L'Any del mestre Pompeu Fabra es posa en marxa

Ahir es van complir 150 anys del naixement de qui Josep Pla va dir que era el «català més important del nostre temps», una persona, va afegir, «d’una presència modesta però real [...] amable però caut i circumspecte [...], silenciós, pausat». Era el mestre Pompeu Fabra (Barcelona, 1868-Prada de Conflent, 1948), que el 1912 ja s’autodefinia com «un home gris, sense relleus, sense biografia». Però que es va convertir «en una figura històrica reconeguda i valorada», recalca Jordi Ginebra, comissari de l’Any Fabra, que avui celebra l’acte inaugural amb un espectacle a càrrec de Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, al Teatre Zorrilla de Badalona, on el filòleg va viure 27 anys. «No serà un acte acadèmic, sinó artístic i molt emotiu, en què participarà molta gent del món de l’art», avança Ginebra, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. 

Un Any Fabra que també commemora els 70 anys de la seva mort i el centenari de la seva Gramàtica catalana i que preveu un centenar d’actes. Entre ells, més de 30 conferències, rutes Fabra a Barcelona i Prada (on va morir exiliat), activitats en escoles i universitats, una web de l’Institut d’Estudis Catalans per consultar tota la seva obra a partir del 5 de març, la publicació del 10è i últim volum de les seves Obres completes, un còmic i una petita mostra itinerant. 

GRAN EXPOSICIÓ EN L’AIRE

Tot i que Ginebra afirma que se «segueix treballant», hi ha en l’aire una exposició més gran a Barcelona sobre l’autor del Diccionari (1932). El problema: un pressupost provisional de 240.000 euros enfront del desitjat, de 412.000, que topa amb l’article 155 de la Constitució i el buit que suposa «no tenir una instància superior a la qual recórrer davant la falta d’un president de la Generalitat i un conseller de Cultura».

La figura de Fabra, explica, és necessària per la seva reivindicació de l’estandardització de la llengua més enllà del món erudit, perquè així es converteix «en una eina de cohesió social d’un país». «Fabra va voler que la llengua fos per a tots els usos d’una societat, que fos un suport per a una cultura rica, moderna i oberta al món. L’any ha de servir per reflexionar sobre la qualitat de la llengua i perquè la societat catalana la valori encara més i es conscienciï de la necessitat d’estendre més el seu ús».

Notícies relacionades

Epístola a PF

Un centenar d'iniciatives commemoraran l'Any Pompeu Fabra

Un ús que «no està prou normalitzat». No n’hi ha prou, apunta, que «el català estigui a l’escola, els mitjans de comunicació i la vida administrativa», ja que només seguirà existint si la societat es compromet i identifica amb la seva llengua. «Les conquistes que s’han fet s’han fet amb dificultats i ara han tornat les amenaces al seu futur», assenyala en al·lusió a la situació entre Catalunya i  Espanya. 

«És sorprenent que mai deixés de treballar per la llengua malgrat les adversitats que va passar. Mai es desanimava», ressalta Ginebra. Destituït de la càtedra amb Primo de Rivera i de nou el 1934, a més de ser empresonat amb el Govern català pels Fets d’Octubre. Guerra i exili. «Quan va morir preparava un curs de català per correspondència i la que va ser una gramàtica pòstuma». D’allà la frase de Fabra, popularitzada per l’Any: «Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança».