectura que cada conseller i regidor ens prometi (de fet, els plans són la mostra més clara que alguna cosa lletja passa). Els llibres van sent escombrats, i els qui manen miren la tele o el mòbil. Algú s’imagina ara mateix una Françoise Nyssen (ministra de Cultura francesa, exdirectora de l’editorial Actes Sud) catalana o espanyola? Doncs això.

Hi ha llavors l’escombrada de la literatura i dels escriptors (no: llibre i literatura no són el mateix). De fa anys, d’ençà de la darrera crisi, els avançaments editorials s’han jivaritzat, baixen les vendes, s’han esfumat els bolos pagats, hi ha menys plataformes de promoció, els editors busquen gent coneguda a qui convertir en autor: tot plegat fa més i més difícil la professionalització, de vegades la simple professionalitat dels escriptors. Costa pensar el nom d’un/a escriptor/a viu que sigui referent per a la societat com havia passat (sí, passava) dècades enrere.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Finalment, per als tossuts irredempts, queda encara l’escombrada del català, que ha anat passant de llengua pròpia a cooficial, de requisit a afegit, de convidat a

sospitós, convertit en víctima col·lateral (no m’apedreguin, si us plau) del procés i de la paranoia lingüicida ja no d’espanyolistes militants sinó ara també d’un grapat de monolingües empadronats a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Passa i passa una escombra, l’altra escombra, la tercera escombra. Amb tanta escombrada, cada vegada costa més respirar. Jo vaig demanar als Reis un recollidor.