Màgica connexió amb Bach de sir András Schiff

Fa gairebé 20 anys que estan junts, però la comunió entre sir András Schiff (Budapest, 1953) i la formació Cappella Andrea Barca és tan absoluta que de les seves actuacions, amb el mestre i ciutadà britànic interpretant i dirigint des del piano, només es pot esperar la màgia i l’autenticitat sonores. Aquesta orquestra de cambra, integrada per excel·lents solistes de la seva confiança, és el complement perfecte per abordar programes de tanta exigència com els sis concerts per a piano de Johann Sebastian Bach oferts dimarts passat a la nit al Palau de la Música dins de la temporada d’Ibercamera.

Èxit rotund, com no podia ser d’una altra manera, amb un Schiff de so pulcre i sense artificis i allunyat de l’ús dels pedals. Bach, com l’intèrpret diu, requereix colors purs i no «barreges ni pastissos propis de l’impressionisme». Una formació, feta a mida de la seva concepció del repertori que habitualment ofereix, acompanya el discurs que sorgeix, a parts iguals, de la seva connexió cerebral amb la música però sense renunciar a la passió interpretativa. Tot net i molt clar perquè aquestes obres escrites per a clau i orquestra sonin en la seva transcripció al piano modern d’una forma que, sens dubte, hauria complagut el compositor.

MÚSICA PER NETEJAR LA MENT

L’afinitat de Schiff amb Bach es remunta a les seves interpretacions dels anys 70, que el van donar a conèixer internacionalment amb els seus compatriotes Deszö Ránki i el desaparegut Zoltán Kocsis. Són moltes dècades amb la música del geni del barroc integrada al seu ADN. L’artista, que s’ha acreditat amb les seves recreacions de les Partites, Variacions Golberg o El clavecí ben temperat de l’autor, no només les interpreta de memòria sinó que, a més, s’exercita una hora diària amb Bach per netejar el cos, la ment i l’esperit abans de posar-se a treballar en els seus projectes.

AGILITAT DESBORDANT

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Amb aquests antecedents, és fàcil entendre la màgia que van transmetre els concerts recreats. Agilitat desbordant, fondària, lluminositat i equilibri entre els elements són qualificatius que poden definir la seva actuació i la de l’orquestra. És meravellós com mou la seva mà esquerra. Porta tan integrades les creacions que no se li escapa ni una nota.

Ho va deixar clar des del primer moment amb la peça en re major BWV 1054. I va seguir igual amb les altres fins a arribar a la d’estructura més lleugera, BWV 1055, i al popular Concert en re menor BWV 1052, originàriament creat per a una extraviada obra per a violí. La vetllada va culminar entre incessants aclamacions que van obligar a un virtuós bis en solitari d’un mestre que desplega la seva música sense ostentacions però amb una profunditat i naturalitat úniques.