Victoria Abril lamenta el "puritanisme" que arriba des dels EUA i alerta dels "excessos" del #MeToo

L'actriu espanyola Victoria Abril, que als 58 se sent "a l'edat d'or" i amb ganes de "seguir donant per cul", aixeca cada nit el teló del cèntric teatre parisenc La Madeleine amb l'obra Paprika. En una àmplia entrevista amb Efe, la intèrpret, que viu a París des que el 1982 hi va arribar "per amor" i del qual segueix "enamorada", diu que se sent "oblidada" pel cine espanyol i respon sense embuts a les preguntes sobre la seva carrera, el teatre i el cine. Preguntada sobre les revelacions d'abusos sexuals i assetjament a professionals del món de la cultura, Abril lamenta "el puritanisme" que arriba des dels Estats Units i, encara que reconeix que l'actual campanya de denúncies allibera la paraula de la dona i és un avanç per a la causa femenina, alerta contra els excessos i demana "un equilibri" perquè "els dos sexes es necessiten".

"A mi ningú m'ha exigit mai passar per l'alcova per fer una pel·lícula i començo a preguntar-me per què", assenyala la intèrpret, que assegura que a mesura que ha fet anys li truquen menys directors i més directores. "Fins als 40 ets un fosc objecte de desig. Després els directors ja no saben què fer amb tu i les directores sí", diu Abril, que es mostra disposada a treballar amb Woody Allen perquè "no està provat el que se'n diu".

"He mort per a Almodóvar"

"Sempre he treballat amb els directors que volen treballar amb mi", assegura la intèrpret, que recorda amb especial carinyo el malaguanyat Vicente Aranda, a qui considera el seu pare en el cine. Ell li va donar el seu primer gran paper a Cambio de sexo (1977) i amb ell va rodar títols com Tiempo de silencio (1986), Si te dicen que caí (1989) o Amantes (1991), que li va donar un Os de Plata de la Berlinale a la millor actriu. Però ara el seu telèfon no sona amb propostes de l'altra banda dels Pirineus. "Aranda s'ha mort, Agustín Díaz Llanes ja no roda i Pedro (Almodóvar) no s'ha mort però jo sí per a ell", afirma sobre el director manxec, amb qui va treballar a La ley del deseo (1987), Átame! (1989), Tacones lejanos (1991) i Kika (1993).

Encara que el públic sí que la coneix, les noves generacions de cineastes no, assenyala Abril, que encara se sent "molt viva", com demostra el seu paper a la sèrie Clem, líder d'audiència al canal TF1, que ha engrandit la seva popularitat a França. "Les sèries tracten ara els temes socials que abans tractava el cine, que es limita a comèdies romàntiques sense fons", assenyala l'actriu, que interpreta la mare d'una adolescent que es queda embarassada. 

Teatre a França

A París, Abril encarna cada nit Eva, una dona independent que es veu sorpresa per la irrupció a la seva vida d'un fill que va abandonar quan va néixer. Per ser a prop seu es fa passar per una dona de fer feines, Paprika, que dona nom a aquest vodevil escrit pel cèlebre còmic francès Pierre Palmade. "El teatre m'ha tornat el contacte amb el públic, que em fa feliç. Ho vaig descobrir als concerts, que van convertir la meva dècada maleïda, la quarantena, en la millor per a mi", assegura l'actriu madrilenya, que rememora així la llarga gira que va passejar per Europa i l'Amèrica Llatina. "Tot menys a Espanya", es queixa, una mica ressentida per la creixent distància que sent respecte al país on va néixer i on ha guanyat un únic Goya -per Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto (1996)- de nou nominacions. L'actriu se sent en canvi molt estimada a França, on és aclamada cada nit per una obra que reposa sobre la seva esquena.

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

"Era un paper que no volia deixar escapar, el cometa Halley només passa cada 30 anys. És una obra en què m'agrada cada rèplica, per això ho vaig acceptar, perquè si has de dir cada nit una frase que no t'agrada és com quan esperes que et donin una bufetada, fas una ganyota", explica. A Paprika interpreta una dona lliure que també descriu la seva vida, la que l'ha portat a "no trucar a ningú per tenir feina" però "estar oberta a totes les ofertes".

Al·lèrgica a les gales

Al·lèrgica als premis i les gales, l'actriu no canviarà la seva representació de Paprika del 2 de març per assistir a la gala dels premis del cine francès, on Penélope Cruz rebrà un César d'Honor. "És una miqueta jove, però ja fa molts anys que fa coses. A mi em fan iuiu els premis perquè crec que són el principi del final i crec que jo encara donaré pel cul molts anys", assenyala. Si algun dia l'hi donessin a ella, Abril diu: "Me les arreglaria per estar ocupada".