Serguei Eisenstein, el geni del cine soviètic adorat i enfonsat per Stalin

Serguei Eisenstein ocupa un lloc d'honor en la història del cine per la seva audàcia narrativa i els seus innovadors muntatges. El seu talent el va convertir en el gran propagandista de la Revolució soviètica a la gran pantalla, però això no va impedir que anys després caigués en desgràcia a ulls de Stalin. Aquest dilluns, 22 de gener, es compleix el 120è aniversari del seu naixement, i per això Google li ret homenatge amb un 'doodle'.

Serguei Eisenstein (Riga, 1898 - Moscou, 1948) va començar com a director de teatre, però als 25 anys va quedar decebut per la posada en escena d'una de les seves obres. A causa d'això, va decidir reorientar la seva carrera i centrar-se en el cine.

El director rus va ser un pioner en l'ús del muntatge per transmetre emocions als espectadors, amb unes tècniques de gran influència en diversos cineastes de Hollywood. Les seves obres evitaven l'individualisme per donar importància a la societat en el seu conjunt, de manera que sovint ni tan sols comptava en les seves pel·lícules amb actors professionals.

Perfeccionista fins al moll de l'os, el seu descontentament amb la seva primera gran obra, 'La vaga' (1924), el va portar a adquirir l'única còpia que hi havia del film i evitar-ne la distribució fins després de la seva mort, segons detalla la seva entrada a la Viquipèdia.

La revolució d''El cuirassat Potemkin' 

El 1925 Serguei Eisenstein va rodar 'El cuirassat Potemkin', fita de la història del cine que li va donar fama mundial. La cinta recrea el motí ocorregut al vaixell homònim el 1905, quan la tripulació es va rebel·lar contra els seus oficials de l'Armada.

'El cuirassat Potemkin' és una de les pel·lícules més estudiades a les escoles de cine per les seves revolucionàries tècniques de muntatge. Destaca l'escena de l'escalinata, en què el poble és agredit sense pietat per les forces tsaristes.

Serguei Eisenstein, Ióssif Stalin i 'Octubre'

El seu talent no va passar desapercebut per a Ióssif Stalin, que llavors ja era secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Conscient del poder del cine com a mitjà de propaganda, el jerarca va maniobrar perquè Serguei Eisenstein dirigís una pel·lícula commemorativa del 10è aniversari de la Revolució russa.

El resultat de la voluntat de Stalin va ser 'Octubre' (1927), màxima expressió del muntatge dialèctic i els experiments avantguardistes d'Eisenstein. El film, costejat pel Govern de Moscou, també està considerat un icona de la modernitat del cine soviètic.

Mala experiència als EUA i Mèxic

El 1930 el mestre del cine es va mudar als Estats Units. Va ser rebut com un geni a Nova York i va firmar un sucós contracte per rodar a Hollywood, però l'anticomunisme imperant al país va ser un llast massa pesant per a Eisenstein.

El director rus va arribar fins i tot a provar sort a Mèxic. Allà va intentar produir el film '¡Que viva México!', projecte que va haver de deixar inacabat després d'haver rodat 60.000 metres de pel·lícula.

Censurat a l'URSS

El cúmul de decepcions van portar Serguei Eisenstein a tornar a l'URSS, però al seu país tampoc va ser rebut amb els braços oberts. La seva estada als EUA el va convertir en un sospitós per a Stalin, i per tant les seves dues següents pel·lícules van ser censurades.

El cineasta va semblar recuperar els favors del règim comunista amb 'Alejandro Nevski' (1938), epopeia patriòtica per la qual va rebre el Premi Stalin. Aquells ànims li van servir per projectar la trilogia 'Ivan el Terrible', basada en la figura del tsar Ivan IV.

Caiguda en desgràcia amb 'Ivan el Terrible'

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El primer capítol de la trilogia va ser ben acollit, fins al punt d'obtenir un altre premi a l'URSS. No obstant, la segona i la tercera part van ser prohibides. El descarnat retrat d'Ivan el Terrible com un tirà cruel i desequilibrat va ser interpretat per les altes esferes del règim com una crítica al totpoderós Stalin, fet que va suposar la definitiva caiguda en desgràcia de Serguei Eisenstein.

El dur revés va enfonsar el cineasta, que va morir el 1948 als 50 anys degut a una terrible hemorràgia després d'un infart.