J. A. Bayona: "Spielberg et fa sentir gran, important"

Fa un parell d’anys, coincidint amb l’estrena al Festival de Sitges d’Un monstre em ve a veure, el dibuixant Juanjo Sáez escrivia a les pàgines d’aquest diari una preciosa carta al seu director, J. A. Bayona,Juanjo Sáez J. A. Bayona en què evocava els molts anys d’estreta amistat que mantenen. "Som com dues flors del descampat, o així ens hem sentit moltes vegades", relatava l’il·lustrador barceloní a la seva missiva, un dels millors retrats emocionals que s’han escrit mai sobre el cineasta de la Trinitat. "El que [Jota] té de contingut a la vida real ho té d’excessiu a la seva feina. Com una presa de contenció que rebenta davant de tots a la gran pantalla". Sáez, és clar, la clava, perquè no hi ha millor manera possible de definir el que Baiona ha fet amb Jurassic Word: El regne caigut: una cosa gran, colossal, probablement el somni fet realitat d’un nen que als tres anys ja emulava els pioners del cinematògraf amb un zoòtrop infantil de vinyetes en moviment de Superman i als vuit ja somiava en gran volent ser Spielberg.

I, en fi, com que les històries boniques només poden acabar bé, el mateix Spielberg ha donat la benedicció a la feina de Bayona, presentat en première mundial la nit de dilluns a Madrid i que arribarà als cinemes el pròxim 7 de juny. "Ell en va veure la primera còpia fa temps i em va trucar per dir-me que estava molt content, que l’havia transportat al primer Parc Juràssic", afirma el director barceloní en una cita promocional amb la premsa a Madrid a què acudeix en companyia dels carismàtics, podríem dir que irresistibles, Chris Pratt i Bryce Dallas Howard. "Spielberg et fa sentir gran, important, que ets tu el protagonista del moment", reconeix Bayona, que afirma que ha sentit absoluta llibertat a l’hora d’emprendre el projecte de Jurassic World: El regne caigut: “Òbviament, no afrontes la feina en una franquícia com quan comences de zero a Un monstre em ve a veure, però no m’ha tallat les ales ningú. ¡Al contrari! D’alguna manera, treballar amb Spielberg ha sigut com treballar al seu dia a L’orfenat amb Guillermo del Toro".

Sense 'Guerra mundial Z'

Bayona va arribar fa just dos anys al projecte de Jurassic World: El regne caigut. Uns quants mesos abans, havia hagut de renunciar al que semblava que seria el seu gran salt a Hollywood, el segon lliurament de l’aquelarre zombi Guerra Mundial Z, atès l’estat precari del projecte i, sobretot, la necessitat de tenir més temps per acabar  Un monstre em ve a veure.Temps enrere, Universal ja l’havia temptejat per dirigir la seqüela del superèxit Jurassic World, així que va ser fàcil arribar a un acord per accedir, a la fi, a les grans lligues amb Spielberg i el seu productor habitual, Frank Marshall.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Graduat en la primera promoció de l’ESCAC, Bayona sempre ha semblat un tipus a qui no se li veuen els límits. ¿Què serà el pròxim? En la seva etapa inicial de curtmetratgista ja es pot apreciar que allà hi havia un geni especial amb els  formidables ‘Mis vacaciones’ (1999) i ‘El hombre esponja’ (2002); en especial el primer, basat en un conte que Pau Marc va incloure al número quatre de l’històric fanzín ‘Círculo primigenio’,i en què, amb il·lustracions de Juanjo Sáez, es relataven les vacances lisèrgiques d’un nen al poble dels seus avis. Ja deuen saber, també, que els millors videoclips de Camela i OBK els va firmar Bayona. I, en fi, poc més es pot dir sobre l’èxit dels seus tres llargmetratges previs: L’orfenat (2007), Lo imposible (2011) i Un monstre em ve a veure (2016). Rècords de taquilla, abundància de premis (inclòs el Nacional de Cinematografia el 2013) i, sobretot un inequívoc segell personal capaç de fer compatible la mestria formal amb l’expressió dels sentiments més profunds.

Bayona ha fet el salt oceànic acompanyat dels seus, per descomptat. Belén Atienza, la productora de Lo imposible i Un monstre em ve a veure, potser la dona més poderosa del cinema espanyol, comparteix crèdits a Jurassic World: El regne caigut amb el llegendari Frank Marshall. I en els aspectes tècnics, Jota ha volgut posar-se al costat els seus amics de sempre de l’ESCAC: el director de fotografia Óscar Faura, el muntador Bernat Viaplana i el dissenyador de so, tots ells amb premis Goya a manta. "Ha sigut important poder treballar amb ells. Als productors els agradava el meu estil i, en fi, en el meu estil és clau la direcció de fotografia, el so o el muntatge", afirma Baiona.