Massiel qüestiona el catalanisme de Serrat

La cantant Massiel s'ha despatxat a gust contra Joan Manuel Serrat en una entrevista a El Mundo amb motiu del 50è aniversari del seu triomf a Eurovisió amb la cançó La La La, un tema que havia d'interpretar el cantautor català, cosa a la qual finalment va renunciar perquè no se li va permetre cantar en català. Massiel ha qüestionat el catalanisme de Serrat i ha assegurat que "només és catalanista segons li convé". 

Preguntada per la renúncia de Serrat a cantar La, la, la i per la paradoxa que ara sigui blanc de les crítiques de l'independentisme, Massiel respon amb un "no vull parlar de Serrat". Però seguidament apunta: "Que t'expliqui Ramón Arcusa -del Dúo Dinámico- el que va dir per televisió dels diners que li va donar Banca Catalana per no anar a Eurovisió. Així també me'n vaig jo a l'exili", i afegeix:  "Si Serrat fos tan catalanista, al minut zero de no anar al festival, no hauria gravat Machado. Hauria fet com Lluís Llach, que només ha cantat en català. Crec que Serrat només és catalanista segons li convé als seus interessos comercials. Si no, serà un senyor normal". Per suavitzar la crítica, destaca que Serrat és "un artista molt bo, a destacar. Molt bon cantant i molt bon autor". 

Sobre el conflicte català, la seva postura és "a favor de la integració de tots els pobles d'Espanya sota una mateixa bandera". "No estic mai pel retrocés", adverteix.

"Farta d'aguantar collonades"

A l'entrevista Massiel destil·la amargura per la victòria a Eurovisió. "Estic farta de justificar-me durant 50 anys per haver guanyat", "estic cansada de parlar d'Eurovisió. M'avorreix", "jo a més d'Eurovisió he fet una carrera molt llarga". Són algunes de les frases que expressen aquest malestar.

Recorda que abans d'Eurovisió, "a alguns els semblava roja, perquè havia anat a Cuba" i que "després a aquests mateixos els semblava bona perquè havia guanyat el festival". Afirma que el triomf va ser "molt bonic" però considera que "l'han volgut embrutar". "I fa 50 anys que demano perdó per haver guanyat. N'estic farta, no estic disposada a seguir fent-ho. No vull justificar-me per haver guanyat. Ho odio. ¡Són 50 anys d'aguantar collonades! I haver d'estar callada...". 

"Jo al Pardo no hi vaig"

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

També reivindica la seva fermesa al negar-se a fer-se una foto amb Francisco Franco després de la victòria en el festival ni a anar al palau del Pardo a recollir el Llaç d'Isabel la Catòlica que li va concedir el règim: "No vaig anar mai al Pardo perquè me la imposessin. Jo he tingut sempre un parell... No volia la foto de Franco condecorant-me. Després del festival, vaig trigar a tornar a Madrid perquè em vaig quedar fent televisions per Europa. I, durant tot aquell temps, el règim va mirar de vendre'm com una victòria d'ells. Ho vaig començar a veure des de fora i a cabrejar-me per la manipulació. I vaig dir: 'Jo al Pardo no hi vaig'".

I recorda un episodi que li va sentar molt malament: "A l'ABC van publicar: 'Poso als peus de Sa Excel·lència, el cap de l'Estat, el meu triomf...'. Jo vaig llegir això... Era com si fos la que posava metxa al canó, em vaig cagar en tot. Només faltava que m'obrís de cames. Jo volia que es digués que jo això no ho havia dit. Però a veure qui cony posava una rectificació dient que Massiel no li ha posat mai un telegrama al cap de l'Estat. Amb això em vaig quedar, com una estampeta enganxada al front. És una de les estupideses que se'm van atribuir. Llavors vaig pensar: que a sobre hagi d'anar al Pardo a la foto amb el vell posant-me la medalla... Vaig dir: fins aquí podíem arribar. Les conseqüències van ser desmesurades. No hi ha ningú que hagi guanyat Eurovisió i després hagi estat un any vetada a la televisió, que llavors només n'hi havia una".