L'Ateneu Barcelonès suspèn el Premi Crexells després de la retirada de tots els finalistes

La junta directiva de l’Ateneu Barcelonès ha acordat aquest dimecres suspendre la 47a edició del Premi Crexells després que dimarts renunciessin a participar-hi els 11 finalistes. En un breu comunicat que arriba un dia després que es consumésl’esperpèntica situació d’un guardó sense candidats, la junta de la més que centenària entitat també informa que obre "un procés de reflexió que permeti mantenir el prestigi del degà dels premis literaris" de Catalunya. El dimarts negre ha provocat així mateix la renúncia de la vicepresidenta de l’Ateneu, Gemma Calvet, que l’ha anunciat a mitja tarda en un missatge al seu compte de Twitter. En ell, informa que ha pres la decisió "per les discrepàncies en la gestió de la 'crisi Crexells' i per altres discrepàncies anteriors amb la junta" de la qual formava part.  

Aquest mati he comunicat la meva renuncia a vicepresidenta de l’Ateneu. Una decisio presa per les discrepàncies respecte de la gestió de la crisi Crexells i d’altres discrepàncies anteriors amb la Junta de la qual he format part.

— Gemma Calvet i Barot (@gcalvetbarot) 30 de mayo de 2018

L’Ateneu Barcelonès, prossegueix la nota, demana disculpes a totes les persones afectades per aquest procés. Els directius de l’associació asseguren que tenen presents i han recopilat tots els comentaris, crítiques i propostes de millora que s’han exposat a les xarxes socials o remès per carta a l’agrupació.

Els finalistes que van retirar les seves novel·les deixant el Crexells sense opcions –Tina Vallès, Raül Garrigasait, Enric Umbert, Marcel Fité, Teresa Muñoz, Josep Lluís Badal, Sílvia Soler, Carme Martí, Alfons Cama, Max Basora i Vicenç Pagès– ho van fer per la seva disconformitat amb l’anunciada decisió del jurat de designar quatre finalistes nous que se sumaven als set ja anunciats prèviament el 3 de maig, fet que vulnerava les bases del guardó. 

La decisió del jurat (format per Rafael Argullol, Valèria Gaillard, Lluïsa Julià, Miquel de Palol, Xavier Pla, Carme Riera i Enric Sòria) d’ampliar la llista de novel·les finalistes, es va originar per la "molt baixa" participació de la votació popular, que no va arribar al 4% dels socis de l’Ateneu (150 de 4.000), que són els qui, al costat dels clubs de lectura de les biblioteques de Barcelona, triaven les obres nominades entre les 33 presentades.

Davant la polèmica generada, l’Ateneu va assenyalar que el jurat "va valorar que la participació dels socis havia sigut molt insuficient i que això havia exclòs obres molt bones". Davant d’aquesta situació, "i per respecte a tots els aspirants, es va ampliar el nombre de finalistes sense que això avancés cap criteri ni tampoc impliqués el demèrit de les 7 obres valorades per 150 socis d’una entitat de 4.000".

Tina Vallès va ser la primera autora que renunciava al Crexells, al qual optava per 'La memòria de l’arbre' (Anagrama), penjant una nota dirigida als responsables del guardó en la qual anunciava la seva decisió i l’argumentava que no es respectaven les bases del premi i per l’"escassíssima" participació popular en la votació. Vallès afegia que "tots els finalistes" es mereixen "el màxim dels respectes" i la decisió del jurat "no afavoreix ningú, ni els autors, ni el premi, ni els socis de l’Ateneu ni els clubs de lectura de les biblioteques que han votat".  

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Al moviment de Vallès el va seguir la fugida un rere l’altre de la resta dels finalistes durant un dimarts negre per al premi de narrativa en català instituït el 1932 en honor al filòsof, pedagog i economista Joan Crexells i Vallhonrat.