'Memorias de un hombre en pijama' salta al cine

L’adaptació al cine de la seva novel·la gràfica Arrugas –maquíssima i tendra història sobre l’Alzheimer– va deixar tan bon regust a Paco Roca que va decidir repetir en una segona aventura cinematogràfica. L’objectiu era portar a la gran pantalla Memorias de un hombre en pijama, llibre que recopila les tires còmiques que l’autor i il·lustrador va publicar el 2010 i el 2011 al diari Las Provincias. Amb una considerable càrrega autobiogràfica, el còmic reflecteix la vida quotidiana d’un home a la quarantena que compleix el somni infantil de no treure’s mai el pijama, ni per treballar. Les vinyetes –les més humorístiques i personals de tota la seva obra– parlen de la soledat que suposa pencar a casa, el món de la parella, els amics i els tàpers de les mares. Estan firmades per un autor que sap riure-se’n d’ell mateix i que, tot i això, llança reflexions més serioses.

Estava previst que Paco Roca (València, 1969) assumís el guió i la direcció del film. Però a mig camí va abandonar el projecte, malgrat que la seva firma segueix estant en el guió. Memorias de un hombre en pijama es va presentar ahir en el festival de Màlaga, on competeix en la secció oficial. És la primera vegada que el certamen acull en el departament més noble un film d’animació per a adults. La pel·lícula –que ha suposat més de tres anys de feina i en què han participat més de cent professionals– demostra el múscul que té la indústria espanyola en animació. És una comèdia romàntica clàssica de noi coneix noia que encara no té data d’estrena. Malgrat que es queda amb l’aspecte més superficial de la vida d’un home a la quarantena Peter Pan i la seva quadrilla de col·legues, compleix el sa objectiu d’entretenir i fer sortir somriures. Això sí, li falta l’ànima que tenia Arrugas, un fidel calc del còmic. 

Llenguatge cinematogràfic

«Generar bona energia i emoció al pati de butaques sembla una meta senzilla, però no ho és», diu el realitzador, Carlos Fernández de Vigo (Vigo, 1973), que debuta en la direcció del llarg després d’una carrera dedicada al món de l’animació i els videojocs. «M’agrada ser respectuós amb els autors, així que hem preservat el talent de Roca, l’hem desenvolupat i l’hem dut al llenguatge cinematogràfic», destaca. «Soc d’allò més romàntic, hi he reforçat les emocions», explica a la vegada que destaca que la cinta també inclou els dubtes existencials que Roca va plasmar a les vinyetes (recopilades per l’editorial Astiberri).

Ubicada a Barcelona, amb salts a les illes Cíes i València, Memorias de un hombre en pijama té el pròleg i l’epíleg en imatge real: Raúl Arévalo i María Castro –que posen la veu a Paco i a Jilguero respectivament– són els protagonistes en carn i os. «L’equip va debatre molt si incloure la imatge real o no, però crec que hem encertat al fer-ho perquè queda molt natural», assumeix el director, que ha inclòs el grup Love of Lesbian (en animació) com un personatge més. «La música encaixa amb el guió, l’ambientació, la llum i els personatges. Tot es converteix en un puzle fantàstic», subratlla.

Bob Kurtz

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La pràctica totalitat de la pel·lícula s’ha realitzat a Espanya, malgrat que l’equip ha comptat amb la col·laboració de dos professionals a Los Angeles. Un d’ells, Bob Kurtz, animador que va treballar per a Steven Spielberg a Jurassic Park, és «història viva de l’animació», en paraules del realitzador.

Com per a molts dels participants, Fernández de Vigo ja es considera premiat amb el fet d’haver entrat en la secció oficial i aspirar a la Biznaga d’Or en igualtat de condicions amb films com ara Las leyes de la termodinámica, de Mateo Gil; Casi 40, de David Trueba; i Las distancias, d’Elena Trapé. «El certamen ha demostrat una gran valentia incloent-nos en la competició. És una aposta important i a partir d’ara la veurem més vegades», conclou.