La violència de 'Blasted' esclata al TNC

La primera producció catalana de Blasted (Rebentats), una dura i polèmica obra de Sarah Kane (Brentwood, 1971-Londres, 1999), puja a escena al TNC dirigida per Alícia Gorina després del seu pas pel Temporada Alta. Pere Arquillué, Marta Ossó i Blai Juanet interpreten aquesta peça. «És increïble que mai s’hagi estrenat oficialment a Catalunya», destaca la directora. «És un text estratosfèric, un dels més importants del segle XX i del XXI», afegeix Arquillué.

Gorina és és una devota d’aquest text que Kane va escriure amb només 23 anys. «Per mi, malgrat ser teatre contemporani, Blasted és un clàssic que està a l’origen del teatre no naturalista que jo faig», explica. 

La seva estrena el 1995 va ser considerada un escàndol pels cronistes, que van qualificar l’obra de pornogràfica. La cruesa i la violència del muntatge, en canvi, van ser aplaudides per dramaturgs reconeguts com Harold Pinter, Edward Bond i Caryl Churchill. Tots ells van defensar la validesa d’un text valent que va marcar un abans i un després en la dramatúrgia britànica. 

Kane va ser una destacada representant del teatre in yer face, que va provocar sonades polèmiques per l’extrema violència, el llenguatge explícit i la inversió de les regles convencionals de la dramatúrgia. L’autora, que es va acabar suïcidant als 28 anys, va publicar quatre textos més: Phaedra’s love (1996), Cleansed (1997), Crave (1998) i 4.48 Psychosis (1999). El TNC, que aquest any ja ha impulsat la publicació de l’obra completa de Lluïsa Cunillé, farà el mateix amb el teatre de Kane traduït al català.

VIOLÈNCIA SENSE FILTRE

La violència –des de la dialèctica i la psicològica fins a la més brutal–, l’amor i la presa de consciència de la connexió existent entre conflictes aparentment llunyans i l’acomodada societat occidental figuren entre els temes de Blasted. «És una obra incòmoda tant per a l’espectador com per als actors. Kane buscava impactar amb el seu teatre a través d’experiències i emocions fortes», afirma la directora.

Un terrible succés ocorregut durant la guerra de Bòsnia va influir en la creació del text. «Per a Kane, el que passa en el marc d’una relació de parella que acaba en violació és un reflex de la violència a escala mundial. Aquesta violència a la llar seria la llavor del que passa a la guerra, que seria l’arbre».

Blasted consta de dues parts. La primera, més naturalista, mostra la relació que s’estableix entre Ian, un periodista bocamoll de mitjana edat (Pere Arquillué), i Cate (Marta Ossó), una noia molt més jove que ell i amb qui s’ha reunit a l’habitació d’un hotel de luxe. Però el que havia de ser una trobada eroticofestiva, o almenys això pretenia ell, acaba de forma humiliant per a ella. «És la història del peix gros que es menja el peix petit», assenyala Ossó.

A la segona part, s’abandona el naturalisme i l’obra es transforma en un malson on desapareix la unitat d’acció, temps i espai. La guerra penetra en l’obra a través de la figura d’un soldat (Blai Juanet), un home que ha vist el pitjor de l’ésser humà. Ian ho experimentarà en carn pròpia. «En realitat, aquesta és la part més poètica i abstracta del text. Va canviar la dramatúrgia britànica, però en el seu moment els crítics no ho van entendre. No van aconseguir veure el contingut profund de la peça i se la van carregar», recorda Gorina.

GRAN ESFORÇ FÍSIC

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Arquillué i els seus companys de repartiment s’enfronten a un enorme repte. «Els tres personatges són brutals, bestials i exigeixen un gran esforç físic», reconeix el popular actor, encantat de treballar amb gent d’una generació més jove, amb una altra energia i altres idees. «Es necessita una gran complicitat per tirar endavant aquesta obra tan dura. I la tenim perquè entre tots hem acabat formant una petita família», subratlla.

L’autora no va fer cap referència directa a la guerra de Bòsnia en el text, malgrat que unes terribles imatges del conflicte van influir en l’escriptura de Blasted.