Identificada la que podria ser l'última foto de Gerda Taro, ferida de mort

Un general britànic ja retirat, sir John Kiszely, pot haver identificat a casa seva l’última fotografia –ferida de mort o ja morta– de la primera dona fotoperiodista caiguda en un camp de batalla, Gerda Taro. Fill d’un metge hongarès que va servir amb les Brigades Internacionals, Kiszely va compartir aquesta setmana a la xarxa social Twitter una imatge del seu pare atenent una dona ferida durant la batalla de Brunete, el 1937, en plena guerra civil espanyola.

    

Al cap de poc, un altre usuari de la xarxa social el va advertir que molt probablement aquella dona era la fotògrafa alemanya, que va ser atropellada per un tanc en el transcurs d’aquella batalla del front de Madrid. I tot sembla confirmar-ho: no només la coincidència de moment i lloc i la similitud de les faccions apunten a això, sinó que el revers de la fotografia inclou una informació pràcticament definitiva.

UN SIR BRITÀNIC

La intenció de Kiszely, de fet, era compartir la imatge del seu pare. Ho demostra el missatge que acompanya la imatge a Twitter: «Acabo de desenterrar aquesta foto d’un jove metge amb les Brigades Internacionals en la guerra civil espanyola el 1937, el meu pare». Antic comandant de la guàrdia escocesa de la Reina, de la setena brigada blindada i de la primera divisió cuirassada de l’Exèrcit britànic, sir John Kiszely és un veterà condecorat de les guerres de les Malvines, Bòsnia i l’Iraq, i fins a la seva jubilació, el 2008, va ser director de l’Acadèmia de la Defensa del Regne Unit. Des d’aleshores s’ha dedicat a la història militar. Precisament, el gestor del compte d’una institució amb la qual col·labora va ser la persona que li va apuntar que la dona de la foto, a la qual ell no havia identificat, semblava ser Gerda Taro.

    

A petició del periodista de Televisió Espanyola Carlos del Amor, el general Kiszely ha mostrat el revers de la fotografia. Un revers que sembla definitiu, perquè allà està escrit que la persona «morta a Brunete» i atesa pel seu pare a Torrelodones és la «senyora Frank Capa» del mitjà francès «Le Soire de París». Taro, companya del mític fotògraf Robert Capa (de fet, aquest pseudònim inspirat en el nom del cineasta Frank Capra el van compartir durant els primers mesos de la guerra tant el fotoperiodista hongarès, de nom real André Friedmann, com la seva companya alemanya Gerta Pohorylle, encara que finalment se’l va apropiar el seu company i ella va començar a reivindicar-se firmant amb el seu propi pseudònim, Gerda Taro, també de ressonàncies cinematogràfiques), efectivament publicava les seves fotografies en mitjans com Regards, Vu i Ce Soir.

30 ANYS DESPRÉS

«Per a mi era la fotografia del meu pare atenent una altra persona. Mai m’havia fixat en el revers de la fotografia fins que l’he recuperat ara», ha explicat a aquest diari Kiszely, que va rebre aquesta imatge fa uns 30 anys. «Després de la mort del meu pare vaig ser convidat a una reunió d’excombatents de les Brigades Internacionals. Reginald Saxton [un conegut metge d’origen sud-africà que va desenvolupar un pioner sistema de transfusions durant la guerra] me la va donar, però mai vaig prestar atenció a la part d’enrere. I ell no em va dir res sobre la identitat de la dona. De fet, Gerda Taro és coneguda a Espanya, però no al Regne Unit, així que vaig haver de buscar qui era. Ignorava que fos una figura tan inspiradora i icònica».

    

Encara que el seu pare va parlar en molt poques ocasions amb ell de la seva experiència durant la guerra civil espanyola, el metge sí que va ser objecte d’una llarga entrevista per al programa de memòria oral de l’Imperial War Museum de Londres. Tampoc ell va fer allà cap al·lusió a la figura de Gerda Taro, però en el programa sí que quedava clar que va servir als hospitals del front de Madrid que van atendre els ferits en la batalla de Brunete.

    

Contactada per TVE, la biògrafa de Gerda Taro, l’alemanya Irme Schaber, s’ha confessat «impressionada» per la imatge i afirma que és «altament probable» que es tracti de la fotògrafa. El 23 de juliol de 1937, Gerda Taro es va dirigir al front de batalla de Brunete amb les tropes republicanes, llavors victorioses, acompanyada del canadenc Ted Allan. Però quan es va desencadenar la retirada, Taro es va haver de penjar de l’exterior d’un vehicle per fugir, i va tenir l’infortuni de caure i ser atropellada per un tanc soviètic. Traslladada a l’hospital de campanya, va morir en les primeres hores del 26 de juliol, víctima de gravíssimes ferides internes.

¿L’ESCORIAL O TORRELODONES?

De fet només resten un parell de detalls per encaixar: encara que tota la informació sobre les circumstàncies de la seva mort la situen a l’hospital de campanya d’El Escorial, en la fotografia del doctor Kiszely es fa constar que Taro va ser atesa a la localitat (molt pròxima en qualsevol cas) de Torrelodones. Per una altra part, el revers de la fotografia la situa el juny del 1937, en lloc de juliol. «Crec que la va escriure Reginald Saxton, i és fàcil, encara més en espanyol, confondre juliol i juny», apunta Kiszely.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

    

El doctor Kiszely va arribar a Espanya just després de llicenciar-se com a metge amb la Creu Roja. Després de sortir del país, Hongria li va negar l’entrada per haver col·laborat amb les Brigades Internacionals, i per això va haver d’exiliar-se al Regne Unit, on va exercir com a metge generalista a Londres i a l’illa de Wight. Gran amic del metge català Moisès Broggi durant la guerra, va prometre no tornar a Espanya fins a la mort de Franco, promesa que va complir.