Nit triomfal d''Estiu 1993' als premis Gaudí

Una gala groga. La reivindicació política va tenir ahir a la nit un fort protagonisme als premis Gaudí en l’edició que marca els seus primers 10 anys de vida i de l’Acadèmia de Cinema Català, que els ha fet possible. Tal com havia promès la presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, Carles Puigdemont va fer un veloç cameo en el vídeo introductori de la gala, saludant des de Brussel·les el presentador David Verdaguer. Com en les pel·lícules de Hitchcock, no es va fer esperar gaire. A l’Auditori del Fòrum, tres butaques buides amb un gran llaç groc destinades al president, al vicepresident i a l’exconseller de Cultura, flanquejades pel president del Parlament, Roger Torrent, i l’alcaldessa Ada Colau.

La guanyadora de la nit, Estiu 1993 de Carla Simón, partia com a favorita i tot i que no acaparava el màxim nombre de nominacions –que eren les 16 d’Incerta glòria– totes les quinieles apuntaven que aconseguiria els premis més importants. Amb cinc de les 14 categories a les quals optava, s’emporta els premis a la millor pel·lícula, millor direcció, millor guió, millor actriu de repartiment i el millor muntatge, per a Ana Pfaff. La victòria d’Incerta glòria, d’Agustí Villaronga va tenir un deixi amarg, perquè les seves 16 categories van quedar reduïdes a la meitat a l’hora dels premis, tots tècnics, si s’exceptuen els de millor protagonista femenina, a Núria Prims, i millor actor secundari, a Oriol Pla.

La naturalitat d'Artigas

Encara que no va obtenir cap premi, la presència de Laia Artigas, la nena protagonista d’Estiu 1993, que respirava naturalitat, va ser un dels al·licients de la nit. Ella va recollir l’estatueta a la millor pel·lícula. Bruna Cusí, que competia amb ella mateixa, doblement nominada per aquesta pel·lícula i per Incerta glòria, se sorprenia al recollir el seu guardó per la pel·lícula autobiogràfica de Simón, de l’acollida que han tingut els seus dos primers treballs en el cine.

La librería va començar amb bon peu, amb els premis a la millor direcció artística per a Llorenç Miguel i al compositor Alfonso Villalonga per la seva música original, però aquí es va quedar. La directora, Isabel Coixet, es va mostrar molt sorpresa per uns premis que presumiblement no esperava.

Protagoisme de la dona 

L’edició quedarà marcada pel protagonisme de les dones. Ja es partia amb el 40% de nominades, cosa bastant insòlita. I al final, per primera vegada en tots aquests anys, ha quedat dibuixat un palmarès paritari amb 11 premis destinats a dones. També la producció va tenir accent femení, amb Valerie Delpierre , que al capdavant de la productora Inicia Films va recollir el premi a la millor pel·lícula. D’aquí ve el to reivindicatiu de les cantants Elena Gadel i Beth Rodergas, que de rigorós negre a imitació dels Globus d’Or, van presentar la seva versió de No és això, companys en clau feminista. «No deixarem de dir: ‘Jo també’, fins que a cap dona li toqui dir ‘Jo també’», van anunciar.

Sense adoctrinament

I més reivindicacions polítiques. Imitant Los chicos del coro, els membres del Cor de Nens de la Unió de Granollers van cantar amb gràcia que ells són els que marquen el futur de la pàtria i, van repetir una vegada i una altra, que no han sigut adoctrinats. El discurs de la directora de l’Acadèmia, Isona Passola, també va tenir un caràcter processista encès. A les seves queixes va afegir la petició de crear una nova taxa per al cine català «perquè si no, perilla».  I va afegir que podia ser l’última gala dels Gaudí. 

.@IsonaPassola exigeix que els consellers empresonats tornin aviat a casa, reclama una taxa per financiar el cinema català i defensa el paper de TV3 en la indústria catalana en el seu discurs als #10PremisGaudí pic.twitter.com/hZAMR0Q1Z9

— Acadèmia del Cinema Català – Premis Gaudí (@academiacinecat) 28 de enero de 2018

El premi que va donar més joc còmic al presentador, David Verdaguer, va ser l’anunci del seu guardó a millor actor per la comèdia agredolça Tierra firme, de Carlos Marques-Marcet, que al seu torn va tornar a obtenir el premi a la millor pel·lícula no catalana. Verdaguer, que es va ficar bastant amb Albert Serra, va donar bastant joc com a mestre de cerimònia, tot i que en el monòleg de presentació va ser massa conscient que allò s’estava allargant i li va faltar, potser, una mica de ritme.

L’Acadèmia va buscar també la complicitat del públic amb un premi que recull l’opinió de 10.000 espectadors. La guanyadora va ser La llamada, tot un fenomen juvenil que adapta una obra de teatre d’èxit. Els seus directors, Javier Ambrossi i Javier Calvo, els Javis, molt aplaudits, van fer un divertit speech.

Xifres esperançades

Notícies relacionades

Tot el palmarès dels premis Gaudí

El palmarès dels Gaudí, no per esperat menys important

Malgrat les paraules de Passola, durant la gala es van fer públiques algunes dades de la recaptació del cine català. De fet, la catalana Tadeu Jones 2: el secret del rei Mides, producció d’Ikiru Films, dirigida per Enrique Gato, guanyadora del premi a la millor pel·lícula d’animació, va ser la més taquillera del 2017, ja que va arribar als 18 milions d’euros i tres milions d’espectadors. Dels 103.701.266 milions acumulats pel cine espanyol l’any passat, gairebé el 40% (38.248.318 euros) correspon a produccions catalanes, amb set títols que superen el milió d’euros en taquilla.

Una emocionada Mercedes Sampietro rep el Premi Gaudí d'Honor que reconeix tota la seva trajectòria #10PremisGaudí

▶️ https://t.co/rzjLo99dnd pic.twitter.com/UOXKSUTLuk

— Acadèmia del Cinema Català – Premis Gaudí (@academiacinecat) 28 de enero de 2018

La veterana Mercè Sampietro va recollir de mans de Juanjo Puigcorbé el Gaudí d’Honor i va donar una lliçó d’elegància i saber estar, recordant que va ser Gonzalo Pérez de Olaguer, el que va ser crític de teatre d’aquest diari, qui la va empènyer a marxar a Madrid per participar en una obra d’Ana Diosdado. El seu discurs va marcar bastant la diferència amb el to més independentista de la sala.