Manuel Bartual estira el fil

«Anava tot bé fins que han començat a passar coses estranyes». I, en efecte, tot va ser estrany, original, insòlit. A Manuel Bartual (València, 1979) se li «va complicar tot molt» després de l’estiu. Concretament, 388 tuits més tard del primer missatge del seu exitós relat de misteri a Twitter, que va començar el  21 d’agost passat i que anunciava la frase que obre aquest article. «Al mateix temps ha sigut tot molt bonic», reconeix set mesos després que les seves vacances a Mallorca es convertissin en una (o la primera) ficció viral. 

 «La gran diferència és que he tingut més feina, i això està bé», celebra aquest multidisciplinari narrador d’històries. Fins ara ho havia fet en còmic en diferents publicacions i en audiovisual, en una dotzena de curts i un film, Todos tus secretos. No obstant, Bartual no s’havia estrenat en narrativa i es va convertir en l’escriptor de l’estiu. Sense segell, sense promoció, ¡sense llibre! i amb un relat en temps real i en primera persona amb molta ciència-ficció en dosis de 140 caràcters recolzats amb vídeos i fotos. Una història que va explicar amb «zero pretensions» per a una audiència de 16.000 seguidors a Twitter, que es va multiplicar fins a arribar als més de 400.000 usuaris i lectors.

Es va passar la pantalla de Twitter sense pretendre-ho i el futur el va portar de nou a la impremta. Ara, amb Planeta, ha estirat el fil del seu relat tuiter en el seu debut com a novel·lista a El otro Manuel, títol que fa referència a aquest enigmàtic doble de Bartual que volia –¿ho va aconseguir?– suplantar la seva identitat en les seves aventures estiuenques. «La novel·la parteix de tot el que va passar. He intentat traslladar l’esperit d’aquesta història i l’estil en què està escrita», explica. «Tenia clar que allò era una història acabada, però sí que vaig veure que la manera de jugar a continuar la història era passar a un altre pla de la ficció».

  

La prima línia de la veritat

  El otro Manuel està basat en «fets estranys i reals» i s’explica a través d’un joc de metanarrativa en què l’autor està còmode barrejant realitat i ficció. Encara que no sempre és fàcil: «És curiós perquè quan comences a barrejar realitat amb ficció no saps en quin moment pots modificar això o això altre». El protagonista és un tal Manuel Bartual que es va convertir en una cara coneguda després d’explicar una història a Twitter. I sí, és clar, també comencen a passar-li coses estranyes. «Hi ha gent del meu voltant que m’ha preguntat si això o això altre és veritat. ¡Han arribat a enfadar-se fins i tot amb algunes opinions!», diu, entre rialles. «És graciós comprovar com algú que és conscient que és una ficció acaba caient en la trampa». En resum, i per si serveix de guia: «Hi ha molta veritat; hi ha coses que semblen veritat, que no ho són». 

Bartual, que en el seu tuit novel·la va acoblar idees dels seus seguidors a la trama, s’ha enfrontat al repte d’entregar un producte acabat. «He buscat interpel·lar el lector des de la primera frase fins a l’última. Busco que se senti pròxim a mi, que en cap moment es distregui, que estigui alerta de què passarà a continuació i de per què estan parlant amb mi tant», explica. 

 

¿Un altre final controvertit?

El final ambigu de la història d’estiu «Todo está bien» va generar certa controvèrsia (per a mostra, l’empipament d’una preocupada Leticia Sabater). «Jo ja comptava que es polaritzaria l’opinió», expressa Bartual. ¿Les 256 pàgines d’El otro Manuel poden generar el mateix efecte? «Pot generar sensacions en la gent, o això m’agradaria aconseguir». «Hi ha un joc al llarg de la novel·la que al final arriba al clímax que m’agradaria que generés també una mica de divisió d’opinions», sentencia.

Notícies relacionades

Els feliços vells temps

Aprendre a liderar el negoci de la música

 Recordin: «No és obligatori creure tot el que es llegeix a internet». Ara, tampoc tot el que es llegeix a El otro Manuel.

    Tot està bé :)