Virginia Woolf: la carta de suïcidi de l'escriptora feminista

Virginia Woolf és considerada una de les figures literàries més importants del segle XX. Aquesta escriptora britànica, nascuda a Londres el 1882 amb el nom d'Adeline Virginia Stephen, també és una de les veus més influents del feminisme modern gràcies als seus textos. "Les dones han viscut tots aquests segles com a esposes, amb el poder màgic i deliciós de reflectir la figura de l'home, el doble de la seva mida natural", escriu Woolf a l'assaig Una cambra pròpia. L'autora anglesa, que es va suïcidar el 28 de març de 1941, té entre la seva obra títols com La senyora Dalloway, Al far, Orlando o Les ones. Aquest dijous Virginia Woolf hauria fet 136 anys i, per això, Google l'homenatja amb un doodle.

Filla d'un escriptor i una model, Virginia Woolf va créixer en una casa amb una gran biblioteca i amb visites freqüents d'autors que anaven a veure el seu pare. Woolf no va anar a cap escola, però va rebre classes de professors particulars i del seu pare. Va començar a escriure en un diari el 1905 i no va ser fins al 1915 que va publicar la seva primera novel·la, Fin de viaje, a través de l'editorial del seu germà. Els primers anys de la seva vida i les seves vivències van impregnar alguna de les seves obres, com Al far. 

En la seva poderosa narrativa, Woolf va sobresortir per la introspecció dels seus personatges i la descripció de les emocions que subjauen a esdeveniments aparentment mundans. Les obres de no-ficció com Una cambra pròpia (1929) i Tres guinees (1938) mostren la decidida perspectiva feminista de Woolf al documentar la discriminació intel·lectual de les dones i la dinàmica de poder dominada pels homes de l'època.

Trastorn bipolar

La vida de l'escriptora va estar marcada per les depressions -als 13 anys va tenir la primera, al morir la seva mare- i el trastorn bipolar que va patir. Això, no obstant, no va alterar la seva productivitat literària, però sí que es va notar en la seva obra. Al final de la seva vida, la seva depressió es va agreujar amb diversos fets, com l'esclat de la segona guerra mundial o la mala acollida d'un dels seus llibres, fins que es va suïcidar. La cèlebre escriptora anglesa es va omplir les butxaques de l'abric amb pedres i es va tirar al riu Ouse a prop de casa seva, a la localitat de Sussex (Anglaterra).

Abans de suïcidar-se va deixar una nota al seu marit, el periodista i editor Leonard Woolf. "Sento que tornaré a embogir. Crec que no podem passar una altra vegada per una d'aquelles èpoques terribles. I no em puc recuperar aquesta vegada. Començo a sentir veus, i no em puc concentrar. Així que faig el que em sembla que és el millor que puc fer. Tu m'has donat la màxima felicitat possible", comença la carta.  

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La nota, que expressa el seu amor incondicional pel seu marit, continua així: "Has sigut en tots els sentits tot el que qualsevol podria ser. Crec que dues persones no poden ser més felices fins que va venir aquesta terrible malaltia. No puc lluitar més. Sé que estic arruïnant la teva vida, que sense mi tu podràs treballar. Ho faràs, ho sé. Ja veus que no puc ni tan sols escriure això adequadament. No puc llegir. El que vull dir és que et dec tota la felicitat de la meva vida. Has sigut totalment pacient amb mi i increïblement bo. Ho vull dir, tothom ho sap. Si algú em podia haver salvat, hauries sigut tu. Ho he perdut tot excepte la certesa de la teva bondat. No puc seguir arruïnant la teva vida durant més temps. No crec que dues persones puguin ser més felices del que ho hem sigut tu i jo".        

Les seves obres s'han representat en teatres, filmat en pel·lícules i debatut en assajos. I la seva influència és tan gran que ha inspirat generacions posteriors d'autors, així com molts altres llibres i films.