Valtònyc: "Tenim dret a expressar ràbia i odi"

El raper mallorquí podria entrar a la presó en els pròxims dies per complir la condemna de tres anys i mig per injúries a la Corona, enaltiment del terrorisme i amenaces no condicionals. Aquesta tarda participa en una jornada en defensa de la llibertat d’expressió a Sabadell en què coincidirà amb Pablo Hasél i Elgio, dos rapers catalans també condemnats a presó per les seves lletres.

–¿Quan va començar a escoltar rap?

–Als 14 anys. Escoltava Violadores del Verso, La Puta Opepé, Tr3s Monos, Sharif… Després ja van arribar Pablo Hasél, Los Chikos del Maíz, Arma X...

–¿Com ha format la seva ideologia?

–A través de llibres i de la música. Tot va començar quan vaig llegir Las venas abiertas de América Latina, d’Eduardo Galeano. Llavors no m’interessava la política ni tenia una ideologia definida, però em va agradar i vaig seguir llegint: Erich Fromm, Marx, Lenin, Mao… També m’agraden Bukowski, Boris Vian i Antonio Baños.

–¿Què buscava en el rap?

–M’hi vaig posar perquè em venia de gust fer música, però quan vaig adquirir consciència política ja va ser perquè volia formar part d’una transformació social. Volia usar el rap com una eina.

–Quan canta «un día ocuparemos Marivent con un kalashnikov», ¿és una cosa que vostè està disposat a fer, literalment, tard o d’hora?

–M’agradaria que el poble recuperés Marivent perquè és seu. Que tingués un ús per al poble i que no fos per al puto Rei de merda. Això era una galeria. Es van quedar els quadros i allà van fer la casa d’estiueig del Rei.

–Ja, però la cruesa del rap sol portar a equívocs. ¿El que fa amb aquesta  frase és expressar un sentiment utilitzant una exageració?

–És clar, és una metàfora de tot el que acabo d’explicar.

–Si desitgés entrar a Marivent amb un kalàixnikov, però no ho fes mai, ¿desitjar-ho ja hauria de ser un delicte?

–No. No es poden jutjar les emocions ni els desitjos en una societat en la qual estem tan putejats. Tenim dret a tenir ràbia i odi. Qui no ho entengui és perquè no ho està patint i no comprèn la ràbia de l’oprimit. Entrar a Marivent amb un kalàixnikov seria justícia poètica.

–¿Hem de tenir també dret a expressar odi i ràbia?

–Només faltaria. Ens fan de tot i no ens podem ni expressar. ¿Què ens queda?

–¿Com es pot demostrar que una cançó que expressa violència genera violència?

–No ha passat res des que he gravat aquestes cançons. Sempre s’han expressat aquests sentiments i mai ha passat res. En canvi, sí que hi ha hagut suïcidis per temes econòmics o per perdre la casa davant un banc. I aquestes situacions són legals avui dia. No han augmentat els atemptats des que existeix el rap polític. El que sí que ha augmentat és la repressió.

–¿Quina diferència hi ha entre una lletra antimonàrquica i una de masclista?

–No és el mateix atacar una persona que té uns privilegis i no corre cap risc, que atacar una minoria o majoria que pateix un problema social. L’any passat van assassinar 57 dones. De reis no en van matar cap.

–Dissabte passat va explicar per la televisió que se li han acostat familiars de víctimes d’ETA a mostrar-li el seu suport. ¿Quan ha passat això?

–En una reunió del grup de suport es va presentar una dona de Palma. El seu millor amic era guàrdia civil i va morir en l’últim atemptat d’ETA a Mallorca. Es va posar a plorar i va dir que estava allà per al que necessitéssim, que era fastigós que el govern parlés de les víctimes d’ETA per justificar aquesta repressió.

–¿Aquesta dona forma part del grup de suport a la seva causa?

–Sí.

–En la sentència, el seu advocat al·lega que «una cançó no pot ser mai considerada una amenaça en si mateixa».

–No és el mateix cantar una cançó que anar pel carrer i dir-li  segons què a una persona a la cara. Si no t’agrada aquella cançó, no l’escoltis.

–Una cançó pot reforçar una manera de pensar; l’homofòbia, per exemple.

–Per això crec que no és la música el que s’ha de limitar, sinó que s’ha d’educar la gent en uns valors del respecte independentment de la condició sexual.

–¿Posaria límits a la llibertat d’expressió per vetllar per la defensa dels més vulnerables?

–El debat de la llibertat d’expressió és molt complex i hauria d’afrontar-lo una societat prou democràtica. I Espanya no està demostrant ser-ho. No ho sé. A mi tampoc m’agrada escoltar segons què. I el que faig és no escoltar-ho. Però empresonar algú pel que canta és molt heavy. Jo crec que s’hauria de reformar el codi penal i eliminar els delictes d’injúries i apologia del terrorisme.

–¿Creu que el codi penal està redactat pensant més a protegir el poderós i no el vulnerable?

–Sí. La llei mordassa és això.

–Cap jutge li ha rebaixat la pena. ¿És un pols contra vostè?

–És un pols contra la llibertat d’expressió. S’han obert molts processos des dels anys 80 i cap ha acabat amb presó. Pensen que, com que ningú entra a la presó, tothom s’atreveix a dir el que vulgui i que amb mi això s’acabarà. M’enviaran a la presó, veuran que no hi ha un boom social i normalitzaran aquest tipus de repressió. I després aniran per periodistes, còmics…

–Però, ¿per què ara?

–Jo tampoc ho entenc, però els estudis que hem fet amb l’advocat diuen que des que va acabar la lluita armada, s’ha reformat el codi penal i han començat a haver-hi judicis d’aquest tipus. És per perseguir la dissidència. I com que no hi ha lluita armada, sinó dissidència des d’internet, es persegueix això.

–«Perseguir la dissidència» és una expressió pròpia d’una dictadura.

–Ja, tampoc haurien d’estar a la presó dues persones a causa del referèndum.

–¿Relaciona el seu cas amb l’empresonament dels Jordis, el dels joves d’Altsasu o el de l’anarquista Alfon?

–Sí, és una persecució ideològica.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

–Pel que diu en la seva última cançó, no pensa fer ni un pas enrere.

–Ja que hem arribat fins aquí, anem fins al final. No és una cosa individual, sinó un problema col·lectiu. Si jo em salvo, el següent serà Pablo (Hasél). Així que si aquest és el moment de donar a conèixer aquesta situació, endavant.