Portaceli revisa el mite de Frankenstein

L’atractiu Joel Joan mai es va imaginar a l’acceptar treballar a les ordres de la premiada Carme Portaceli a Frankenstein que el rol reservat per a ell era el del monstre. Malgrat el xoc, va assumir amb ganes el repte de convertir-se en aquella estranya criatura al costat d’Àngel Llàcer, que encarna en el muntatge Víctor Frankenstein. Tots dos han patit molt per adaptar-se a uns personatges que estan als antípodes dels seus rols habituals.

«Ha sigut duríssim per a tots dos», admet Portaceli, encantada amb l’estranya força que emana entre ells. La directora ha intentat fugir de qualsevol altra versió i crear-ne una de pròpia fent un intens treball de creació amb tot l’equip en un muntatge que va «com un tret precís i directe al cor». La responsable artística del Teatro Español espera emocionar el públic amb aquesta proposta que s’estrena dijous al TNC. «És una història preciosa, una reflexió sobre l’ésser humà, fidel a la novel·la però diferent», afegeix.

Com al llibre, precursor del gènere de ciència-ficció, l’obra es pregunta qui és més sinistre, ¿la criatura o el seu creador? L’adaptació del cineasta Guillem Morales de la famosa novel·la romàntica de Mary Shelley (1797-1851) se centra en el viatge invers que fan l’egocèntric doctor Frankenstein i el seu monstre.

Viatges oposats

El malson del científic comença quan, després de crear un ésser contranatura a partir de cadàvers disseccionats, se’n desentén just al portar-lo al món. «Ell, que té tot el coneixement, viatja de la llum a la foscor. Tot i la seva intel·ligència, comença a transformar-se a partir d’aquell abandonament horrible». En canvi, la seva monstruosa criatura fa el viatge oposat. «Anirà de la foscor a la llum. Rebutjat per diferent, aprendrà a caminar, parlar, llegir, sentir i estimar». El seu gran aliat serà el personatge De Lacey, que interpreta Lluís Marco, que també assumeix el rol del pare de Víctor Frankenstein. El repartiment de l’obra es completa amb Magda Puig (Elisabeth), Albert Triola (Henry), Pere Vallribera (William) i Alba de la Cruz (companya).

«Comencem amb la creació de Frankenstein perquè és important ressaltar el vincle entre ell i la seva criatura que sempre els unirà», diu Morales, que debuta al teatre. La dramatúrgia del director i guionista del film Els ulls de la Júlia se centra, per un costat, en la creació i la responsabilitat que implica. Per un altre, en la por i el rebuig per l’altre, el desconegut, el diferent. Aquesta por atàvica que la novel·la va qüestionar posant en qüestió la moral burgesa d’una època que identificava bellesa amb bondat i lletjor amb mal.

Canvis destacables

El muntatge se situa en l’època de Shelley, entre finals del segle XVIII i principis del XIX, quan la societat encara es preguntava sobre el progrés, l’avanç de la ciència i la revolució industrial. Tot i que s’ha traslladat a escena amb fidelitat tant l’atmosfera de la novel·la com els personatges, l’adaptació inclou variacions importants, sobretot en l’últim acte. El final no és el de la novel·la. «Volia explorar més la relació entre creador i criatura», explica Morales.

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

L’espai escènic s’adapta a la història, intenta captar les atmosferes reals i poètiques, inquietants i belles del llibre, que ni Joan ni Llàcer havien llegit. Pel primer ha sigut tot un descobriment. «Pensava que el monstre era aquell ser dels dos cargols al cap de les pel·lícules, però em vaig quedar fascinat», confessa Joan, que s’ha rapat el cap per donar més veracitat al seu personatge. «La criatura que només busca ser acceptada té una gran capacitat per aprendre i acaba sent un autèntic intel·lectual. Lluny de ser un monstre, acabarà sent el més humà», opina. També és un rol molt exigent físicament però l’esforç compensa. «Disfruto molt amb aquest paper. Faig una catarsi a l’escenari». 

En canvi, per Llàcer està resultant molt dur el procés d’assajos, no se sent gens a gust a la pell del doctor Frankenstein. «Quan comencem les funcions i només hagi de ser Víctor Frankenstein dues hores al dia, viuré millor», afirma ullerós i visiblement esgotat. A diferència del que acostumen a dir els actors, no disfruta amb el rol del malvat. «És interessant, però resulta molt complicat perquè jo no soc així. Quan ho vaig acceptar no sabia que Víctor Frankenstein era un personatge tan fosc i horrorós».