Mor Philip Roth, un tità de la literatura mundial

Sembla una humorada del destí, però no ha de ser casual que el mateix any en què el Nobel de Literatura viu un sever daltabaix pel que fa al prestigi, mori Philip Roth, considerat un dels gegants de la literatura. L’autor de 'Pastoral americana', una de les seves obres mestres, ha mort aquest dimarts als 85 anys en un hospital de Manhattan, a Nova York, a causa d’una insuficiència cardíaca. És com si el vell lleó digués calladament amb la seva desaparició que el Gran Premi de la Literatura Universal pot tenir les seves fissures (que les té) però que ho continua sent incontestable, amb distinció o sense, és el seu paper clau en la literatura nord-americana, amb el Nobel o sense. 

Nascut el 19 de març de 1933 en un barri jueu de Newark (New Jersey) en el si d’un família d’origen jueu polonès i ucraïnès, Roth va abordar en la seva extensa i guardonada obra, temes com el sexe, el desig, la vellesa i la mort, i el judaisme i les seves obligacions. El seu gran èxit li va arribar amb 'El mal de Portnoy'  (també traduïda com 'El lament de Portnoy', 1969), en la qual el protagonista, Alexander Portnoy, explica les seves aventures sexuals al seu psiquiatre i viu turmentat pels remordiments i per la seva obsessió pel sexe.

Per descriure la importància de Roth cal recórrer a adjectius de gran envergadura com ara ‘titànic’, ‘immens’ i, fins i tot, ‘prodigiós’. Va començar a escriure sota la influència de Saul Bellow, mestre reconegut, potser amb la intenció de treure-li el ceptre de millor escriptor jueu. De fet, els temes de Bellow i de Roth –l’ocàs del mascle, la neurosi, la mirada picaresca, la por de les dones, o la crítica a la identitat jueva– no són tan diferents. La seva tercera novel·la, 'El mal de Portnoy'  (1969) en la que el protagonista, Alexander Portnoy, explica les seves aventures sexuals al seu psiquiatre i viu turmentat pels remordiments i per la seva obsessió pel sexe. Aquest best-seller que permetia a un públic general llegir una novel·la semiporno amb prestigi literari li va reportar diners, reconeixement universal i un odi cartaginès de la comunitat jueva, horroritzada per l’acte de traïció, que va trigar anys a evaporar-se.

L’etiqueta de jueu que odia els jueus el va perseguir per tota la vida. Així es definia l’autor amb la seva característica autocrítica afilada: "Philip Roth és el jueu que es masturba amb un tros de fetge, cosa que li permet guanyar un milió de dòlars".

Sembla fàcil, però als seus 30 llibres, resultat de treballar incansablement "al matí i a la tarda un dia rere l’altre", no hi cap la decadència. No ho aconsegueixen gaires. Roth va començar sent molt bo, després va passar a ser interessant –gràcies a Nathan Zuckerman, el seu personatge alter ego, amb qui va passar la dècada dels 80– i a mitjans dels 90 va tenir una prodigiosa evolució. En l’època en què d’altres es jubilen –ell ho va fer realment com a professor de literatura– va començar a sumar una novel·la rere una altra, cadascuna igual o millor que l’anterior, a velocitat supersònica. Allà se situen 'Pastoral americana’ –o la cara fosca del somni americà– i 'Em vaig casar amb un comunista', en què ret comptes amb el seu ex, l’actriu Claire Bloom, que abans s’havia desfogat en un llibre de memòries, 'Adiós a la casa de muñecas’ en el qual apareix com un monstre.

Retirada el 2012

Notícies relacionades

Les 10 novel·les de Philip Roth que cal llegir

Desemmascarant Philip Roth

El 2010 va publicar la seva última novel·la, 'Nèmesi', i dos anys més tard, el 2012, va anunciar que ja no li quedaven energies per gestionar la frustració que acompanya la creació literària. Una decisió que continuava justificant en els últims anys: "Explicar històries, això que m’ha sigut tan preuat durant tota la meva vida, ja no és el centre de la meva existència", explicava en una entrevista a 'Libération'. "És estrany. Mai no hauria imaginat que em podria passar una cosa així".

Entre les seves obres més conegudes se situen 'Pastoral americana', 'La mancha humana' i 'Em vaig casar amb un comunista' (que formen part de la seva trilogia americana, publicada als anys 90), la distòpica 'La conjura contra Amèrica', 'Elegia', i el recull de contes 'Goodbye Columbus'. Entre els premis més importants que va rebre per la seva obra destaquen, a més del Pulitzer, el Premi del Cercle de Crítics Nacional del Llibre, el Faulkner, el Franz Kafka, el Nabokov i el Príncep d’Astúries, guardons que el converteixen en un dels escriptors més premiats de la seva generació.