Feminisme, esoterisme i Kubrick marquen la programació del CCCB

Doctor Strangelove, La naranja mecánica, 2001: Una odissea de l’espai,  Eyes Wide Shut, El resplandor, Lolita, La chaqueta metálica, Espàrtac, Camins de glòria, Barry Lyndon... Totes pel·lícules mítiques. Totes pel·lícules de diferents gèneres. Totes pel·lícules que poblen l’imaginari col·lectiu de les últimes generacions. ¿Qui no recorda els passadissos de l’hotel Overlook o la sala de guerra de Doctor Strangelove? ¿O personatges com el sociòpata Alex DeLarge o el pervers HAL 9000 i el seu diabòlic ull vermell? I totes pel·lícules amb la firma de Stanley Kubrick (1928-1999). Director de culte de qui Billy Wilder afirmava: «Mai fa una mala pel·lícula». I director amb personalitat épatant  que va deixar obres realment complexes. «2001 és encara la més interessant que s’ha fet sobre intel·ligència artificial i sobre la condició humana», paraula de Rosa Ferré, directora del programa expositiu del CCCB i responsable que el pròxim octubre el centre li dediqui una exposició al cineasta.

«Volem reivindicar la seva qualitat», afirma Ferré. I la seva vigència. Davant la nova carrera armamentística nuclear (aquí tenim els EUA i Corea del Nord presumint de qui té el botó  la sàtira política Doctor StrangeloveCom ho és 2001: Una odissea de l’espai (que el 2018 compleix 50 anys) si es pensa en el futur de la humanitat. L’exposició parlarà de tot plegat i del recorregut per la trajectòria creativa de Kubrick. I ho farà amb material personal del director conservat per la família i comissariat pel Deutches Filminstitut de Frankfourt (Alemanya) i Jordi Costa, per a la producció de Barcelona.    

Els temes que Kubrick va posar sobre la taula serviran per aprofundir en aquesta figura magistral utilitzant noves narratives, una de les constants del CCCB en els últims anys però que en aquesta temporada agafa més força que mai: «Hi ha qui parla de la necessitat d’una nova Il·lustració. La programació del 2018 és l’aportació del CCCB a la definició d’aquesta nova Il·lustració, aquesta nova manera d’entendre les coses», apunta el director del CCCB, Vicenç Villatoro. Resumint: «L’obra d’un cineasta es pot mirar des de la literatura i des del cine, però sobretot des de la trobada de la literatura amb el cine».

Festival de mems

La de Kubrick no serà l’única mostra de la temporada, que comptarà també amb La llum negra, relacionada així mateix amb el concepte de noves narratives. Es tracta d’«entendre l’art més enllà del cànon», explica Ferrer. I de veure com, malgrat la suposada hegemonia del pensament racionalista il·lustrat, és impossible explicar la creació plàstica contemporània, i per tant el món actual, sense tenir en compte l’alquímia, les societats secretes, la teosofia i l’antroposofia, els corrents esotèrics de les grans religions, les filosofies orientals i la màgia, a més de la psicodèlia i la ingesta de drogues. Aquí estaran les obres de Barnett Newman, Agnes Martin, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Henri Michaux, Alejandro Jodorowsky, William Burroughs, Joseph Beuys i Joan Jonas, entre altres.

Exposicions, noves narratives i feminisme. La frase de Doctor Strangelove «¿Què passaria si les dones dirigissin el món?» s’adiu perfectament a una programació que es presenta més feminista que mai. Ho serà la presència de dones als debats, on per primera vegada superen en nombre els homes, i ho serà al festival Primera Persona, una edició «femenina i feminista», assegura Ferré, en la qual participaran Virginie Despentes, Roxane Gay, Vivian Gornick i  Carla Simón. Però a més de les activitats citades i de la resta de programació habitual, el 2018 hi haurà novetats, com el festiu MemeFest. Una trobada que serà una celebració de l’humor col·lectiu, de la creativitat popular i la cultura pop a internet, en què el mem serà el protagonista, amb batalles incloses.

Pressupost i IVA

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

 Amb tot, es tracta d’una «programació molt ambiciosa per a un any de  canvis –apunta Villatoro–. Amb els riscos de sempre, no es tracta d’un programa d’impàs». El primer canvi serà en la direcció. Villatoro va acabar contracte al novembre i es mantindrà en el càrrec fins que hi hagi un nou responsable que sortirà del concurs internacional que es convocarà aquesta setmana. El segon recau en la figura de Rosa Ferré, l’1 de febrer s’incorporarà al Matadero de Madrid, però la seva plaça no es cobrirà fins que hi hagi un nou director.

Tot plegat amb pressupost similar al del 2017, 10 milions d’euros, i que Villatoro considera «insuficient» per a una institució com el CCCB, però que, no obstant la crisi originada per l’IVA de les subvencions, no ha minvat. La inspecció d’Hisenda de l’exercici del 2015 suposa el no ingrés de la devolució de l’impost: 300.000 euros i el pagament de 200.000 més. Els primers els ha posat la Diputació de Barcelona per evitar problemes de tresoreria; per als segons, s’ha demanat la suspensió del pagament fins que es resolgui el recurs presentat.