Els Premis Nacionals de Cultura reconeixen Valentí Puig, Jordi Pàmias i la Fundació Pau Casals

Talent i creativitat. Tradició i contemporaneïtat. I territori. Tot això reuneixen els 10 distingits amb els Premis Nacionals de Cultura que ahir va donar a conèixer el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) i que s’entregaran el 29 de juny al Teatre Zorrilla de Badalona. La qüestió del talent i la creativitat és indiscutible donada la trajectòria dels guardonats. Quatre entitats: la revista Catorze, el Centre de Titelles de Lleida, la Fundació Festa Major de Gràcia i la Fundació Pau Casals, i sis creadors: l’il·lusionista Hausson (Jesús Julve), l’artista plàstica Fina Miralles, els escriptors Jordi Pàmias i  Valentí Puig,  i els directors d’escena Albert Vidal i Josep Anton Codina. 

La qüestió de la tradició i la contemporaneïtat deriva dels 200 anys de trajectòria –«brillant i viscuda», segons el Conca– de la Fundació Festa Major de Gràcia i les tres dècades recorregudes pel Centre de Titelles de Lleida, un reconeixement que els seus directors, Elisabet Vallvé i Oriol Ferre, creuen que «ajudarà a posar el teatre de titelles al lloc que es mereix». I deriva també de la curta però exitosa vida de la revista Catorze. Un projecte digital, liderat per Eva Piquer, que en quatre anys s’ha convertit en prescriptor de continguts culturals. El territori el posen tots. Des de Barcelona, la majoria; però també des d’altres escenaris.  

Al Vendrell té la seu la Fundació Pau Casals, una entitat de la qual el Conca destaca la promoció de «l’excel·lència de la música com a expressió de cultura i com a instrument  de defensa de la pau i els drets humans». Marta Casals, la viuda de l’intèrpret, serà l’encarregada de recollir el guardó al juny, però ahir, en la presentació dels premis, el representant de la institució va ser el seu director, Jordi Pardo, que va destacar que el seu repte és donar a conèixer el músic, «més reconegut a fora que aquí». Crític amb el present també es va mostrar Valentí Puig, que fa tres anys va dimitir del Conca per la deriva independentista del Govern, a l’afirmar que «la literatura passa per un moment complicat pel risc de la destrucció del llenguatge». I al perill que suposa per a la «supervivència del català» la pèrdua de la immersió lingüística va apel·lar el poeta Jordi Pàmias.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Més positiu es va mostrar Hausson, renovador del món de la prestidigitació, per a qui el guardó representa «un reconeixement al món de la màgia, un art més antic que el teatre». I a Cadaqués se’n va el premi per a Fina Miralles, «l’artista que va introduir conscientment l’art conceptual a Catalunya». I el teatre també va tenir premi amb el reconeixement de dues figures destacades i de llarga trajectòria: Albert Vidal i Josep Anton Codina. 

EL FUTUR DE LA INSTITUCIÓ

La presentació, a més, va donar per defensar «el fràgil sector de la cultura»,  un «dels que més ha patit les conseqüències de la crisi» i que es mereix «un marc de protecció», segons Carles Duarte, director del Conca. I va donar per parlar del futur de la institució pendent d’una renovació de funcions i càrrecs que ha d’abordar el Parlament.