Com fer que els teus fills odiïn la lectura

La casa del director i guionista francès Oliver Ayache-Vidal està inundada de llibres. Amant de la lectura, va viure amb frustració el menyspreu del seu fill adolescent a les novel·les. Va buscar tècniques diverses per motivar-lo, però va fracassar. Durant unes vacances de Nadal, la professora de l'institut va obligar tota la classe a llegir un llibre. Els va donar tres opcions sense explicar-los absolutament res de l'argument. «El meu fill va escollir el més prim. I, òbviament, no el va llegir, sinó que es va limitar a buscar-ne informació a la Viquipèdia»,comenta. El cineasta va acudir a la mestra i li va preguntar com ho feia per fer que els estudiants s'interessessin per la lectura. «Em va engegar a passeig», confessa amb tristesa.

Decebut amb el sistema educatiu, Ayache-Vidal va començar a escriure el guió del que seria la seva primera pel·lícula, ‘El bon mestre',que es va estrenar a Espanya el 13 d'abril i segueix a la cartellera. El film narra com un professor és enviat a un institut dels suburbis de París, on els alumnes expressen el seu menyspreu per tot, incloent-hi els llibres. El protagonista emprèn una lluita titànica per convèncer-los de la bellesa d'‘Els Miserables'.

Malgrat la pel·lícula, el fill del cineasta francès continua sentint certa urticària davant d'un llibre. «Continuo lluitant perquè llegeixi», admet. No està sol. Els progenitors en aquesta mateixa tessitura són una legió. Ara bé, adopten el mètode correcte? Blackie Books ha editat recentment el llibre ‘Escola de fantasia', una recopilació de textos del reverenciat escriptor, mestre i pedagog italià Gianni Rodari (1920-1980), que va proclamar la recepta infal·lible, perquè. Es compon de nou sentències.

 ► Más informacions de Mares, pares i nens

Mares, pares i nens

«Llegeix un llibre i deixa de veure la tele»

«Agafa un llibre i no perdis temps en les estupideses de la tele». Si algun pare o mare diu això als seus fills, que sàpiga que té la batalla perduda. «Els nens saben que la televisió no és una estupidesa. Els sembla divertida i útil. Enriqueix el punt de vista i conrea el vocabulari. Negar una diversió no és la manera ideal d'estimular l'amor per una altra activitat, sinó de projectar una ombra de molèstia i càstig», sentencia Rodari. Això mateix és aplicable avui dia a un altre tipus de pantalles. 

«Se t'ha acabat això dels còmics»

«Si no et veig llegint un llibre cremaré tots els teus còmics» és una altra frase clàssica. I errònia. Perquè els adults haurien de recordar el que els va suposar, al seu dia, ‘Flash Gordon', «la lectura més estimulant i instructiva de la seva infantesa». O ‘Tintín'. O ‘Mortadelo'. Els còmics són, segons el mestre revolucionari de la literatura infantil, una cosa que alimenta la necessitat d'aventures.

«Fill, abans es llegia més»

Als nens no se'ls pot demanar que s'apassionin pel passat, una època que no els pertany. «Si identifiquen els llibres amb un temps aliè es crea un motiu més perquè, quan puguin, se n'allunyin».

«Tens massa distraccions»

Ja als anys 70, Rodari criticava que el temps lliure es considerava en moltes famílies un temps buit i desaprofitat. Estava convençut que per esfondrar aquest fals mite el llibre hauria d'ocupar un lloc important no només a l'escola i en la família, sinó tambéen la societat i en la vida d'un país. Així que la seva recepta és: més distraccions per als nens i més llibres.

«Tu en tens la culpa»

Culpar els nens del fet que no els agradi la lectura és comodíssim, perquè permet tapar les errades pròpies dels pares. «Hi ha massa cases on mai entra un llibre. Hi ha molts pares que ni tan sols llegeixen el diari i després se sorprenen si els seus fills s'assemblen a ells».

«Copia una pàgina i resumeix-la»

No vegis quina diversió –diu rient Rodari– que els alumnes copiïn pàgines de llibres com a part dels seus deures escolars. «Cal triar un bon conte de Tolstoi i condemnar un col·legial a analitzar noms, pronoms, verbs i adverbis. Garanteixo que durant la resta de la seva vida sentirà pel novel·lista rus una aversió visceral que el mantindrà ben allunyat d'‘Anna Karenina'».

«Ets gran. Ja no et llegeixo contes»

Una vegada que el nano sap llegir, quants pares tenen la paciència de continuar llegint-los un conte a la nit? Pocs, però haurien de ser majoria. La veu de la mare i del pare té una funció «insubstituïble». Llegir un conte és un moment afectuós, un moment de vida. «Cal saber llegir amb expressions i adaptar el vocabulari», recomana l'italià.

«Només et compro un llibre. O dos»

Notícies relacionades

La Caputxeta planta cara al masclisme

Barcelona, capital de la innovació social

«Els regalem un llibre, però els nens el deixen de banda i concloem que no els agraden els contes sense adonar-se que, potser en aquell moment, tenen altres interessos». Rodari qualificad'«indispensable» tenir una variada biblioteca infantil a casa, que cal anar posant al dia i organitzar-la amb «sensibilitat desperta». Vint llibres són millor que un. I cent millor que vint.

«Llegeix des d'aquí fins aquí»

La recepta més infal·lible perquè un nen odiï els llibres és molt fàcil: «Cal agafar un noi. I un llibre. Cal col·locar-los tots dos davant d'una taula i prohibir al duo que se separi abans d'una hora determinada. Per a més garantia d'èxit, cal anunciar al noi que haurà de resumir en veu alta les pàgines llegides». El nano comprendrà que llegir és una cosa que cal fer perquè ho manen els grans, un mal inevitable vinculat a l'exercici de l'autoritat.