'Lo speziale', discret divertimento al TNC

És plausible que el TNC, aquest cop en col·laboració amb l’OBC, inclogui l’òpera a la seva programació. El seu director, Xavier Albertí, és un amant del gènere i ha ofert interessants propostes contemporànies que han obtingut èxits, com L’eclipsi, d’Alberto García Demestres, i l’adaptació d’Après moi le déluge, de Lluïsa Cunillé. Aquest territori i el de la seva idea d’aprofundir en el patrimoni operístic català amb els seus veïns de l’Auditori és un marc d’exploració més propici per al futur que el d’oferir muntatges com el de Lo speziale (El farmacèutic), òpera bufa de Joseph Haydn amb llibret de Carlo Goldoni, presentat amb tèbia acollida aquest cap de setmana a la Sala Gran.

La idea de projectar la poc coneguda faceta de llibretista operístic del dramaturg italià està darrere d’aquestes funcions. I és cert que a la proposta hi batega la gràcia dels embolics de l’autor teatral venecià. La imaginativa i minimalista posada en escena d’Eva Buchmann canvia l’escenari de l’original farmàcia de Venècia pel d’una d’ambulant que viatja pels pobles en un Fiat Cinquecento. El petit vehicle és l’eix central multiusos de l’escenografia i fins i tot acaba veient-se com el cinquè personatge de la trama. Des del cotxe tan aviat es despleguen els prestatges per a la venda de productes com n’emergeix una plataforma per a la dutxa. També és el refugi d’on miraculosament surten i entren els personatges. Tot aquest enginy escènic, no obstant, no arriba a maquillar les carències del repartiment en el terreny vocal, tot i  que acceptable en el còmic.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tampoc acaba de funcionar des de l’òptica teatral l’estratègia de barrejar l’orquestra amb els intèrprets, ja que els músics compleixen el seu objectiu però no interpel·len escènicament els protagonistes. Són dos plans diferents i l’espectador acaba centrant la seva mirada en les peripècies de la trama. Però queda clar que la magnitud de l’espai i l’absència d’un fossat específic per a l’orquestra ha obligat a fer aquest plantejament. És una forma d’omplir l’escenari amb una proposta que seria més idònia per a la Sala Tallers i, de passada, donar protagonisme a la polida i estilísticament brillant actuació de l’OBC, ben dirigida per l’holandès Jan Willem de Vriend.

Repartiment

En el rectangle amorós d’aquesta obra, el baix Piotr Micinski encarna amb bona vis còmica però amb problemes en el registre greu el farmacèutic. L’avi pugna per l’amor de Grilletta (Marina Zyatkova, la millor de l’elenc) amb el seu assistent a la farmàcia, i finalment vencedor, Mengone (Álvaro Zambrano) i el ric i sofisticat Volpino, recreat en un paper transvestit per la limitada mezzo Virpi Räisänen. Alguns hilarants moments, com el de l’escena de la dutxa de Micinski amb el seu banyador d’època, no són suficients per pal·liar el discret resultat d’aquest divertimento operístic que s’ofereix amb el tercer acte reconstruït gràcies a altres peces, ja que es va cremar en un incendi.