El miracle de Ted Neeley

Hi ha actors marcats per un personatge. Ted Neeley, protagonista de la pel·lícula Jesucrist Superstar, ha estat gairebé tota la vida unit al personatge principal d’aquesta òpera rock pionera, basada en el musical d’Andrew Lloyd Webber i Tim Rice. Qui vulgui comprovar com ha evolucionat l’actor que als anys 70 va saltar a la fama per aquell film pot anar al teatre  al Tívoli on a partir d’avui i fins al dia 29 d’abril vinent recala amb una aclamada producció de Jesus Christ Superstar dirigida per Massimo Romeo Piparo, en versió original en anglès i amb subtítols en castellà.

Interpretar el mateix paper més de 5.000 vegades pot ser una creu per a alguns, però per a Neeley seguir donant vida a Jesucrist és més aviat «un miracle». Als seus 74 anys, aquest bateria, cantant i actor espera que haver interpretat tantes vegades el personatge l’hagi «convertit en més bona persona». Diu que no hi ha cap secret que expliqui com ha pogut conservar la força i la veu per assumir aquest personatge que requereix arribar a notes molt agudes: «El que és més important per a un cantant és tenir confiança en si mateix i cuidar-se. Fumar destrueix la veu».

ANYS D’UNIÓ

No s’hauria imaginat mai que es passaria tants anys unit a aquest Jesucrist. «És un honor que el públic segueixi volent venir a veure’m i comprovar la increïble connexió que es crea a cada lloc», explica l’artista de Texas. Sembla que té els peus a terra. La fama no li ha pujat mai al cap malgrat els molts fans que cada dia l’esperen a la porta del teatre quan acaba la funció. Amb ells, com amb la resta de la gent, es mostra amable i parla amb gran humilitat, una mica com si mantingués una mica de l’aura del personatge també fora d’escena. ¿Necessita anar a missa o ja en té prou amb les funcions? «Intento anar a l’església tant com puc. Per a mi és important, però molta gent ha trobat la fe o s’hi ha retrobat gràcies al film. Té el do de connectar amb tota mena de gent perquè parla de la fe i això és una cosa que ens toca a tots».

 

I això que al principi n’hi va haver que van considerar sacríleg convertir en òpera rock els últims dies de Crist a la terra. «L’efecte creat per la pel·lícula va ser precisament el contrari del que es van imaginar els seus detractors», explica. «Jesucrist Superestar va inspirar i segueix inspirant moltes persones». En la base del miracle hi ha la genial música i la història. «Explica el tema des del punt de vista de Jesús com a ésser humà. Per això tothom pot connectar-hi. A més a més, la música és un llenguatge universal. En la meva època ens movia el rock and roll, però tots aquells que no eren joves no el vivien igual. Ho veien com una cosa terrible», comenta. «¡El rap i el hip-hop tampoc van tenir gaire reconeixement en els seus inicis i mira ara!».

L’APÒSTOL TRAÏDOR

És curiós pensar que originalment no aspirava a representar l’home que va predicar en nom de Déu a la terra i va trobar la mort a la creu. Va anar a les primeres audicions a Nova York amb la intenció d’aconseguir el rol de Judes, l’apòstol traïdor que entrega Crist als romans. «Jo m’havia preparat una cançó de Judes perquè el personatge de Jesucrist imposava molt. Sabia que tothom tenia la seva pròpia visió sobre ell i que tothom jutjaria qui l’interpretés. De Judes, en canvi, se sabia menys i era molt més el que podia aportar». La seva sorpresa va ser majúscula quan, després de realitzar la prova davant el productor i el director, li van proposar tornar l’endemà per provar de fer el rol principal. Norman Jewison el va escollir per protagonitzar un film que li va canviar la vida.

Encara que també va treballar en els musicals Hair i Tommy, cap d’aquestes experiències es pot comparar amb el fenomen de Jesucrist Superstar. Tot ha canviat des de l’estrena de l’obra a Broadway el 1971, sobretot el públic. «Al principi hi va haver moltes protestes per considerar que l’obra era sacrílega. Però això ja és història. Des de fa anys la gent va al teatre sabent-se les cançons i viu l’espectacle com si fos una celebració. És impressionant».

Tal com dèiem, un miracle. 

Notícies relacionades

Els Mariscal bufen espelmes al Palo Market Fest

El Museu Britànic s’obre a tornar a Grècia el fris del Partenó